Resultats de la cerca
Es mostren 1825 resultats
llengua pròpia
Lingüística i sociolingüística
Concepte legal amb el qual es denomina la llengua catalana en diferents estatuts i en la legislació lingüística.
Amb el precedent del 1933, a Catalunya es restablí el català com a llengua pròpia a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1979, i també a l’Estatut de les Illes Balears del 1983 També el català rep aquest reconeixement en l’Estatut del País Valencià del 2006, amb la denominació de valencià, en la Llei d’ordenació de la llengua oficial d’Andorra 1999 i en la Llei de llengües d’Aragó 2009
txuktxi
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’un poble paleoasiàtic, de raça sibírida, amb no poques relacions amb l’esquímida, establert a l’extrem nord-oriental de Sibèria, en un territori que constitueix actualment l’Okrug Autònom dels Txuktxis
.
Els grups costaners practiquen la pesca dels cetacis, mentre que els de l’interior es dediquen a la cria de rens Nòmades, viuen disseminats en petits grups de règim patriarcal, practiquen l’endogàmia i el levirat Llur llengua, juntament amb el koriak i el kamtxadal, amb les quals és relacionada, pertany al grup luorawetlan de les llengües paleosiberianes D’estructura morfològica aglutinant, caracteritzada per la polisíntesi, ofereix dues variants dialectals corresponents als dos grups tribals
partitiu
Lingüística i sociolingüística
Dit de la forma o expressió lingüística que serveix per a designar una part indeterminada d’un tot, significat per un altre element.
Moltes llengües, com el català, expressen el partitiu suprimint simplement l’article Prenc llet per esmorzar El francès ho fa mitjançant la preposició de i l’article Il mange de la viande et boit du lait El català usa el pronom àton adverbial en per a substituir un mot usat en sentit partitiu Necessites diners —Gràcies, ja en tinc Semblantment també el francès Avez-vous envoyé des lettres Je n'en ai pas reçu
llac dels Quatre Cantons
Llac
Llac de Suïssa, anomenat també llac de Lucerna.
Situat a 434 m d’altura, a la zona de contacte de la Suïssa alpina i la Suïssa mitjana, entre els cantons de Lucerna, Uri, Unterwalden i Schwyz Excavat per les llengües de les glaceres, s’obre entre les muntanyes del Rigi, el Pilatus i el Stanserhorn i presenta una forma molt irregular amb promontoris abruptes El travessa el Reuss, afluent de l’Aare La ciutat més important de la seva ribera és Lucerna
Crítiques del Consell d’Europa a Espanya pel tracte al català
El Consell d’Europa presentà el cinquè informe sobre les llengües regionals i minoritàries a l’Estat espanyol Hi esmenta la situació "preocupant" del català al País Valencià, d’on critica el model d'ensenyament, l’ús insuficient a la justícia i a les delegacions de l’Estat i la imposició del castellà a l’etiquetatge Destaca també millores significatives a les illes Balears, i reclama mesures urgents a Aragó i Múrcia
oració recíproca
Gramàtica
Oració amb un verb que exigeix la presència de dos o més subjectes, els quals realitzen i reben mútuament l’acció verbal: ens escrivim molt, s’agafen de les mans.
Algunes llengües, com el quítxua i les semítiques, tene modes recíprocs En català, només per l’estructura profunda podem distingir una oració recíproca d’una de reflexiva, car l’estructura superficial dels pronoms reflexius i la dels recíprocs és idèntica les estructures profundes de les frases A embruta B i B embruta A , així com les de les frases A s’embruta i B s’embruta , es manifesten en l’estructura superficial s’embruten
arximorfema
Lingüística i sociolingüística
Conjunt de trets distintius comuns a dos morfemes producte d’una neutralització morfosintàctica.
Així, en català, com en moltes altres llengües, l’oposició entre masculí i femení representada pels morfemes ell/ella, persistent en plural ells/elles, s’esvaeix a favor de l’arximorfema masculí quan representa grups de coses gramaticalment masculines i femenines barrejades de manera que si hom sent tots ells canten , pot entendre que es tracta d’un grup d’homes, nois, ocells només mascles, o bé d’un grup sexualment i gramaticalment heterogeni
aorist
Gramàtica
Forma del verb que expressa una acció passada sense interessar-se per la seva durada ni per la seva posició respecte a una altra acció (indefinit): digué
o va dir
, a diferència de l’imperfet (duratiu), deia
, i del plusquamperfet (anterioritat), havia dit
.
Així, és afí al futur simple, dirà però no al futur compost, haurà dit És el temps propi de la narració ràpida, mentre que l’imperfet sembla deturar-se en la narració Admet, però, complements de durada parlà tres hores seguides En grec, l’aorist expressava una acció puntual, no necessàriament passada En llatí es confongué amb el perfet dixit , ‘digué’ i ‘ha dit’ En les llengües eslaves és el passat dels verbs perfectius
Athanasius Kircher
Erudit i científic alemany.
Jesuïta, fou professor de llengües orientals i de física i matemàtiques a Würzburg i a Roma Féu el primer mapa imprès dels principals corrents marins i fou el primer a examinar la sang a través del microscopi Féu treballs filològics sobre el copte, el siríac i l’hebreu La seva Ars magna sciendi Amsterdam 1669 és una adaptació, més manejable i eficaç, de l' Art de Ramon Llull, a la qual introduí nombroses innovacions
Friedrich Rückert
Història
Literatura
Poeta i erudit alemany.
Fou professor de llengües orientals a Erlangen El 1814 publicà Deutsche Gedichte ‘Poesies alemanyes’, volum d’inspiració antinapoleònica, format per Geharnischte Sonette ‘Sonets cuirassats’ i Kriegerische Spott-und Ehrenlieder ‘Cants guerrers d’irrisió i d’honor’ En la seva poesia posterior intentà d’adaptar la lírica oriental sànscrit, persa, hebreu, etc Ostliche Rosen ‘Roses d’Orient’, 1822 i Die Weisheit des Brahmanen ‘La saviesa del braman’, 1836-39, poema didàctic compost de 3 000 pensaments
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina