Resultats de la cerca
Es mostren 1388 resultats
Castell de Fondespatla
Art romànic
Aquest castell era situat a l’actual vila de Fondespatla És possible que el casal renaixentista que hi ha a l’entrada del poble en sigui el seu successor El 1175 Alfons el Cast llegà el lloc de Fondespatla al bisbe de Saragossa, juntament amb Vall-de-roures i Mesquí La primera referència documental del castell és de l’any 1188, any en què Fortuny Robert, senyor de Vallde-roures pel bisbe de Saragossa, concedí la terra de Fondespatla amb tots els seus termes a Arnau de Bretons, al seu germà Bertran i a Bernat Vidal, parent seu, amb la condició que hi fessin un castell i poblessin el terme…
Enric de Cardona i Enríquez
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (1505-12), arquebisbe de Mont-real de Sicília (1512) i cardenal del títol de San Marcello (1527).
Germà del duc de Cardona, Ferran I, i nebot de l’arquebisbe de Tarragona, Pere de Cardona, de qui fou el preferit El 1505 fou elegit bisbe de Barcelona a instàncies de Ferran II de Catalunya-Aragó, enfront de l’ardiaca Lluís Desplà, que, elegit pel capítol de la catedral, hagué de retirar-se Elevat el 1512 a la seu siciliana, renuncià el bisbat i continuà residint a Barcelona El 1510 li fou dedicat per Francisco Tovar, mestre de capella de Tarragona, el seu Libro de la música práctica Intervingué, probablement com a mecenes, en la nova adaptació catalana del diccionari de…
Guillem de Cardona i de Jorba
Història
Mestre del Temple, senyor de Maldà, Maldanell i Alcarràs.
Fill del vescomte Guillem de Cardona Fou un dels grans protagonistes de les lluites pel comtat d’Urgell durant el regnat de Jaume I de Catalunya-Aragó, sempre al partit advers als seus parents de Cardona, el seu germà Ramon Folc IV i després el seu nebot Ramon Folc V El 1228 fou el principal valedor de Guerau IV de Cabrera contra Aurembiaix d’Urgell i el rei Comanador de Sardenya i, més tard, vers el 1230, mestre del Temple a Catalunya, Aragó i Provença, participà en la conquesta del regne de València setge de Borriana, 1233 i obtingué per al Temple béns a Llíria i rendes a Dénia…
Lluís Maria de Moixó i López-Fuertes
Història del dret
Jurista.
Tercer baró de Juras Reales Era fill de Josep Antoni de Moixó i de Francolí i nebot del bisbe Benet Maria de Moixó i de Francolí Fou fiscal de l’audiència de Xile i de les províncies de La Plata Capturat i empresonat pels independentistes argentins, en ésser alliberat tornà a l’Estat espanyol En referència a la seva experiència publicà Entretenimientos de un prisionero en las provincias del Río de la Plata, por el barón de Juras Reales, siendo fiscal de SM en el Reino de Chile 1828 Vers el 1831 fou nomenat regent de l’audiència de Càceres i, més tard, ministre de la de Barcelona…
Guislabert I
Història
Vescomte de Barcelona i bisbe de Barcelona (~1034-62).
Era fill segon del vescomte Udalar I i de Riquilda, filla del comte Borrell II de Barcelona A la mort del seu pare 1014 i del seu germà Bernat, regí el vescomtat en nom del fill d’aquest, Udalard II, fins que li traspassà el govern el 1041 Tot i ésser casat i pare d’un fill i dues filles, fou elegit bisbe de Barcelona el 1034 i consagrat a Sant Pere de la Portella Berguedà l’any següent Amb el seu nebot vescomte s’oposà a la política de Ramon Berenguer I i dirigí un avalot contra ell féu apedregar el palau comtal des de la seu i afavorí la revolta de Mir Giribert, cosí germà seu…
Lluís XVIII de França
Història
Rei de França (1814-24).
Fill del delfí Lluís de França, portà, abans d’ésser rei, el títol de comte de Provença A l’Assemblea de Notables 1787 es creà ja una reputació política El 1791 fugí de París i es titulà lloctinent general del regne, i, mort el seu germà Lluís XVI, regent En morir el seu nebot Lluís XVII es proclamà rei i creà un govern a l’exili El 1814 fou cridat pel senat i fou proclamat rei Representant de la tradició monàrquica i legitimista i desitjós de formes personals de govern, tingué en compte, tanmateix, l’experiència de la Revolució i acceptà la Carta del 1814, que introduïa un…
Domènec Rovira
Escultura
Escultor.
Abans del 1632 ja tenia taller a Barcelona, on realitzà encàrrecs d’importància Són obra seva un Sant Pau per a Santa Maria del Mar 1639 donat per Pau Ferran, l’escultura del retaule major del Bonsuccés 1639 i un riquíssim sagrari amb quaranta-vuit figures 1641 Entre el 1644 i el 1658 féu els retaules del Roser de Sant Vicenç de Llavaneres, de la Mare de Déu de l’Aigua a Vilafranca del Penedès, del Roser a Calella, un Sant Jeroni per a Sant Jeroni de la Murtra, el retaule major de Collbató, el de la Porciúncula al claustre dels franciscans de Barcelona i el de Sant Francesc a la catedral…
Josep Tolrà i Avellà
Industrial.
Llicenciat en medicina i cirurgia i interessat en la química, el 1846 arribà a Castellar del Vallès com a metge, on posteriorment inicià la carrera com a industrial El 1859 fundà una empresa per a la filatura, el tissatge i el blanqueig de cotó, que ocupava els molins de Busquets i de Can Barba L’any 1861 ja disposava de 99 telers i 4700 fusos, i el 1873, de 300 telers i 5000 fusos Hi introduí millores en el blanqueig dels teixits, i aconseguí que els produïts per la seva empresa tinguessin una especial anomenada Es distingí per les seves obres en benefici de Castellar del Vallès Es casà el…
Carrera
Medicina
Llinatge de metges rossellonesos iniciat per Francesc Carrera
(Perpinyà 1622 — Barcelona 1695), metge de l’exèrcit reial hispànic i autor de la primera obra sobre la salut dels soldats (1679).
El seu nebot, Josep Carrera Perpinyà 1680 — 1737, exercí la professió a Perpinyà, on fou diverses vegades rector de la universitat Dels seus fills, tots lligats a la medicina, Tomàs Carrera Perpinyà 1714 — 1764 fou rector de la universitat i degà del Collegi de Medicina de Perpinyà És autor, entre altres, de la primera obra sobre aigües medicinals del Rosselló 1756 Fill d’ell fou Josep Carrera Perpinyà 1740 — Barcelona 1802, doctorat a Montpeller, catedràtic a Perpinyà i inspector d’aigües del Rosselló Després d’una etapa parisenca, en què fou censor reial i membre de societats…
Barberini
Família noble italiana, originària de Barberino, a la vall d’Elsa; al s XIII es traslladà a Florència, on obtingué la noblesa.
Del 1490 al 1511 donà quatre priors a la república Amb Antonio Barberini passà a Roma, i obtingué un gran prestigi El cardenal Maffeo Barberini fou elegit papa el 1623 amb el nom d’Urbà VIII, i el 1630 comprà als Colonna, per al seu nebot, Taddeo Barberini mort el 1647, el principat de Palestrina Maffeo Barberini mort el 1685, segon príncep de Palestrina, duc de Monterotondo i de Nerola, fill del primer, obtingué la grandesa d’Espanya sobre el Principat el 1678 L’últim membre d’aquesta família fou Cornelia-Costanza Barberini , quarta princesa de Palestrina morta el 1797, muller…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina