Resultats de la cerca
Es mostren 2663 resultats
Salvador Alsius i Clavera

Salvador Alsius
Periodisme
Periodista.
Llicenciat en ciències de la informació i sociologia 1974, abans d’acabar els estudis inicià la carrera periodística el 1971 en el Diario de Barcelona , on treballà fins el 1977 En el període 1981-83 fou el subdirector del setmanari El Món Durant la dècada dels vuitanta la seva activitat professional estigué centrada en la televisió, primer a TVE-Catalunya, on dirigí Memòria popular premi Ciutat de Barcelona de comunicació 1981 i, a partir del 1983, a Televisió de Catalunya TVC, on del 1984 al 1987 dirigí i presentà el Telenotícies migdia i posteriorment els espais culturals i lúdics Blanc…
Joan Potau i Martínez
Cinematografia
Guionista i director.
Vida Cursà estudis de dramatúrgia i direcció escènica a l’Escola Superior d’Art Dramàtic de Barcelona, on conegué l’actriu Carme Elias, amb la qual estigué casat durant alguns anys Després d’escriure i rodar alguns curts amateurs , feu de creatiu publicitari per a diverses agències 1973-83 Parallelament, participà en l’autogestió teatral del Saló Diana, i escriví guions televisius per a la cantant Guillermina Motta Las Guillerminas del Rey Salomón , 1978-79, el grup musical La Trinca No passa res , 1985 i el showman Javier Gurruchaga Viaje con nosotros i El huevo de Colón La seva…
David Cirici i Alomar
Literatura catalana
Escriptor.
Fill d' Alexandre Cirici i Pellicer , estudià filologia catalana i ha exercit com a professor de llengua i literatura catalanes Ha treballat també en el món editorial i com a guionista de televisió, tant de programes infantils Les tres bessones , Oliana Molls com per a tots els públics No passa res i Guaita què fan ara, de La Trinca Blanc o Negre etc, i collabora a la premsa diària La seva obra literària comprèn narrativa infantil i juvenil, teatre musical i novelles per al públic adult, de trames i personatges a cavall entre la quotidianitat i el fantàstic, en algunes de les quals mostra…
,
Andreu Marçal de Sax

La batalla del Puig, obra atribuïda a Andreu Marçal de Sax
© Victoria and Albert Museum
Pintura
Pintor.
D’origen alemany, estigué actiu a València en 1390-1410 Sobre ell i Pere Nicolau s’assenta tota l’estructura de l’estil internacional valencià de línia flamenca Cal advertir, d’una banda, que el seu origen alemany no té res a veure amb l’expressionisme germànic, que és posterior, i, d’altra banda, que la temàtica de les obres perdudes indica relació directa amb el món flamenc i coneixement de la plàstica toscana L’única obra documentada que en resta, la taula de Sant Tomàs apòstol Museu de la Seu de València, tot i que és insuficient per a jutjar tota l’obra d’un pintor i malgrat haver estat…
Continuïtat de l’abstinència del tabac
A partir del primer dia d’abandó del tabac, cal procurar anar tornant a poc a poc a una activitat quotidiana completament normal, que no requereixi modificacions permanents dels hàbits personals El ritme en què es faci aquesta adaptació a una vida normal sense tabac és variable per a cada persona, i cal que sigui regulat per ella mateixa a mesura que vagi comprovant que és capaç de mantenir-se sense fumar en situacions en què abans fumava Els únics hàbits que han de quedar definitivament eliminats són els que eren deguts exclusivament a la necessitat de fumar Així, per exemple, l’exfumador…
Residències per a la tercera edat
Una altra opció correspon a les residències-llars per a la tercera edat En general, aquesta opció és mal vista per moltes persones grans que mantenen una certa autonomia, ja que l’associen als antics i deshumanitzats asils on calia enfrontar-se a una constant degradació física i mental sense que es fes res per a millorar-ne la qualitat de vida Per descomptat, aquest tipus d’idees negatives té la seva justificació segons el lloc triat, però en els darrers temps les residències per a persones grans s’han humanitzat considerablement i el seu funcionament és regulat i controlat per les autoritats…
La repressió lingüística i cultural
No es pot fer res més que esmentar els documents més notables que sortiren de París i de Madrid, al llarg del segle XVIII, i que constitueixen la mostra més clara de la imposició, als territoris de llengua catalana, de la llengua de l’estat És a la Catalunya del Nord on es registraren les primeres mostres de repressió lingüística La primera acció es produí a les escoles en l’ensenyament secundari, encarregat als jesuïtes Però ben aviat les mesures polítiques foren explícites L’any 1672, l’intendent Carlier publicà una ordenança per la qual s’establien a Perpinyà escoles primàries on els…
Castell de Montclar (Pontils)
Art romànic
Situació Escasses restes de la torre d’aquest castell que coronava el cim del puig de Montclar ECSA - EECG Del castell de Montclar resta actualment una torre situada al cim de la muntanya de Sant Miquel o de Montclar, a 947 m d’altitud Hi ha una molt bona panoràmica sobre la conca alta del Gaià i sobre la plana de la Conca de Barberà Mapa 34-16418 Situació 31TCF619921 Des del poble de Biure, cal agafar la pista que mena a Sant Miquel a la dreta Una part del trajecte es pot fer en automòbil En el primer trencall, cal anar a la dreta, en el segon a mà esquerra i en el tercer sota una línia d’…
província eclesiàstica de València
Cristianisme
Província
Demarcació territorial eclesiàstica creada el 1492, quan Innocenci VIII concedí, a precs de Roderic de Borja, bisbe de València i vicecanceller de la cúria romana, l’elevació de l’Església valentina a la dignitat metropolitana.
Aquesta fou confirmada el mateix any pel mateix Roderic de Borja, ja elegit papa amb el nom d’Alexandre VI A la nova província eclesiàstica foren assignades, com a sufragànies, les diòcesis de Cartagena i Mallorca La primera abraçava aleshores el Regne de Múrcia, i limitava al nord amb la diòcesi de València, cosa que suposava que la seva extensió arribava fins al port de Biar i comprenia una àmplia zona del regne de València La jurisdicció de Mallorca abraçava totes les Illes Balears Ambdós bisbats eren exempts de tota jurisdicció metropolitana, per tal com eren subjectes directament a la…
plural
Gramàtica
Dit de la realització del morfema gramatical nombre que representa més d’una entitat individualitzada, en oposició al singular, que en representa una de sola.
El català forma el plural dels substantius i dels adjectius afegint, generalment, una s al singular fill fills, blanc blancs, pare pares, feble febles Els acabats en a àtona la canvien en es casa cases Els acabats en vocal tònica afegeixen ns mà mans, rodó rodons En són excepció, que formen el plural només amb s lilà, mamà, mannà, paixà, papà, rajà, sofà, tarannà, xa, bebè, cafè, canapè, comitè, crepè, cupè, fe, mercè, oboè, rapè, te, tupè, vostè, abonaré, calé, clixé, consomé, jaqué, pagaré, peroné, puré, quinqué, ximpanzé, bisturí, esquí, frenesí, fricandó, landó, rondó, bambú, cautxú,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina