Resultats de la cerca
Es mostren 1429 resultats
Eagles
Música
Grup nord-americà de rock.
Es formà a Los Angeles arran de la unió dels quatre músics que habitualment acompanyaven Linda Ronstadt i que s’independitzaren de la cantant per crear un dels grups de pop-rock més populars dels anys setanta Glenn Frey Detroit, Michigan, 6 de novembre de 1948 – Nova York, 18 de gener de 2016, guitarra i veu Don Henley Gilmer, Texas, 22 de juliol de 1947, bateria i veu Bernie Leadon Minneapolis, Minnesota, 19 de juliol de 1947, guitarra i veu, i Randy Meisner Scottsbluff, Nebraska, 8 de març de 1946 – Los Angeles, Califòrnia, 26 de juliol de 2023, baix i veu El grup debutà el 1972 amb el…
,
Pere Tàpias

Pere Tàpias
© MPG
Música
Pseudònim de Joan Collell i Xirau, autor i intèrpret de cançons, gastrònom i comunicador.
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, exercí d’advocat entre les dècades dels anys setanta i vuitanta, feina que compaginà amb la composició i la interpretació de les seves cançons amb recitals per tot Catalunya Aconseguí un gran èxit gràcies als seus textos humorístics, desenfadats i irònics, acompanyats d’una imatge planera El 1968 enregistrà el primer single La tia Maria/El progressista , al qual seguiren, en el mateix format, Decididament 1969, La cançó de les trompetes/Mariano oh Mariano 1969, Moreno de la fe/ Pep, Pepita, petitona Marieta 1971, Una dolça història d’…
,
La blonda, un producte artesanal
Etiqueta de la fàbrica de blondes R Fauste i Companyia, de Barcelona La blonda és un teixit molt clar de malles i contorns complicats, obtingut entrellaçant i retorcent un fil o uns quants La paraula blonda és un gallicisme Els francesos les anomenaven així perquè es teixien amb una seda crua de color ros Catalunya desenvolupà una important artesania al voltant de les blondes, a càrrec dels centenars o alguns milers de puntaires a les comarques de la costa, especialment El fil utilitzat era normalment de seda, si la blonda pretenia ser de categoria, o de fils d’or o de plata, però també es…
Malàisia 2009
Estat
La vida política del país va tenir com a protagonistes els canvis en la direcció de l'Organització Nacional dels Malais Units i del Govern Al març, l'organització va nomenar Najib Razak nou president, en substitució del primer ministre Abdullah Ahmad Badawi, que va alertar de la necessitat de reformar el partit, a més de democratitzar-ne el funcionament i canviar-ne els valors Posteriorment, a l'abril, aquest canvi en la direcció del principal partit de la coalició en el Govern va repercutir sobre la composició de l'executiu malaisi Així, seguint la renúncia d'Abdullah Ahmad Badawi al…
Amin Maalouf
Literatura francesa
Escriptor libanès en llengua francesa.
De família cristiana, però educat en l’agnosticisme, estudià sociologia a la Universitat Francesa de Beirut Posteriorment, exercí el periodisme al diari An Nahar El 1976, arran de la guerra del Líban, emigrà a París on fou redactor en cap de la revista Jeune Afrique i posteriorment es dedicà a escriure La seva obra té com a epicentre les relacions entre identitats i cultures i les seves derivacions sovint conflictives, en particular entre l’islam i occident El 1983 publicà Les croisades vues par les arabes 1983, que tingué un notable ressò per la perspectiva inhabitual a Occident…
Panoràmica de l’any 2012
Les tropes nord-americanes mantenen la seva presència en els conflictes bèllics al Pròxim Orient © US Army / Sean Bundy Per cinquè any consecutiu, la crisi financera global va continuar castigant les economies Als Estats Units, primer motor de l’economia mundial, la gestió del president Obama va ser considerada prou acceptable i va ser reelegit per a un segon mandat A la Unió Europea, sacsejada i sense perspectives de millora per la greu crisi del deute dels estats membres del sud, l’accés de François Hollande a l’Elisi va deixar la cancellera Angela Merkel sense el suport francès, però al…
El diàleg interreligiós
En el mapa figuren les tres principals organitzacions de diàleg interreligiós el Parlament de les Religions del Món, la Iniciativa de les Religions Unides i la Conferència Mundial sobre Religió i Pau, i es destaquen les seves seus centrals En el primer cas es tenen en compte els llocs on se celebra o s’ha celebrat un Parlament i es deixa de banda la incipient xarxa de ciutats que depèn del Consell per a un Parlament de les Religions del Món amb seu central a Chicago Pel que fa a les altres dues organitzacions, es representa l’abast de la seva extensió i el grau d’implantació quan en un Estat…
Chiapas
L’església de Santo Domingo, a San Cristóbal de las Casas, població mexicana de l’estat de Chiapas
© J.A. Afonso
Divisió administrativa
Estat de Mèxic, al sud del país.
La capital és Tuxtla Gutiérrez Hom hi pot distingir cinc regions la plana costanera del Pacífic, la Sierra Madre, parallela a la costa, la depressió central, ocupada per la vall del riu Grijalva, l’altiplà central i, al nord, la prolongació de la plana costanera de l’estat de Tabasco El clima és tropical, amb pluges abundants al nord i a l’est, que minven vers l’oest Els rius més importants són el Grijalva i l’Usumacinta, que desemboquen a l’Atlàntic La principal font de riquesa, bé que poc desenvolupada, és l’agricultura cafè, canya de sucre, cacau, tabac, fruits tropicals la mineria és poc…
globalització
Economia
Política
Nom que hom dona a determinats trets del capitalisme a partir de les dues darreres dècades del segle XX.
Designa sobretot la intensificació de la mobilitat de les persones i dels intercanvis de béns i serveis i la interdependència econòmica a escala mundial Les bases de la globalització són l’eliminació progressiva de les barreres duaneres i l’establiment d’àmplies àrees de lliure comerç, com ara la UE, el NAFTA, Mercosur, etc, i els avenços tecnològics en les telecomunicacions, que fan gairebé instantani l’intercanvi d’informació Aquests factors han afavorit l’expansió de les multinacionals, que al seu torn han exigit també un canvi d’orientació de moltes empreses petites i mitjanes La…
Estudios de Historia Moderna
Historiografia catalana
Publicació apareguda a Barcelona entre els anys 1951 i 1959 a càrrec de l’Institut Jerónimo Zurita del CSIC i del Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la Universitat de Barcelona.
La publicació fou anual durant els cinc primers exemplars, però el darrer volum englobà els tres últims anys 1956-59 Nasqué amb el propòsit ben clar d’omplir el buit existent en l’àmbit de les publicacions especialitzades en la recerca historiogràfica de l’època moderna, i divulgà la recerca especialitzada en la història moderna d’àmbit hispànic, amb predomini de la història de Catalunya i amb uns quants articles referits al s XIX La llengua d’expressió predominant fou el castellà, però també s’hi publicà en francès i italià El director fou Jaume Vicens i Vives fins a la seva mort 1960 El…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina