Resultats de la cerca
Es mostren 1226 resultats
radiobrúixola
Transports
Aparell de navegació aèria instrumental instal·lat a bord d’una aeronau, basat en la capacitat direccional d’una antena de quadre per a rebre radiacions electromagnètiques de baixa freqüència.
Pot rebre senyals de ràdio procedents d’estacions comercials, d’estacions especials, de radiobalises omnidireccionals, o de radiofars no direccionals NDB de les quals només cal saber la situació geogràfica i les característiques de radiació per tal de poder conèixer quina és la situació relativa de l’aeronau
cartoixa de Valldemossa

Aspecte de la cartoixa de Valldemossa
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Antiga cartoixa (Jesús Natzarè) de la vila de Valldemossa (Mallorca) fundada l’any 1399 per Martí I l’Humà, que cedí als cartoixans el palau reial que segons tradició havia fet construir el rei Sanç de Mallorca vers el 1321.
El seu primer prior fou Pere Pujol, cartoixà de Portaceli, i els primers monjos, cartoixans mallorquins de Valldecrist Sogorb, que instaren la fundació El prior Miquel Oliver 1505-25 feu construir el claustre, i entre els anys 1717 i 1812 fou bastida l’església actual, que reemplaçà la primitiva erigida el 1446 Prop de la cartoixa i abans de la seva fundació hi hagué al lloc un nucli d’eremites que revitalitzà el cartoixà Miquel Montserrat Geli mort el 1678 De fet, la popularitat de la cartoixa, àdhuc arreu del món, començà després de l’exclaustració del 1835, gràcies a les estades més o…
Institut del Teatre
Teatre
Dansa i ball
Educació
Nom adoptat per l’antiga Escola Catalana d’Art Dramàtic a partir del 1939.
Dirigit per Guillem Díaz-Plaja, menà una vida poc dinàmica, fins que el 1971 en fou nomenat director Hermann Bonnín i hom amplià el nombre de professors, posà en funcionament el departament d’investigació, adquirí locals nous i inaugurà la primera delegació comarcal a Terrassa 1974 i a Vic 1976, i amplià les seccions marionetes, mim, titelles, etc Posteriorment el dirigiren Josep Montanyès 1981-88 i Jordi Coca 1988-92, que fou succeït per Pau Monterde L’any 2002 la direcció tornà a mans de Josep Montanyès durant uns quants mesos i, després de la seva mort 2002, Jordi Font el…
Celsa Group
Economia
Empresa multinacional de productes d’acer creada l’any 1967 com a Companyia Espanyola de Laminats (Celsa) pels germans Francesc i Josep Maria Rubiralta i Vilaseca.
Al començament disposà d’un tren de laminació i la seva capacitat augmentà substancialment l’any 1977 amb l’adquisició d’un primer forn elèctric de fusió installat a Sant Andreu de la Barca Baix Llobregat, municipi contigu a la seu de l’empresa a Castellbisbal Vallès Occidental Al final dels anys vuitanta inicià l’expansió amb l’adquisició de diverses empreses del sector, algunes de les quals convertí en filials Global Steel Wire Santander, 1987, Torras, Ferreria i Construccions Castellbisbal, 1987, Nervacero Biscaia, 1989 Amb l’adquisició de la Siderúrgia del Besòs 1991 es convertí en un…
Museu Marítim de Barcelona
Museu Marítim de Barcelona
© Fototeca.cat
Museu
Museu de la Diputació de Barcelona, fundat el 1941 amb fons aplegats abans del 1939 per l’avui anomenada Escola Superior de la Marina Civil de Barcelona.
Installat a les Drassanes de Barcelona , conté importants peces de la història marinera catalana una collecció cartogràfica, de la qual sobresurt el portolà de Gabriel de Vallseca 1439, nombrosos models de vaixells, exvots i pintures de tema mariner, caixes de mariner, objectes relacionats amb Narcís Monturiol —entre els quals una maqueta de l’ Ictíneo —, una reproducció, de mida natural, de la galera reial que Joan d’Àustria comandà en la batalla de Lepant, etc El 1993 es creà un consorci entre l’ajuntament i la Diputació de Barcelona i el Port Autònom per a la gestió del Museu i de les…
Lawrence Ferlinghetti
Disseny i arts gràfiques
Edició
Literatura
Poeta i editor nord-americà.
Nascut Lawrence Monsanto Ferling, restà orfe de pare i mare molt jove Tingué una infància atzarosa, marcada pels canvis de tutors, la rebellia, un intens interès pel món de la cultura i incursions en la delinqüència, motiu pel qual fou internat en una institució En sortir-ne, estudià periodisme a la Universitat de Carolina del Nord Després de la Segona Guerra Mundial, durant la qual serví en un submarí, obtingué un màster en literatura a la Universitat de Colúmbia 1947 i el 1950 es doctorà a la Sorbona de París en literatura comparada Installat el 1951 a San Francisco, l’any 1953 hi fundà la…
Antonio Sartorio
Música
Compositor italià.
Vida Després d’estrenar a Venècia amb notable èxit les seves dues primeres òperes - Gli amori infruttuosi di Pirro 1661 i Seleuco 1666-, viatjà a Alemanya, on fou nomenat mestre de capella de la cort de Hannover, càrrec que ocupà fins el 1675 Feu freqüents viatges a Itàlia amb motiu de les representacions de les seves òperes, entre les quals destacà L’Adelaide 1672, la més reeixida Installat definitivament a Venècia el 1675, arribà a ser vicemestre de capella de Sant Marc, lloc on es mantingué fins a la seva mort Sartorio compongué òperes, cantates i música sacra Considerà l’òpera com un…
Pau Pastells
Cristianisme
Eclesiàstic, jesuïta missioner i historiador.
Es formà al seminari de Barcelona 1861 El 1866 ingressà a la Companyia de Jesús Després de passar per dos breus estances a França 1868 i 1870, retornà a Catalunya, on estudià teologia a Banyoles i després fou ordenat de sacerdot, el 1871 Enviat a les Filipines 1875-93, on treballà a Mindanao, tornà -malalt— després de d’haver estat superior de tota la missió 1876-93 Es dedicà a la publicació de documents històrics sobre les missions d’Amèrica i de les Filipines La Companyia General de Tabacs de Filipines li encomanà la recollida a Sevilla de la documentació històrica referida a aquell…
Joan Goula i Soley

Joan Goula i Soley
© Fototeca.cat
Música
Compositor i director d’orquestra.
Estudià amb Nicolau Manent, a Barcelona Exercí diferents càrrecs en el Teatre dels Camps Elisis i en el Liceu de Barcelona, i actuà com a director d’orquestra a Palma Mallorca 1866-70, on fundà l’Orfeó Republicà Balear 1867 Obtingué grans èxits a Espanya, a Alemanya i a Rússia El 1870 obtingué un contracte per anar a Moscou com a director d’orquestra al Teatre Imperial de Moscou i durant algunes temporades estigué al capdavant de l’Orquestra de l’Òpera de Sant Petersburg Dirigí també a Baden i, des del 1873, a Hamburg Les seves gires europees el portaren a Berlín, Dresden, Munic, Leipzig i…
,
harmonització
Música
Procés de reglatge tímbric i acústic dels diferents tubs dels jocs de l’orgue.
També s’aplica a la disposició relativa entre el cordam i els martinets d’alguns instruments cordòfons amb teclat Els objectius de l’harmonització són diversos i de gran compromís, perquè la qualitat sonora de l’instrument en dependrà molt directament El procés afecta l’equilibri sonor dels tubs de l’orgue dins del seu propi joc, i de cada joc respecte als altres, així com l’adaptació acústica de l’instrument al lloc on restarà installat En els instruments de corda, les variables que intervenen en l’harmonització són el punt de percussió o pinçament de la corda i la proporció entre el pes de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina