Resultats de la cerca
Es mostren 3172 resultats
Santa Maria de Cardet (la Vall de Boí)
Art romànic
Situació Sector sud-est de l’església, on destaca el gran absis de dues plantes, una corresponent al nivell de la nau i l’altra a la cripta ECSA - F Tur Vista aèria del petit nucli de Cardet, amb la parroquia de Santa Maria a l’extrem de llevant A Cutiller L’església de Santa Maria és a l’extrem de llevant del petit poble de Cardet, que és enlairat a la riba dreta de la Noguera de Tor 1 193 m, aigua amunt de l’estret de les Cabanasses, a l’entrada de la vall de Boí Mapa 32-10 213 Situació 31TCH183076 L’accés es fa per un brancal indicat de la carretera de la vall, a l’esquerra JBP-JAA…
Mosaics de la vil·la de Bell-lloc o de can Pau Birol (Girona)
Disposició original dels mosaics de la cursa del circ i de Bellerofontes i la Quimera J Serra Aquesta villa suburbana de Girona era situada a l’emplaçament de l’actual collegi Bell-lloc del Pla, al SW del nucli antic de la ciutat, a la riba dreta de l’Onyar i a tocar de la riera de Marroc És coneguda exclusivament pels paviments en mosaic d’algunes de les seves habitacions o ambients, ja que mai no es va realitzar al lloc una excavació arqueològica per determinar-ne les estructures i a hores d’ara ja no és viable fer-ho Els primers mosaics es descobriren el 1876 i, per la seva ordenació,…
Sant Joan de Boí (la Vall de Boí)
Art romànic
Situació L’església des del sector de migdia, amb el seu característic campanar ECSA - FTur Aquesta església, dedicada a sant Joan Baptista, es troba a l’entrada de la vila de Boí, sota la roca on hi havia hagut el castell i vora mateix de la carretera, a la dreta Boí és aigua amunt de la Noguera de Tor, a la riba esquerra, poc abans de rebre les aigües del riu Sant Martí Mapa 33-9 181 Situació 31TCH222103 S’arriba a Boí per la carretera que ressegueix la vall i porta a Caldes de Boí Després del quilòmetre 16, a mà dreta, hi ha el trencall que porta a Boí JBP-FJM-AMB Història La vila de Boí…
L’organització religiosa de la Conca de Barberà
Art romànic
La divisió de la comarca en diferents diòcesis Mapa de les esglésies de la Conca de Barberà anteriors al 1300 J Salvadò Com és ben sabut, l’organització eclesiàstica acompanyà la reconquesta d’aquesta banda del territori català El procés, però, que tingué la recuperació cristiana de la Conca de Barberà, d’una banda, i el retard de la restauració de l’antiga seu metropolitana de Tarragona, de l’altra, determinaren que les esglésies que s’anaren bastint a mesura que avançà la reconquesta i s’hi consolidà l’assentament dels nous habitants, s’adscrivissin a les diòcesis d’on eren originaris els…
Santa Maria de Gualter (la Baronia de Rialb)
Art romànic
Situació Vista aèria de les ruïnes d’aquest antic priorat de Ripoll, situat a la riba dreta del Segre, que fou volat al començament del 1939 ECSA - M Catalán Les ruïnes de l’antic monestir de Santa Maria de Gualter són a la riba dreta del riu Segre, uns 3 km al nord de la vila de Ponts Mapa 34-13329 Situació 31TCG507435 Per a anar-hi, cal prendre la carretera de Ponts a Tremp, per Folquer i el coll de Comiols Just passat el pont sobre el Segre hi ha les ruïnes del monestir JAA Història Primeres notícies de l’indret La primera documentació escrita sobre Gualter és de l’any 888, quan el comte…
Sant Pere del Burgal (la Guingueta d’Àneu)
Art romànic
Situació Vista de la capçalera de l’església, amb l’absis central convertit en capella i les dues absidioles restaurades recentment ECSA - F Tur Vista aèria d’aquest antic monestir, enfilat en un replà de la riba esquerra de la Noguera Pallaresa, gairebé enfront d’Escaló ECSA - M Catalán L’antic monestir de Sant Pere del Burgal és situat al marge esquerre del riu Noguera Pallaresa, en un replà de la muntanya, al costat del torrent, just davant del poble d’Escaló Mapa 34-9182 Situació 31TCH496123 S’hi accedeix des d’Escaló, on cal passar la Noguera Pallaresa, i seguir el curs del riu en…
Bibliografia general referent al romànic de la Segarra
Art romànic
Abadal i de Vinyals, Ramon d’ L’abat Oliba, bisbe de Vic, i la seva època , 3a edició, Barcelona 1962 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els precedents antics de la història de Catalunya , ed Selecta, Barcelona 1967 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ El domini carolingi a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1986 Albareda, Anselm M L’abat Oliba, fundador de Montserrat 971-1046 , Barcelona 1972 Àlbum Meravella Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya , Llibreria Catalònia, Barcelona, 1929 II, 1931 IV Alcolea i Gil, Santiago Lérida y su provincia , dins Guías artísticas de…
Clients, arquitectura i art en la Catalunya modernista
Francesc Sardà i Ladico 1877-1912 Socis del Cercle del Liceu a la Peixera 1907 Carbó Barcelona, Cercle del Liceu RM Al tombant dels segles XIX i XX el desenvolupament capitalista havia arribat a tots els racons de l’economia catalana, de manera que en diferents sectors productius s’havien constituït fortunes que en part es van abocar en la construcció de magnífics edificis particulars i en la decoració d’estances privades d’estil modernista Al costat de multitud d’edificis de caràcter públic, la demanda privada d’obres modernistes per part de la burgesia catalana fou importantíssima per als…
L’aprofitament dels recursos vegetals de la taigà
El rebost de la taigà A la taigà septentrional, els suplements tradicionals a la carn i el peix, que eren els aliments bàsics, havien estat els fruits boscans, les arrels i els líquens, mentre que a la taigà meridional es valoraven més els fongs, les falgueres i les plantes herbàcies susceptibles de ser menjades en amanida, el càmbium dels arbres i fins i tot algunes plantes aqüícoles com l’arròs salvatge Avui dia encara s’utilitzen moltes espècies vegetals del bioma, tant com a aliment com per a fer begudes o amb finalitats medicinals Les amanides i les verdures boscanes Potser la més…
Les bases del somni de la Catalunya ideal
Allegoria de la República ECSA El pare de Lluís Companys, Josep Companys i Granyó, era un important propietari agrícola de la comarca de l’Urgell que posseïa moltes terres de conreu El patrimoni de la família era molt extens, doncs, i els fills van rebre en herència diverses finques el més gran, de nom Josep, va heretar la casa pairal i les finques adjacents, i Lluís va rebre una propietat situada al municipi de Vilagrassa Josep Companys i Granyó simpatitzava amb els corrents ideològics liberals i republicans i va saber transmetre aquestes idees als seus fills, alguns dels quals, en fer-se…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina