Resultats de la cerca
Es mostren 5768 resultats
Moràvia
Brno, ciutat de la Moràvia Meridional
© B. Llebaria
Geografia històrica
La més oriental de les dues regions de Txèquia, que limita a l’E amb l’estat d’Eslovàquia.
És una regió de contacte entre els últims contraforts del massís hercinià de Bohèmia i els Carpats Blancs, i al mig s’insereix la vall del Morava, que s’obre, al S, cap a la plana Pannònica i, al NE, cap a la conca de l’Oder És una regió de transició i de pas entre l’Europa del sud, o danubiana, i la del nord, o país del Vístula Constitueix una àmplia depressió, recoberta de sediments terciaris i quaternaris i drenada per la xarxa del Morava, la qual depressió es presenta com un conjunt de diverses conques i de diversos altiplans i turons tallats per les valls dels rius Al N, entre la…
Tripolitània
Geografia històrica
Regió del NW de Líbia que fins el 1963 fou, amb la Cirenaica i el Fezzān, una de les tres províncies federades del país.
Consta d’una plana litoral arenosa Djttara, tancada al S pels turons de Dahar i per l’altiplà d’Al-Hamāda al Hamrā’, que la separa del Fezzān Regió àrida, amb escasses pluges d’hivern, l’E, després de Miṣrāta, és quasi desèrtic La població és formada per àrabs i berbers arabitzats alguns són sedentaris i es dediquen als conreus, però a l’interior la majoria són seminòmades o nòmades i es dediquen a la ramaderia L’àrea de conreus és molt restringida i depèn del regadiu Hom hi conrea cereals, llegums, palmeres datileres i tabac, com també oliveres, vinya i ametllers L’espart hi creix espontani…
Arcavell
Poble
Poble del municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell), situat a 1.142 m d’altitud, al vessant de ponent del bony de Quíxol, més d’un quilòmetre a l’esquerra de la Valira.
L’antic terme és accidentat amb la serra d’Arcavell , que s’estén entre el pic de Caborreu 2 229 m i el turó del Pradal i és travessada al coll de Bolariu per la pista forestal d’Estamariu i pel coll d’Arcavell , pel camí de Bescaran a Arcavell Les cases s’esglaonen pel pendent, amb teulats de llicorella a doble vessant i parets de pedra L’església parroquial de Sant Andreu és d’una sola nau amb transsepte l’absis, semicircular, és cobert amb volta de quart d’esfera s’hi obren dues finestres de mig punt Al capdavall de la nau, sobrealçada, tocant a la façana, s’adossa el campanar de torre,…
Estrasburg
Ciutat
Ciutat d’Alsàcia, França, capital del departament del Baix Rin i de la regió administrativa de Gran Est, a la frontera amb Alemanya.
És situada a la fèrtil plana alluvial alsaciana, vora l’Ill i a 3 km del Rin, en un encreuament de grans vies de comunicació internacionals i de tota la xarxa de canals navegables que enllacen l’Ill i el Rin amb els rius Marne i Roine El nucli primitiu de la ciutat es formà en una illa entre dos braços de l’Ill Els vells barris del sud, de carrers estrets i alta densitat d’habitatge, han estat en part remodelats, amb l’obertura de grans artèries transversals i de bulevards perifèrics D’altra banda, l’expansió urbana ha absorbit, creant-hi noves indústries, els antics nuclis de Neudorf, Neuhof…
mudèjar
Història
Musulmà que romangué a la península Ibèrica sota dominació cristiana.
Les diverses capitulacions signades amb l’avanç de la reconquesta permeteren, en general, la permanència dels musulmans a la zona, els quals rebien garanties per a poder practicar l’islam i gaudir d’institucions i de lleis pròpies A les zones rurals, on la menor afluència de repobladors féu molt lent el canvi de la població, els mudèjars continuaren conreant els mateixos camps, bé que sota una altra condició jurídica En general, els mudèjars, sota la directa protecció de la corona, constituïren una comunitat que evolucionà parallelament a la cristiana, però independentment A poc a poc,…
comtat de Rasès
Localitat
Territori o pagus que s’estenia al voltant de l’antiga localitat de Redae (avui Renas), i que per això rebé la denominació llatina de Redensis o Ratensis, d’on deriva el nom en vulgar.
És situat a les altes valls de l’Aude i l’Aglí, entre el Lauraguès i el Carcassès al N, el Narbonès al NE, el Rosselló al SE, el Capcir al S i el País de Foix a l’W L’integraven el Rasès pròpiament dit, la Fenolleda, el País de Salt, el Termenès i la Malapera Es degué formar per segregació del comtat de Narbona i passà a dependre de Tolosa des de la partició del 817, o potser abans En aquesta darrera suposició hauria estat sota el govern de Guillem de Tolosa fins el 806, després potser en tingué el govern, juntament amb el de Conflent, Berà I de Barcelona, que probablement hi associà el seu…
Hamburg
Ajuntament de la ciutat d’Hamburg
© B. Llebaria
Ciutat
Ciutat d’Alemanya, que constitueix el land homònim, a la capçalera de l’estuari de l’Elba.
Limita al S amb el land de la Baixa Saxònia i al N, amb el de Slesvig- Holstein Igual que Bremen, és una ciutat estat, que conserva una part de la seva independència medieval La major part del territori s’estén a la vora dreta de l’Elba, que el travessa d’E a W A la capçalera de l’estuari se situa Hamburg i, en una illa formada pels braços N i S del riu, Wilhelmsburg Les dàrsenes han estat construïdes a l’esquerra Les dues vores són enllaçades mitjançant un túnel subaquàtic L’expansió demogràfica, notable a la primera meitat del segle XX, experimentà els anys seixanta una regressió,…
cultura megalítica
cultura megalítica El dolmen de la Roca d’en Toni, prop de Can Boquet, a Vilassar de Dalt
© Fototeca.cat
Prehistòria
Cultura prehistòrica definida per la presència de megàlits.
Bé que existeixen megàlits en altres zones, el concepte de cultura megalítica és aplicat només a Europa i a algunes zones del Pròxim Orient Hom hi distingeix alhora diversos centres, amb matisos propis, estesos a la península Ibèrica, França i les illes Britàniques, principalment En diverses illes mediterrànies Balears, Còrsega, Sardenya hi ha també una fase megalítica anterior a llurs civilitzacions més característiques Quant als orígens de la cultura megalítica, una hipòtesi els situa a l’occident d’Europa, mentre que una altra els fa derivar de corrents orientals El màxim floriment d’…
lleuda
Història del dret català
Impost que gravava l’entrada de mercaderies a les ciutats i viles on hi havia mercat.
De vegades rebia unes altres denominacions peatge, portatge, barra, teloni , i d’altres vegades era relacionada amb altres exaccions, com el passatge , la reva i l' hostalatge En el fons, tots aquests drets formaven part d’un mateix sistema impositiu, que gravava l’entrada de mercaderies per tarifa fixa i no pas ad valorem , com els delmes La referència més antiga coneguda a Catalunya és el precepte adreçat pel rei Odó al bisbe de Vic Gotmar, el 889, pel qual donà a la catedral el terç del teloni dels mercats de Vic i Manresa, que posteriorment 957 fou donat pel bisbe Guadamir…
nyerro
Història
Membre d’un dels dos bàndols en què estava dividida la noblesa catalana al final del segle XVI i al començament del XVII.
Aquesta facció, com la seva antagònica dels cadells cadell, apareix ja als XIII Totes dues bandositats tenien l’origen en les lluites de les cases nobiliàries dels Cadell, senyors d’Arsèguel, i els Banyuls, senyors de Nyer, a la Cerdanya s’aguditzaren i ampliaren el radi d’acció a la plana de Vic arran de la pretensió dels Montcada, feudataris del bisbe de Vic per la senyoria de Torelló, d’alliberar-se d’aquest vassallatge 1296 Les tensions desembocaren en una guerra, en la qual Bernat Cadell destacà com a cap dels partidaris dels Montcada i Gilabert de…