Resultats de la cerca
Es mostren 45037 resultats
Josep Maria Llompart i de la Peña
Josep Maria Llompart i de la Peña
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Es llicencià en dret a Barcelona 1947 Des dels anys cinquanta fins a la seva mort, fou un dels grans animadors de la vida cultural a les Illes Balears Fou secretari de redacció i sotsdirector de Papeles de Son Armadans 1956-61, president de l’ Obra Cultural Balear 1978-86, assessor literari de l’Editorial Moll des de l’any 1961, redactor en cap de la revista Lluc i president de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana 1983-87 Fou professor de literatura i cultura catalanes a la delegació a Palma de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona 1969-72 El…
,
Josep Vicenç Foix i Mas

Josep Vicenç Foix i Mas
© Fundació J. V. Foix
Literatura
Periodisme
Poeta, periodista i assagista.
Signava JV Foix Inicià els estudis de dret i continuà tota la vida vinculat al negoci familiar de pastisseria a Sarrià, el seu poble natal posteriorment convertit en barri de Barcelona Redactor de La Revista , on collaborà estretament amb Joaquim Folguera i hi publicà els primers poemes 1917, fou també l’animador de la revista sarrianenca La Cònsola 1919-20, on inserí ja algun calligrama Per conciliar l’avantguardisme i el nacionalisme, edità, amb Josep Carbonell i Gener, Monitor 1921-23, i es convertí en un dels fundadors més actius d’ Acció Catalana 1922 Dirigí el butlletí d’aquest grup i…
,
Ramon Aramon i Serra

Ramon Aramon i Serra
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Historiografia catalana
Filòleg.
Vida Estudià a la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de Barcelona i als Estudis Universitaris Catalans, de Barcelona amb Jordi Rubió i Francesc Martorell, al Centro de Estudios Históricos i a la Universitat de Madrid amb Ramón Menéndez Pidal i on es doctorà el 1930 i a les universitats de Berlín i Leipzig amb Ernst Gamillscheg i Walther von Wartburg Fou secretari redactor de la Secció Històrico-Arqueològica i tècnic de les Oficines Lexicogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans, i collaborador de l’Oficina Romànica de Lingüística i Literatura A la Universitat Autònoma de…
, ,
Història de Catalunya
Història
Historiografia catalana
Obra en tres volums escrita per Ferran Soldevila i publicada per l’editorial Alpha en 1934-35.
Constitueix l’obra més emblemàtica de l’autor i pot ser considerada un veritable símbol de la represa nacional contemporània No en va el mateix Soldevila volgué que hi figurés el lema Fer de Catalunya un poble normal , veritable mòbil rector del seu pensament historiogràfic i polític L’obra, encarregada pel polític i mecenes Francesc Cambó cap a la fi del 1928, fou un gran èxit editorial i provocà un impacte molt profund en el si de la intellectualitat catalana Una de les claus de l’èxit fou que Soldevila defugí la intenció camboniana de realitzar una obra obertament doctrinària i…
,
Crònica universal del Principat de Catalunya
Portada de la Crònica universal del Principat de Catalunya, de Jeroni Pujades
© Fototeca.cat
Història general de Catalunya des de l’antiguitat fins a la mort del comte Ramon BerengerIV (1162) escrita per Jeroni Pujades.
La primera part de l’obra, fins a la invasió sarraïna, fou escrita en català i, acabada el 1606, fou publicada el 1609 la segona fou escrita en castellà i restà inèdita i sense revisar Possiblement Pujades només pensà de completar els Anales de Zurita en el període comtal català Si bé en un principi la intenció de Pujades fou combatre les fantasies d’E Barelles, acabà component una història general de Catalunya des de l’antiguitat fins al 1162, amb llargues descripcions geogràfiques Representa una acumulació considerable de material historiogràfic i documental, que procura conciliar els fets…
cobla
Literatura
Agrupament de versos travats pel sentit o, més generalment, per la rima o les rimes.
En la lírica medieval és sinònim d’estrofa Les cobles estrampes eren formades per un nombre determinat de versos generalment de vuit, blancs o solts, i en la lírica catalana medieval n’hi ha magnífics exemples, com ara el Cant espiritual d’Ausiàs Marc vint-i-vuit estrampes de versos decasíllabs o Just lo front port/vostra bella semblança de Jordi de Sant Jordi sis estrampes de vuit versos decasíllabs Els versos apariats poden arribar a constituir cobles de quatre, sis o vuit versos però no és adient de parlar de cobles quan els apariats només són elements constitutius de…
ordenació sacerdotal de la dona
Cristianisme
Accés de les dones als ministeris ordenats.
Històricament, cap Església cristiana admeté l’ordenació sacerdotal de la dona, i no fou fins a la consolidació de les esglésies sorgides de la Reforma que els seus adeptes i dirigents plantejaren l’accés de les dones als ministeris fins i tot als superiors, tot i el concepte peculiar sobre la sacramentalitat d’aquestes “ordenacions” Des del segle XVIII, l’Església metodista admeté dones habitualment en l’exercici del ministeri, però fou sobretot a partir de la segona meitat del segle XX que la pràctica es generalitzà en les altres confessions reformades Actualment, bé que la…
art belga
Art
Art produït a Bèlgica des de la creació d’aquest estat l’any 1830.
Hereu d’una brillant tradició art flamenc, l’art al nou estat passava, la primera meitat del s XIX, per un període de decadència, en el qual sobresortien bons imitadors de l’art francès, com el pintor davidià François Navez 1787-1869 L’eufòria de la independència vitalitzà una escola pictòrica romàntica nombrosa —Gustaaf Wappers 1803-74, Louis Gallait 1810-87— que trobà personalitat pròpia en la grandiloqüència expressiva i barroca d’Antoine Wiertz 1806-64 i en el plàcid retorn als primitius d’Hendrik Leys 1815-69 l’escultura es posà al servei de les exigències del nou estat, i els set…
taifa
Història
Nom (de l’àrab tā‘ifa ‘destacament’) donat als diversos estats que sorgiren a Al-Andalus com a conseqüència de l’esfondrament i desmembrament del califat de Còrdova.
Malgrat que aquest es mantingué teòricament fins el 1031 —any de l’enderrocament del darrer califa, Hišam III—, ja a partir de la mort 1008 d’'Abd al-Malik Yūsuf al-Muẓaffar, fill i successor d’Almansor com a senyor efectiu del califat, el poder estatal restà pràcticament substituït pel poder de l’exèrcit I així fou com, aprofitant les repetides lluites dinàstiques i les rivalitats existents entre els partits àrab, berber i eslau, que marcaren la inexorable caiguda del califat omeia, diversos caps erigiren estats autònoms, coneguts per regnes de taifes , els quals,…
semitística
Lingüística i sociolingüística
Disciplina que té per objecte l’estudi de les llengües semítiques.
Al marge dels tractats de gramàtica àrab escrits per araboparlants i dels de jueus medievals i renaixentistes sobre gramàtica hebrea entre els quals destaquen els de la família Quimḥi, que treballà al Llenguadoc durant els segles XII i XIII les llengües bíbliques i el siríac eren estudiades a diverses universitats europees gràcies a un decret 1311 de Climent V La Reforma donà un gran impuls a l’estudi de l’hebreu, especialment als Països Baixos Però la semitística pròpiament dita no s’inicià fins ben entrat el segle XVIII, després dels èxits obtinguts, en el camp de l’indoeuropeisme, amb els…