Situació
Escasses restes de la torre d’aquest castell que coronava el cim del puig de Montclar.
ECSA - EECG
Del castell de Montclar resta actualment una torre situada al cim de la muntanya de Sant Miquel o de Montclar, a 947 m d’altitud. Hi ha una molt bona panoràmica sobre la conca alta del Gaià i sobre la plana de la Conca de Barberà.
Mapa: 34-16(418). Situació: 31TCF619921.
Des del poble de Biure, cal agafar la pista que mena a Sant Miquel (a la dreta). Una part del trajecte es pot fer en automòbil. En el primer trencall, cal anar a la dreta, en el segon a mà esquerra i en el tercer (sota una línia d’alta tensió) a l’esquerra. Cal enfilar-se llavors per un corriol fins a arribar al cim del puig, on s’alça el castell. (JBM)
Història
La primera referència documental del castell de Montclar data de l’any 1013, quan era senyorejat per Sal·la de Santa Perpètua, el qual l’any esmentat el va vendre al seu nebot Borrell, bisbe de Vic. Amb posterioritat, l’any 1030, Guillem, fill de Sal·la, vengué el kastro de Montevano que vocant Monteclaro a Arnau Odó i a la seva esposa Guilla, amb totes les seves pertinences. Tanmateix, Arnau Odó no el va retenir gaire temps, car l’any 1033 el vengué a Bernat Sendred de Gurb i a la seva família pel preu de 300 sous, els quals bastiren dins el terme de l’esmentada fortalesa dos castells més, com són el de Biure i el de les Piles.
Sembla que a mitjan segle XI el castell de Montclar no estava del tot construït; això es desprèn d’una escriptura datada l’any 1057 per la qual Oliver Bernat, fill de Bernat Sendred de Gurb, i la seva esposa, van infeudar l’esmentat castell a Ramon Arnau, tot estipulant que el susdit feudatari havia d’acabar de construir la torre i la muralla que encerclava la fortalesa. El 1072 Bernat Oliver i la seva esposa Agnès, van vendre el castrum cui vocavulum est Monsclarus, quod antiquitus vocabatur Monnsvanus al comte de Barcelona Ramon Berenguer I pel preu de 2 000 mancusos d’or pur. Tot just cinc dies més tard, l’esmentat comte barceloní infeudà el castell de Montclar, juntament amb els de les Piles i el de Biure, als mencionats esposos.
El castell de Montclar, durant el segle XII, passà a dependre de la nissaga dels Cervelló, que el conservaren al llarg dels segles baix-medievals pels comtes-reis de Barcelona. Així, l’any 1145 Guerau Alemany IV de Cervelló feu jurament de fidelitat i homenatge al comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, pel castell de Montclar; poc després, per testament, aquesta fortalesa passà al seu fill, Guerau Alemany V, i d’aquest, l’any 1193, també per testament, al seu fill i hereu Ramon Alemany, amb la condició que Berenguera de Querol, mare d’aquest darrer i esposa de Guerau Alemany V, en fos la usufructuària mentre visqués.
L’any 1200, el rei Pere I cedí els castells de Montagut, Pontils i Montclar a l’esmentada Berenguera, ja vídua de Guerau Alemany V de Cervelló, amb la condició que no donés cap mena d’auxili al seu fill Ramon Alemany, fins que aquest no hagués resolt les diferències que mantenia amb el monarca.
Sembla que els Cervelló senyorejaren el castell de Montclar fins a l’època moderna. (EPF)
Castell
Actualment d’aquest castell només se’n conserva la part inferior d’una torre de planta circular. El diàmetre interior és d’uns 5 m i el gruix dels murs és de 180 m. Ara, la part més alta de l’edifici té una alçada de només 4 m. En realitat, a l’exterior veiem que els 3,2 m inferiors, que s’assenten sobre la roca, tenen el gruix de 180 m; a partir d’aquest nivell hi ha un lleuger graonat que fa perdre a la paret uns 20 cm.
Els carreus d’aquest edifici són poc grossos (10 cm d’alt × uns 30 cm de llarg) i no gaire treballats; són fets amb pedra del lloc; a la part superior són més petits. El morter que els uneix és força dur.
Aquesta torre devia ésser molt més alta. Almenys devia tenir una alçada d’uns 10 m. També devia tenir una porta a uns 5 m. Segurament devia restar tancada dins un recinte molt més ampli, tal com és normal en aquest tipus de castells, del qual, però, no s’ha conservat res.
Araguas (1979, pàg. 212) compara aquesta fortificació amb la de Castellví de la Marca i la data cap a l’any 1030. Tot i que amb les poques restes que s’han conservat i sense tenir cap altre element de la construcció, com una porta, que en faciliti la datació és difícil d’assegurar res, creiem que en principi es pot datar cap a l’inici del segle XI. (JBM)
Bibliografia
- Miret, 1910, pàg. 321
- Miquel, 1945-47, vol. I, doc. 272, pàgs. 295-296 i doc. 273, pàg. 297
- Fort i Cogul, 1972, pàgs. 86, 284 i 356
- Els castells catalans, 1973, vol. IV, pàgs. 320-326
- Araguas, 1979, pàgs. 205-224
- Español, 1991, pàgs. 195-200.