Resultats de la cerca
Es mostren 2276 resultats
Antonio López Gómez
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra Fou catedràtic de geografia Universitat d’Oviedo, 1955 Universitat de València, 1956-69 Universitat Autònoma de Madrid, 1969-2001 També fou membre de l’Institut JS Elcano CSIC, responsable/director d’ Estudios Geográficos i acadèmic de la RAH 1988 Com a deixeble de Manuel de Terán Álvarez, fou geògraf d’espectre integral, amb una formació humanística i històrica molt sòlida que li feu veure els fenòmens geogràfics amb una llarga perspectiva evolutiva en la tesi doctoral 1951, sobre la Serranía de Atienza, feu un ric tractament històric La seva ideologia liberal connectà amb els…
Fernando Fernán Gómez

Fernando Fernán Gómez
© 20M
Cinematografia
Teatre
Actor, director cinematogràfic i teatral i escriptor castellà.
Fill natural de l’actriu Carola Fernán Gómez, nasqué quan aquesta feia una gira per l’Amèrica Llatina Inscrit a l’Argentina, conservà la nacionalitat d’aquest país fins el 1970 S'inicià en el teatre interpretant papers secundaris, i el 1943 debutà en el cinema, en el qual, l’any següent, interpretà el primer paper important a El destino se disculpa , de JL Sáenz de Heredia La seva ductilitat dramàtica li permeté adoptar una gran diversitat de registres, capacitat que el convertí en un actor habitual en produccions destacades del cinema espanyol, entre les quals destaquen Esa pareja feliz ,…
Jorge Wagensberg Lubinski

Jorge Wagensberg durant la investidura com a doctor honoris causa per la Universitat de Lleida
© Hermínia Sirvent / Ajuntament de Lleida
Filosofia
Física
Físic, filòsof i divulgador científic.
Estudià física a la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1976 i on fou professor de teoria dels processos irreversibles des del 1981 fins al 2016 Professor convidat a la Danube University Krems Àustria, entre el 1993 i el 1995 fou president de l’Ecsite European Collaborative for Science & Technology Molt dedicat a la divulgació científica, el 1983 impulsà a l’editorial Tusquets la collecció Metatemas , que dirigí, on publicà obres clàssiques del pensament científic, i també molts dels seus llibres Fou també un assidu collaborador amb articles científics a la premsa general i no…
Carles Rojas i Vila
Literatura
Escriptor en castellà i professor.
Nebot del president colombià Carlos Rojas Pinilla 1953-57, es llicencià en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona 1951 i es doctorà per la Universidad Complutense de Madrid 1955 Després d’una estada a la Universitat de Glasgow Escòcia com a lector de castellà, el 1957 passà a residir als Estats Units, on fou professor de castellà al Rollins College Florida i, des del 1960, a la Emory University Geòrgia, on el 1980 ocupà la càtedra Charles Howatd Chandler de literatura espanyola i que el 1987 li concedí el premi a l’excellència docent La temàtica de la seva obra narrativa i…
Pepe Rubianes

Pepe Rubianes
© R. Navarro/Ajuntament de Premià de Dalt
Teatre
Cinematografia
Actor.
Vida A cinc anys s’installà a Barcelona amb la seva família Inicià la seva formació al Teatre Espanyol Universitari TEU al mateix temps que es llicencià en dret i rebé el premi al millor actor universitari 1968 El 1977 entrà a formar part del grup Dagoll Dagom i debutà professionalment a No hablaré en clase 1977 i Antaviana 1978 Després actuà en Operació Ubú d’ Els Joglars El 1988 emprengué una gira per l’Amèrica Llatina entretenint el públic dels locals amb monòlegs escrits per ell mateix A partir d’aquesta experiència, creà espectacles com ara Pay-pay 1983 Ño 1984 Sin palabras 1987 En…
,
Antoni Deià i Tortella
Historiografia catalana
Historiador i teòleg.
El 1725 ingressà als caputxins i adoptà el nom de religió de Gaietà de Mallorca Fou destinat a València i a Terol Consagrat als estudis històrics, destaquen les aportacions que feu per a l’estudi de la història de Mallorca i d’Eivissa, a més de diferents estudis marians Traduí al castellà l’obra de Ramon Llull Desconhort Entre les seves obres sobresurten Loseta ilustrada por la invención milagrosa de la Virgen Nuestra Sra llamada vulgarmente de Loseta 1746, Resunta histórica, corográfica y cronológica de la isla y real fuerza de Ibiza 1751, Antiglorias de Mallorca inèdita,…
Vicent Pascual i Pérez
Historiografia catalana
Arqueòleg.
Cursà estudis d’arquitectura a Madrid i de belles arts a l’escola de Sant Carles de València Juntament amb Camil Visedo s’inicià en la prospecció arqueològica, descobrint i excavant diversos jaciments a l’Alcoià i les comarques centrals i meridionals del País Valencià Des del 1958 fou conservador del Museu Arqueològic d’Alcoi, i continuà les excavacions per tot el País Valencià en collaboració amb el Laboratori d’Arqueologia de la Universitat de València Entre les seves publicacions destaquen El poblado ibérico del Puig 1952, El ídolo oculado de la cueva Bolumini de Alfafara 1957, Datación…
Francisco Guerau
Música
Cantor, compositor i guitarrista mallorquí.
Vida Ingressà al Colegio de Niños Cantorcicos de la capella reial de Madrid el 1659, i en aquesta ciutat i institució desenvolupà tota la seva carrera musical cantor contralt el 1669 membre de la Real Cámara i director del Real Colegio de Niños Cantorcicos des del 1693 fins al 1701 És l’autor del Poema harmónico compuesto por varias cifras de la guitarra española Madrid, 1694, obra considerada com el tractat més important escrit entre el de Gaspar Sanz i el de Santiago de Murcia, tant pel plantejament més modern de la interpretació de l’instrument amb la tècnica del puntejat, com…
Melcior Font i Marsà
Cinematografia
Escriptor.
Vida Abandonà la carrera eclesiàstica per dedicar-se a la literatura Fou redactor de "La Veu de Catalunya" i director del setmanari infantil "Jordi" també collaborà a "Revista de Catalunya" del 1925 al 1928 p e Apologia i blasme del cinema , juliol del 1927, "La Publicitat" o "Imatges" Feu l’edició d’ El teatre català anterior a Pitarra 1928 Secretari de Ventura Gassol, conseller de Cultura de la Generalitat, s’exilià a París el 1939 Allí s’incorporà als ambients literaris i cinematogràfics, i sota el guiatge de Jean Renoir escriví guions, participà a El salari de la por Le…
soleares
Música
Terme que designa un dels estils (palos) bàsics més estesos del gènere flamenc, diferent de les siguiriya o seguidillas gitanas.
De caràcter profundament líric, la soleá es considera una expressió emblemàtica jonda d’allò que és andalús, amb una música basada en el mode dòric i en el compàs ternari Destaca pel seu ampli espectre musical i per l’existència de diverses modalitats locals, que han donat lloc a diferents estils, entre els quals destaquen els de Còrdova i Triana És un cante libre i és ballable pel seu acompanyament rítmic Molt probablement cal buscar el seu origen en els antics jaleos A partir de mitjan segle XIX experimentà una evolució, que s’ha relacionat amb les figures de Rosario Monje, anomenada La…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina