Una altra opció correspon a les residències-llars per a la tercera edat. En general, aquesta opció és mal vista per moltes persones grans que mantenen una certa autonomia, ja que l’associen als antics i deshumanitzats asils on calia enfrontar-se a una constant degradació física i mental sense que es fes res per a millorar-ne la qualitat de vida. Per descomptat, aquest tipus d’idees negatives té la seva justificació segons el lloc triat, però en els darrers temps les residències per a persones grans s’han humanitzat considerablement i el seu funcionament és regulat i controlat per les autoritats sanitàries que n’asseguren el nivell de qualitat.
Aquesta mena de residències presenta diversos avantatges, ja que, per exemple, garanteixen serveis especialitzats d’assistència segons les necessitats de cada cas, i permeten la convivència entre persones de la mateixa edat, amb tot el que implica pel que fa a la possibilitat d’expressar-se i comunicar-se amb els altres, o fins i tot de participar en activitats culturals.
Hi ha diverses fórmules de residència. N’hi ha que cobreixen prioritàriament les necessitats usuals pel que fa a allotjament i habitatge, com si es tractés d’hotels o pensions especialitzades. D’altres estan més orientades a l’atenció sanitària. Algunes opcions, més modernes, tendeixen a la creació d’edificis especials per a gent gran en què cadascú visqui de manera independent, però que disposin de llocs de reunió i d’instal·lacions adequades per a dispensar les atencions sanitàries que calguin. Fins i tot, en els darrers anys es tendeix a crear ciutats de retir per a persones grans on no solament hi ha edificis com el descrit sinó també centres culturals i d’activitats diverses que incrementin la seva participació social.
De tota manera, actualment es tendeix, de manera global, a fer que les persones d’edat puguin viure a casa seva o amb la seva família el màxim de temps possible, i que els altres tipus d’allotjament constitueixin models alternatius que siguin desitjats per les mateixes persones d’edat.