Resultats de la cerca
Es mostren 2223 resultats
Cilícia
Regió d’Anatòlia, a la costa sud, entre la serralada del Taure i la mar.
És una plana fèrtil i clau del pas de l’altiplà d’Anatòlia a les grans valls mesopotàmiques i del Llevant pel port del centre del Taure, dit portes de Cicília o porta de Ferro L’obertura vers Síria i Mesopotàmia li donà ràpidament les novetats econòmiques neolítiques, conegudes pels nivells inferiors de Tars i de Mersin No constituí mai part de l’imperi hitita Al segle XVI aC la part oriental de Cilícia era ocupada pel regne de Kizzuwatna, que feu un tractat en paritat amb els hitites Segons fonts posteriors, els daniuna , un dels pobles de la mar, passaren per aquesta zona i destruïren Tars…
Danubi
El Danubi a Budapest
© Fototeca.cat
Riu
Riu de l’Europa central que neix a la Selva Negra, a 1.078 m d’altura, prop de Donaueschingen i a menys de cent metres de la partió d’aigües amb el Rin (2.860 km de longitud i 817.000 km2 de conca).
Al començament s’encaixa en la plataforma calcària de Suàbia, empès pels afluents de la riba dreta Més endavant penetra en el massís cristallí de Bohèmia i hi obre gorges profundes, a l’entrada i a la sortida de les quals hi ha ciutats importants Passau, Linz, per exemple que han esdevingut nusos de comunicació i nuclis industrials El Danubi esdevé riu de plana un cop entrat a Hongria, prop de Budapest Travessa la conca de Pannònia i hi rep les aigües del seu gran afluent, el Tisza, quan reprèn la seva direcció normal oest-est, després del tram nord-sud que ha seguit en travessar Hongria Una…
el Poble-sec
Barri
Amb més de 50000 h i unes 70 ha d’extensió, és delimitat pel passeig de Colom, el Parallel, el carrer de Lleida i la muntanya de Montjuïc, entre el sector del passeig de Santa Madrona o Teatre Grec i el Morrot a sota Miramar Es va començar a formar el 1856 com a barri forà de les velles muralles, entre la muntanya de Montjuïc i les antigues portes de Santa Madrona, de Sant Pau i de Sant Antoni L’integren tres sectors el més llevantí o proper a la mar, dit inicialment les Hortes de Sant Bertran , el sector mitjà o Poble-sec pròpiament dit, format entre els camins que anaven de les portes de la…
fortificació
Fortificació. El castell de Salses
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Conjunt d’obres de defensa, provisionals o permanents, concentrades en un edifici o disperses en un extens territori, les quals constitueixen una unitat arquitectònica o estratègica coordinada.
Ja en temps protohistòrics hom construí fortificacions estacades, fossats, muralles de fang i de palla, bé que fins a l’edat mitjana l’aprofitament de fortificacions naturals prevalgué sovint sobre altres consideracions en escollir el lloc d’una fundació, com és el cas de tants pobles penjats de Provença o de la Catalunya Nova, situats en altures d’un accés difícil, malgrat l’absència de fonts, de rius i de terres de conreu Els murs de carreus irregulars i els fossats secs foren l’etapa següent, que donà pas als recintes emmurallats les acròpolis, situats a les parts altes de les ciutats…
La pintura italianitzant a Tortosa
Art gòtic
Les escasses pintures trescentistes conservades a la ciutat de Tortosa s’han d’explicar en el marc de la profunda italianització que es va viure a tot Catalunya Les obres més importants posen de relleu l’originalitat d’alguns dels tallers que van treballar per a la catedral a partir de mitjan segle XIV, encarregats de decorar les portes del retaule de la Mare de Déu de l’Estrella destinat a l’altar major A l’entorn del 1350 l’activitat local no devia ser gaire notable, per bé que els anys anteriors, entre el 1335 i el 1347, es documenta l’activitat del pintor Bernat Saparra Gudiol i Cunill,…
L’evolució del retaule durant el primer gòtic internacional
Art gòtic
Retaule de la Mare de Déu i Sant Jordi, de Lluís Borrassà, de vers el 1395, conservat al convent de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès La seva estructura encara és deutora del tipus de retaule de la segona meitat del segle XIV BSFL – GSerra Al llarg del primer gòtic internacional l’arquitectura del retaule va experimentar una evolució força important, que es reflecteix clarament en els textos dels contractes El retaule de “fuyloles” pintades amb apòstols, verges, sants i altres imatges i una fusteria relativament senzilla, pròpia de la segona meitat del segle XIV, es transforma…
cortina

Cortina
Peça de roba que hom penja per adornar, abrigar, etc., darrere les portes o finestres, per separar dues parts d’una habitació, davant un escenari, per cobrir una prestatgeria, amagar un llit, etc.
Augsburg
Ciutat
Ciutat de Suàbia, a Baviera, Alemanya, situada entre les valls del Lech i del Wertach.
Centre tradicional de la indústria tèxtil des del 1840, que hi foren installades les primeres filatures de cotó, ha deixat pas actualment a la indústria mecànica, elèctrica, aeronàutica i electrònica Siemens, installada per les grans empreses del Rhur i de Berlín Universitat Seu episcopal des del s VIII Antiga colònia militar fundada pels romans l’any 15 aC amb el nom d' Augusta Vindelicum Capital de la Raetia Secunda durant el s IV, esdevingué seu episcopal al s VI Durant tota l’edat mitjana, Augsburg es destacà com una de les ciutats més riques d’Alemanya Fou important el comerç amb les…
Alhambra
El conjunt monumental de l’Alhambra de Granada, aixecat pels reis nazarís per a llur residència
© Arxiu Fototeca.cat
Conjunt monumental situat al costat de Granada, però independent de la ciutat, la qual dominava, aixecat pels reis nassarites per a llur residència.
Gairebé tot el que se n'ha conservat correspon als regnats de Yūsuf I 1333-53 i del seu fill Muḥammad V 1353-91 El seu recinte fortificat té forma allargada i comprèn tres parts l’alcassaba militar, a la punta de ponent el palau, al centre, i la població, per a residència de cortesans, funcionaris i artesans, que ocupava la major part del costat de llevant La principal de les portes d’accés és la de la justícia, i el sector de més interès artístic correspon al palau, que és constituït per tres parts independents, cadascuna d’elles distribuïda entorn d’un pati la del Mexuar, per a l’…
Vicenç Acuña i Requejo
Música
Compositor català d’origen andalús.
Vida Iniciat en la música a l’Escolania de la Mercè, l’ingrés a la secció infantil de l’Orfeó Català li obrí les portes a la carrera musical Més tard estudià diferents disciplines al Conservatori Superior de Música de Barcelona, i obtingué els títols de professor de solfeig, composició i direcció orquestral La seva obra compositiva no es donà a conèixer fins el 1970, any en què, a Molins de Rei, s’interpretà la seva Cançó de bressol Guanyador d’alguns certàmens de composició, com el Premi València de Música de Cambra 1973, el Premio Asturias 1978 o l’Enric Morera 1980, desenvolupà un estil…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina