Resultats de la cerca
Es mostren 1249 resultats
La Torre de Vilafreser (Vilademuls)
Situació Torre de tipus senyorial que inicialment protegia la residència del llinatge dels Vilafreser, erigida dins el segle XIII J Moner És una construcció situada en un riberal pla, lleugerament enclotat, que s’estén al costat del poble de Vilafreser La torre té adossada una casa de pagès envoltada de conreus a prop passa una riera Mapa L39-12256 Situació 31TDG901593 Venint de Girona per la carretera de Figueres, uns quants quilòmetres després de Medinyà, surt a mà esquerra una carretera que porta al poble de Vilafreser Si travessem aquest veïnat de cases ja s’albira en una…
Castell de Morellàs (Morellàs i les Illes)
Situació Plànol de la vila de Morellàs amb indicació de l’àmbit de l’antiga cellera que incloïa el castell senyorial, segons el cadastre de l’inici del segle XIX A Catafau La vila de Morellàs presenta un conjunt urbà agrupat en un planell del repeu de les estribacions de l’Albera, sobre la riba dreta de la ribera de Morellàs, tributària de la Roma a la conca del Tec El nucli antic de la població té al centre l’església parroquial de Sant Esteve, dins el perímetre fortificat D’aquest recinte es veuen encara algunes restes Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 29′ 28″ N - Long 2° 48′ 27″ E Per…
Casa Llaudes (Besalú)
Situació La Casa Llaudes o Casa dels Cornellà és una casa senyorial que es troba dins el nucli històrico-monumental de la vila de Besalú, en un extrem de la plaça o antic prat de Sant Pere, antigament dedicada a Santa Fe, davant l’església del monestir de Sant Pere Mapa 257M781 Situació 31TDG752720 Història La família Cornellà, a la baixa edat mitjana, fou una de les més importants de la ciutat de Besalú Tenia l’origen a la població de Cornellà del Terri Segons Manuel Grau, és documentada la branca dels Cornellà de Besalú d’ençà de l’any 1237, quan Pere de Cornellà adquirí la…
Els Usatges de Barcelona
L’autor lliurant el llibre sobre els Usatges de Barcelona, Comentaris als Usatges de Barcelona , JMarquilles, 1448 MHCB És el text jurídic cabdal i més representatiu de la història del dret català per raó dels seus orígens i contingut, pel seu desenvolupament consuetudinari i jurisprudencial, i també pel fet que constitueix l’encapçalament del dret general català contingut en les Compilacions de les constitucions i altres drets de Catalunya 1413, 1496, 1588/89 i 1702 Aquest dret general modificà, com a dret novíssim i seguint l’ordre dispositiu del codi de Justinià, el dret comú vigent…
La pagesia a la tardor de l’edat mitjana
Senyor i pagesos, retaule de Sant Sebastià , P Vergós, segle XV MNAC / JCal-JS © MNAC, Barcelona La situació jurídica dels camperols als darrers segles medievals presentava força diversitat, segons el major o menor èxit de la pressió senyorial i també de l’evolució particular dels esdeveniments polítics A la Catalunya Vella, les característiques més generalitzades eren la servitud, la vinculació a la terra i la subjecció als mals usos Tanmateix, existia un nombre reduït de pagesos francs i aloers, els quals, malgrat haver de pagar un cens, no estaven obligats a satisfer la…
Albaida
Albaida
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida entre el riu Clariano i la serra d’Agullent.
Les parts més muntanyoses són cobertes de brolles i de boscs de pi blanc Albaida ha estat tradicionalment una població agrícola i un exemple de transformació i d’utilització de la terra sobre un territori gairebé del tot de secà hi havia, ja a mitjan s XIX, 100 h/km 2 L’agricultura era acompanyada per una petita menestralia tèxtil i una típica indústria cerera La debilitat de la indústria i la superpoblació agrícola determinaren l’estagnació de la població, però, a partir del 1950, per influx d’Ontinyent, començà a créixer la petita indústria tèxtil, que originà un augment de població…
Castell de Valls
Art romànic
Aquest castell era situat a l’extrem nord-est del perímetre murallat de la vila Fou un dels dos nuclis fundacionals de Valls, juntament amb l’església de Sant Joan En l’actualitat, sols la plaça coneguda amb el nom de “Pati del Castell” en recorda el seu emplaçament El castell de Valls tenia jurisdicció sobre tot l’actual terme municipal de la població i per tant sobre les partides de Picamoixons, Masmolets, Espinavessa i Fontscaldes Doldellops, on s’establí una granja de Poblet, fou motiu de disputes amb aquest monestir cistercenc El topònim “Valls” sota la forma Vallis o Vallibus és…
Casa forta de la Sala (Sant Mateu de Bages)
Art romànic
Casa forta Ruïnes d’aquest casal, que té adossada l’església de Santa Maria de la Sala ECSA - J Bolòs La casa forta de la Sala és situada al costat de l’església de Santa Maria de la Sala, al sud de la serra de la Sala, prolongació de la de Castelltallat Mapa 35-14 362 Situació 31TCG946305 De la carretera que va a Sant Mateu i a Castelltallat, a 1,5 km del trencall de Sant Mateu, surt a mà dreta un camí carreter, en molt mal estat, que en 2 km porta fins a la Sala JBM La casa forta de la Sala té una planta gairebé quadrada A l’exterior, la cara sud fa 13,25 m de llarg i la cara oest té una…
Castell de la Guàrdia dels Prats (Montblanc)
Art romànic
El poble de la Guàrdia dels Prats és situat al nord de la vila de Montblanc Una de les primeres referències d’aquest indret consta en un document fals datat l’any 1054, on apareix el topònim del lloc com a afrontació del puig de Barberà Hom també ha dit que aquest indret corresponia a una guàrdia anomenada Guàrdia d’Ermemir, la qual cal localitzar en un altre lloc segons les afrontacions que s’indiquen en el document on s’esmenta, datat l’any 1043 La primera referència certa sobre l’indret de la Guàrdia dels Prats correspon a l’any 1166, en el testament de Miró Ermengol segons aquesta acta…
Sant Pere de Soliveta (Monesma i Queixigar)
Art romànic
Situació Aspecte de l’església des del costat sud-est, amb un alt campanar d’espadanya de dos ulls a la façana de ponent ECSA - JA Adell L’església de Sant Pere és al nucli del poble abandonat de Soliveta, enlairat damunt la Terreta, a 793 m d’altitud Mapa 32-11 251 Situació 31TCG070756 S’hi arriba des de la carretera local de Monesma, per una pista que surt del barri del Noguero en direcció a Soliveta JAA Història El lloc de Soliveta és documentat a partir del 1122 llavors Bertran Guillem amb consell de la seva mare Antònia i del seu germà Arnau es lliurà a la canònica de Sant Vicenç de Roda…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina