Resultats de la cerca
Es mostren 1889 resultats
escifozous
Zoologia
Classe de l’embrancament dels cnidaris, caracteritzada per la preponderància dels individus de la fase medusa sobre els de la fase pòlip, que àdhuc hi pot faltar.
El pòlip, anomenat escifopòlip, presenta quatre plecs endodèrmics longitudinals, les teníoles, que sobresurten dins la cavitat gastrovascular, la qual resulta així cloendada, dividida en quatre bosses gàstriques Al voltant de l’àrea peristomàtica hi ha els tentacles, típicament en nombre de setze Els escifopòlips són sempre solitaris, mai colonials La medusa, anomenada escifomedusa, es caracteritza per l’absència de vel, i la mesoglea és molt abundant i pot tenir consistència cartilaginosa La vora de l’ombrella presenta quatre, vuit o més tentacles, alternant amb els òrgans sensorials…
Joan Baptista Cendrós i Carbonell
Economia
Política
Empresari, polític, mecenes i activista cultural.
Fou director gerent i propietari d’Haugrón Cientifical SA, fabricant de la crema facial Floïd, empresa familiar creada el 1937 i adquirida el 1979 per Revlon A partir dels anys quaranta patrocinà nombroses activitats i entitats culturals promotores de la llengua i la cultura catalanes contribuí al finançament de l’ Institut d’Estudis Catalans i fou cofundador d’ Òmnium Cultural 1961, dels premis Sant Jordi i Carles Riba 1959 atorgats en els actes culturals de la Nit de Santa Llúcia i de la Fundació Enciclopèdia Catalana 1980 Tingué una participació destacada en el rellançament de l’…
Les budleiàcies
Mata florida de Buddleja davidii , un arbust molt ramificat i molt fullós que fa les flors agrupades en inflorescències llargament cilíndriques Les flors més distals de cadascuna de les inflorescències, de color de rosa, són a l’antesi mentre que les de la part basal, de color brunenc, es troben ja marcides Jordi Carreras Constitueixen una família de plantes principalment llenyoses que comprèn 10 gèneres i unes 150 espècies distribuïdes per les zones intertropicals i subtropicals Buddleja davidii , arbust caducifoli originari de la Xina, és l’única espècie de la família present als Països…
Castell de Peralta (Renau)
Art romànic
El lloc de Peralta, que segons E Morera degué ésser colonitzat al segle XII, és avui dia totalment despoblat El seu castell fou bastit per la família Montoliu entre els segles XII i XIII, per un descendent del primer senyor d’aquesta nissaga que s’aposentà a Puigdelfí a mitjan segle XI El primer senyor privatiu de Peralta fou Bertran de Montoliu L’any 1391 el rei Joan I traspassà l’alta jurisdicció de Peralta a l’arquebisbe Ènnec de Vallterra D’altra banda, els descendents de Bertran de Montoliu tingueren la senyoria de Peralta fins que Joan Gabriel de Montoliu, l’any 1477, llegà el lloc i el…
Sant Joan de Tuissan
L’antiga església parroquial de Sant Joan, avui desapareguda, era situada a l’actual cementiri de Tuissan, ubicat al sud de la vila, a la carretera de Pasiòls, prop de l’encreuament de dues vies Encara en un plànol del segle XVIII que ha pervingut, hom pot veure que dins el cementiri estaven dibuixades les seves ruïnes, anomenades la Glèisa Vièlha L’ ecclesia Sancti Johannis de Tuscianofou ratificada com a propietat de l’abadia de Santa Maria de la Grassa en la butlla de confirmació de béns que el papa Gelasi II atorgà a l’esmentat monestir l’any 1119 En aquest indret, al voltant de l’…
Guillem II de Prússia

Guillem II. de Prussia
© Fototeca.cat
Història
Emperador alemany i rei de Prússia (1888-1918), fill i successor de Frederic III.
Feu dimitir Bismarck , especialment a causa de les desavinences respecte al tractament necessari del moviment obrer 1890 Intentà d’atreure’s el proletariat amb una política paternalista i de distanciar-lo així del partit socialista A l’exterior menà una política expansionista i colonial basada en el desenvolupament econòmic i en la indústria bèllica En conseqüència, es produí el domini alemany dels territoris de Kian-Chow 1897, les illes Carolines i les Marianes 1889, comprades a Espanya, la part occidental de Samoa 1889 i el reconeixement, per part de França i la Gran Bretanya, del Togo i el…
Dacriostenosi
Patologia humana
La dacriostenosi consisteix en l’estretor de les vies lacrimals exçretores que impedeix el drenatge normal de líquid lacrimal L’estretor de les vies lacrimals pot ésser congènita En aquest cas, l’afecció no es pot detectar abans de les dues primeres setmanes de vida, ja que les glàndules lacrimals encara no han començat a elaborar líquid A partir de la tercera setmana de vida, es produeix una epífora, és a dir, el vessament del líquid que origina un llagrimeig constant En general, l’obstrucció de les vies lacrimals afecta solament un ull En l’infant i l’adult, aquesta estretor pot tenir…
El que cal saber de l’hèrnia inguinal
Patologia humana
És anomenada hèrnia inguinal la protrusió o la sortida de diversos teixits o òrgans abdominals o pelvians, com l’intestí o la bufeta urinària, fins al conducte inguinal, un espai anatòmic que es localitza a l’engonal, per sota dels teixits cutanis i per sobre dels músculs de la zona L’hèrnia inguinal, que es manifesta amb l’aparició d’un bony desplaçable a l’engonal, sol presentar-se a partir de quinze anys d’edat, en general després de la realització d’esforços físics intensos Tanmateix, però, en molts casos és congènita, és a dir que ja existeix des del moment del naixement Fins que no es…
Proves funcionals del sistema endocrí
Patologia humana
Les proves funcionals consisteixen en la determinació de l’activitat d’un òrgan concret, en aquest cas endocrí, després de sotmetre’l a una estimulació o inhibició de divers tipus segons el cas, que, en condicions normals, provoca una resposta concreta Així, es pot determinar si es modifica de manera significativa Hi ha proves funcionals molt diverses, capaces d’avaluar l’activitat de les diferents glàndules endocrines, i que sovint són de màxima utilitat tant per a diagnosticar una determinada alteració com per a determinar-ne l’origen o avaluar-ne les possibilitats terapèutiques Així, per…
tartèssia, cultura
Arqueologia
Prehistòria
Cultura desenvolupada entre els segles VIII i V aC a la vall baixa del Guadalquivir i a la zona de Huelva.
Mentre la recerca de la ciutat de Tartessos , empresa per l’arqueologia moderna, no ha donat resultat, les investigacions han permès de conèixer molts dels aspectes materials de la cultura tartèssia, que ha estat una de les novetats de l’arqueologia peninsular d’ençà de 1950-60 A la vall baixa del Guadalquivir i a la zona de Huelva apareix, entre els segles VIII-V aC, una cultura amb poblats com el del Carambolo prop de Sevilla, que utilitza ceràmiques de vernís vermell de tradició fenícia, amb una orfebreria d’or molt rica tresors d’Aliseda, a la província de Càceres, del Carambolo, que els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina