Resultats de la cerca
Es mostren 8681 resultats
Paraments i revestiments en l'arquitectura modernista
L’ornamentació la gran protagonista Durant l’època del Modernisme s’aixecaren edificacions inspirades en èpoques i cultures molt diverses El desig d’originalitat i la necessitat d’impulsar la creació d’un estil nou, propicià la construcció d’abundants edificis neoromànics, neogòtics, neobarrocs, neobizantins, neoegipcis, neomudèjars i eclèctics La inèrcia en el planejament i la construcció porta majoritàriament a mantenir la concepció i estructura arquitectònica Només un nombre molt reduït d’edificis aixecats durant el període modernista utilitzaren un llenguatge realment innovador Detall d’…
violoncel

Violoncel
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument d’arc, membre greu de la família del violí, de tessitura intermèdia entre la viola (afinada exactament una octava més aguda) i el contrabaix.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts de mànec Morfologia i tècnica La seva forma bàsica, quasi idèntica a la del violí però de dimensions més grans, es manté pràcticament inalterada des de fa més de 400 anys Com els altres membres de la família, té quatre cordes —antigament de tripa i ara de metall— i no té trasts La seva afinació habitual -per quintes, com en el violí o la viola- és, de greu a agut, do1-sol1-re2-la2 El seu cos principal, format bàsicament per la caixa de ressonància, fa uns 75 cm i sol fabricar-se…
Bibliografia general N-Z
Art gòtic
Navarro, Juan Carlos 2006 Bóvedas de la arquitectura gótica valenciana Traza y montea , Publicacions de la Universitat de València, València Nobile, Marco Rosario 2002 Un altro rinascimento Architettura, maestranze e cantieri in Sicilia 1458-1558 , Helvelius, Benevento Oakeshott, Walter 1972 Sigena Romanesque Paintings in Spain and the Winchester Bible Artists, Harvey Miller and Medcalf, Londres Ocampo, Estela 1992 Diccionario de términos artísticos y arqueológicos , Icaria, Barcelona Olivar, Marçal 1986 Els tapissos francesos del rei en Pere el Cerimoniós , Barbié, Barcelona Orriols i Alsina…
La diàspora del modernisme català
Arran de la mostra El modernismo en España , que la Dirección General de Bellas Artes va organitzar al Casón del Buen Retiro de Madrid, a la tardor del 1969, José Camón Aznar es preguntava si la definició estètica del Modernisme es concretava en la forma o en la cronologia És indubtable, afirmava el polifacètic historiador, que es tracta d’una coherència formal La pregunta es formulava com a conseqüència de la metodologia emprada en la història, de l’art en tant considerem que tot allò que es realitza en l’àmbit artístic al segle XV pertany a l’estil renaixentista, la creativitat del segle…
s’Albufera d’Alcúdia
Aiguamoll
Zona d’aiguamolls al NW de la badia d’Alcúdia, dins els municipis d’Alcúdia, Muro i sa Pobla (Mallorca).
Separada de la mar per un cordó litoral d’uns 8 km, originalment els aiguamolls ocupaven una superfície d’unes 2 600 ha en un perímetre de 32 km Alimentada per torrents diversos el d’Almadrà i el de Sant Miquel i l’aqüífer de Sa Pobla, a l’estiu és inundada en part per l’aigua de la mar La vegetació és típica de maresma salicòrnies, joncs, canyars, tamarius, oms, àlbers, etc i té una gran riquesa ornitològica flamencs, agrons, arpelles, fotges, nombroses espècies d’anàtides i de moixons, etc El 1863 la societat britànica New Majorca Land Co obtingué la concessió per a emprendre la dessecació…
escriptura lineal
Escriptura i paleografia
Sistema gràfic d’escriptura emprat a Creta en el segon mil·lenni aC i testificat en diverses inscripcions.
Ofereix dos tipus, anomenats lineal A i lineal B L’escriptura lineal A, que hom considera introduïda a Xipre procedent de Creta, sembla anterior al 1200 aC Els seus caràcters, coneguts amb el nom de xiprominoics perquè de llur evolució nasqué l’escriptura sillàbica xipriota, sofriren transformacions, alguns foren omesos i d’altres foren creats de nou L’escriptura lineal B, desxifrada el 1952 per M Ventris, amb l’assessorament de J Chadwick, a partir d’uns quants milers de tauletes trobades a Cnossos Creta, a Pilos Mesènia, a Micenes i a Tebes, és l’escriptura de la Grècia…
fonètica
Fonètica i fonologia
Disciplina particular de la lingüística que estudia la realització dels fonemes en totes les alternatives analitzables.
La fonètica general estudia els problemes teòrics plantejats per la relació entre sons i fonemes i complementa la investigació fonològica La fonètica instrumental o experimental classifica els fonemes com a conjunts de trets constitutius mitjançant les dades fornides pels aparells de recerca Si la recerca es produeix sobre el treball fisiològic del parlant quan emet sons, la branca corresponent és anomenada fonètica articulatòria o genètica , la més antiga dintre la tradició lingüística del català D’altra banda, l’estudi dels trets físics de les emissions fòniques determina la fonètica…
literatura eslovena
Literatura
Literatura escrita en eslovè.
La cultura eslovena, abans de l’aparició de la literatura escrita, era rica en tradicions poètiques orals Als segle X i XI aparegueren els primers documents literaris escrits, de caràcter religiós Els principis de la formació de la literatura eslovena estan lligats al moviment religiós protestant del segle XVI, en el qual es destaquen les obres didàctiques de Primož Trubar i la traducció de la Bíblia a la llengua vulgar per J Dalmatiu La literatura profana sorgí al segle XVIII, coincidint amb el reconeixement cultural eslovè el monjo de Markho Pohlin, 1735-1801 Valentin Vodnik,…
pla

Equació del pla
© fototeca.cat
Matemàtiques
Superfície tal que qualsevol recta que passi per dos dels seus punts es troba totalment continguda en la dita superfície.
Els plans, juntament amb els punts i les rectes, són els elements geomètrics primitius en l’axiomatització de Hilbert de la geometria D’altra banda, un pla és determinat per tres punts no alineats, o bé per dues rectes que es tallin o siguin paralleles, o bé per un punt i una recta que no contingui el punt A l’espai euclidià ℝ 3 un pla pot ésser representat per l’equació A x— x 1 + B y— y 1 + C z— z 1 = 0, en la qual x 1 , y 1 , z 1 són les tres coordenades d’un punt P 1 donat del pla, A, B, C són les tres components d’un vector N normal al pla, i x, y, z són les tres coordenades d’un…
fonamentalisme
Política
Religió
Moviment generalment religiós, però sovint amb una forta càrrega política, que prescriu un dogma i una moral estricta que exclouen i ataquen qualsevol altra creença o codi moral, o qualsevol desviació respecte a la interpretació ortodoxa del dogma.
Aquesta designació sol associar-se a termes com integrisme, dogmatisme, essencialisme, fanatisme, etc Al s XX, els diversos fonamentalismes es caracteritzen per la consciència de minoria, el sentit totalitari de l’Escriptura o de la tradició, el concepte ahistòric de la veritat, el predomini de la comunitat sobre l’individu i el principi del líder, la creació d’un enemic i l’afirmació masclista El mot s’aplicà en un principi al moviment propagandístic ultraconservador prtestant nord-americà que als anys vint preconitzava la interpretació literal de les Escriptures enfront de la difusió dels…