Situació
Torre de tipus senyorial que inicialment protegia la residència del llinatge dels Vilafreser, erigida dins el segle XIII.
J. Moner
És una construcció situada en un riberal pla, lleugerament enclotat, que s’estén al costat del poble de Vilafreser. La torre té adossada una casa de pagès envoltada de conreus; a prop passa una riera.
Mapa: L39-12(256). Situació: 31TDG901593.
Venint de Girona per la carretera de Figueres, uns quants quilòmetres després de Medinyà, surt a mà esquerra una carretera que porta al poble de Vilafreser. Si travessem aquest veïnat de cases ja s’albira en una fondalada la torre o casa forta de Vilafreser, que s’alça al costat d’una masia. (JBM)
Història
Des de la segona meitat del segle XI hi ha notícies de diferents personatges amb l’apel·latiu de Vilafreser. Trobem esmentats així diversos cavallers i nombrosos eclesiàstics. Llur residència pairal i llur casa forta pot identificar-se, amb relativa certesa, amb la Torre. L’any 1058, s’esmenta que a Sant Sadurní de Vilafreser hi havia una fortalesa d’Ot Maçó (“ipsa forteda quas Oto Maconi tenuit”), que podria ésser un precedent de la construcció que ara estudiem. L’any 1175 ja hi ha una notícia d’un cavaller anomenat Bernat “de Villa Freder”. L’any 1187 s’esmenta un Pere de Vilafreser, el 1193 un Guillem Berenguer, etc. El 1280 el bisbe Bernat de Vilert assignava a Pere de Vilafreser una quarta part del delme de la parròquia de Vilafreser. Segons Lluís G. Constans, hi ha un document de l’any 1455 on s’anomena una Torra a Vilafreser. (JBH)
Torre
Aquesta torre té una planta gairebé quadrada. Els costats nord i sud tenen una longitud interna de poc més de 5 m, i els dos restants tenen una llargada d’uns 5,5 m. El gruix de la paret, a peu pla, és de 120 cm. Actualment té una alçària d’uns 18 m. Per l’estructura interior i per la forma com estan repartides les obertures a les diverses façanes, sembla que havia de tenir, a part de la planta baixa, tres pisos i la terrassa.
A baix de tot hi havia una cambra —actualment utilitzada com a rebost o magatzem— que molt possiblement en un moment inicial restà tancada i només s’hi podia accedir des del pis principal. Actualment s’entra per una porta acabada amb un arc rebaixat, molt probablement oberta en un moment posterior. Al mig d’aquesta habitació hi ha un arc escarser orientat de llevant a ponent, que té l’arrencada a 3,40 m del sòl actual. Aquesta cambra és coberta amb una volta rebaixada on encara s’endevina l’encanyissat que la suportà quan fou construïda. El nivell principal coincideix amb la porta primitiva, també orientada cap a llevant, acabada amb un arc de mig punt format per 9 dovelles. Aquesta porta s’obre a uns 6 m del sòl exterior. Al cim de la torre, damunt d’aquesta porta, hi ha dues cartel·les que potser pertanyien a un matacà.
Mentre a la façana nord gairebé només hi ha alguna espitllera, a la façana de ponent hi ha una espècie de porta i a la de migjorn hi ha diverses finestres, potser obertes posteriorment, al nivell d’un segon o tercer pis; a la façana de llevant, a part de les portes suara esmentades, hi ha també alguna espidiera i alguna petita obertura. És probable, així mateix, que algunes d’aquestes finestres o portes siguin fruit de transformacions posteriors. La part superior, en especial la coberta, fou reconstruïda ran d’unes reformes que s’hi feren en època contemporània; sembla que s’hi degué fer una sèrie de finestres grans al lloc on abans hi havia uns merlets grossos amb mantellets (d’acord amb la terminologia de Delcampo, 1989, pàg. 11), que probablement no són, però, de la mateixa època que la resta de l’obra. Així mateix, contemporàniament, foren refets alguns murs que s’havien ensorrat en part, com per exemple l’orientat a ponent. Avui tota la part superior de la torre no és pas utilitzada per habitants de la masia adjacent; és buida per dins des del primer pis fins a la teulada, bé que s’hi endevinen els forats que suportaven les bigues dels diversos trespols. Els carreus dels panys de paret que no han estat refets són més aviat grossos (per exemple, 25 cm d’alt per 40 cm de llarg, 1,5 cm per 35 cm, etc.), ben escairats i col·locats a trencajunt.
D’acord amb les característiques d’aquest edifici (la forma, la situació de la porta, l’aparell), creiem que és una torre senyorial feta en un moment ja tardà del romànic, cap al segle XIII. Els precedents d’aquest tipus de construccions de planta quadrada ja els podríem trobar en edificis senyorials d’abans de l’any 1000, com ara la torre pre-romànica de Palau-sator (Empordà), la torre del Llor (Baix Llobregat) o potser la torre de Peracamps (Solsonès). Després de l’any 1000, mentre que alguns dels nous castells feudals tenen la torre mestra amb una planta circular, d’altres encara tenen torres de planta quadrangular: per exemple el castell de Sales (Garrotxa). Tanmateix, més aviat hem de cercar els paral·lels o precedents immediats d’aquesta construcció en les cases fortes o cases-torre romàniques, com poden ésser les torres de les Preses (Garrotxa), de la Villa (Solsonès), de Cal Rei de Pontons (Penedès) o, encara més, les torres de Merola (Berguedà), de la Sala d’Heures (Osona), etc. També podem relacionar aquesta construcció amb altres torres rurals de la resta d’Europa. Així, per exemple, amb la Torre “B” de Montarrenti, a la Toscana, prop de Siena, començada a construir al final del segle XII o al principi del segle XIII, i acabada de fer cap a la primeria del segle XIV. De fet, una lectura estratigràfica de l’edifici, tal com R. Parenti (1986, pàgs. 277-290) ha fet en relació amb aquesta fortificació de la Toscana, aplicada a la Torre de Vilafreser permetria de veure i interpretar les successives transformacions i reconstruccions que ha sofert aquest edifici, iniciades probablement al llarg de la mateixa edat mitjana i que han durat fins a aquest segle. Cal tenir present que aquest tipus de torre de tradició romànica fou, al seu torn, un precedent de les torres clarament gòtiques o renaixentistes, com Can Portavella de les Llosses (Ripollès), la Torre Ferrana de Torroella de Montgrí (Empordà), la torre de Quarantella o la de Can Pujol (Pla de l’Estany). (JBM)
Bibliografia
Bibliografia general
- L. G. Constans, 1985, pàg. 121.
Bibliografia sobre la torre
- F. Delcampo, 1989; R. Parenti, 1986, pàgs. 277-290.