Resultats de la cerca

El segle XVII fou la gran època de l’escultura i en especial de la producció de retaules Els artífexs, la majoria catalans de naixement, entroncaren plàsticament i ideològicament amb els patrons i consumidors Un art d’arrel contrareformista, didàctic i devocional va inspirar els grans programes escultòrics dedicats principalment a les diverses advocacions marianes –Immaculada, Roser, Carme–, a Crist en els misteris del Rosari i als sants patrons o contrareformistes L’evolució estilística a partir d’un naturalisme reformat d’arrel cinc-centista va assolir un alt grau de barroquisme formal,…

Poques vegades els historiadors de l’art tenen la sort de poder gaudir d’una quantitat tan ingent de documents que informen d’una manera tan extremament meticulosa dels interessos artístics d’un rei i del seu desig de controlar-ho tot, des de l’arquitectura fins a les joies, el parament de la taula o els components d’una festa El llarg regnat de Pere el Cerimoniós 1336-1387 és, sens dubte, un dels més significatius de la història de la Corona d’Aragó Ben cert que fou una persona violenta i de vegades sanguinària, però al costat d’aquest caràcter difícil i venjatiu, hi havia un home…

La inèrcia d’una tradició classicista prolonga aquesta tendència al llarg del segle XVII, període mal anomenat Barroc A una manera temperada, el sis-cents aportà un cert tarannà barroc, palès en portades i en detalls accessoris És el que anomenem decorativisme marginal, ja que per a nosaltres el Barroc arquitectònic és més un concepte nou –espai dinamitzat–, que una decoració puntual La cultura artística continuarà en mans de les nissagues familiars i dels tracistes eclesiàstics Ambdós s’inseriran en major o menor intensitat en una tradició teòrica i de models fent seves les grans propostes…

Situació i presentació Limita a llevant i al NE amb el municipi de Mont-ras, al N amb el de Vall-llobrega, al NW amb el de Vulpellac i a ponent amb el de Calonge, mentre que tot el sector meridional toca a la mar El terme primitiu de Palamós tenia un territori reduïdíssim una estreta faixa litoral que comprenia només el nucli urbà —deixant, fins i tot, algun raval fora— i s’allargava per llevant fins a la platja de la Fosca L’any 1942 li fou annexat el municipi veí de Sant Joan de Palamós antigament dit Vila-romà A més de la vila de Palamós, cap municipal, el terme comprèn el barri de Sant…

Situació i presentació El municipi de Camarasa, de 155,09 km 2 d’extensió, limita amb els termes d’Àger, a l’W i al N, Vilanova de Meià, al N, Alòs de Balaguer i Cubells, a l’E, la Sentiu de Sió, Balaguer i Os de Balaguer enclavament de Gerb, al S, i amb les Avellanes i Santalinya a l’W Al N del territori principal del municipi hi ha l’enclavament de Rúbies, entre els municipis de Vilanova de Meià E i d’Àger W, mentre que per tramuntana confronta amb Llimiana, del Pallars Jussà El terme de Camarasa és situat a la zona de contacte entre la Depressió Central i els Prepirineus Constitueix el…

Situació i presentació Limita amb els termes de Blanes W, Tossa de Mar E i Vidreres N-NE, així com amb un petit sector dels termes de Maçanet de la Selva N i Tordera NW, aquest últim pertanyent al MaresmeMorfològicament, la regió forma part del batòlit granític de la Serralada Litoral que constitueix la marina selvatana Els materials granítics formen un front abrupte amb esculls per la banda de mar i un seguit de turons de poca alçària vers l’interior, com el Montbarbat 332 m, al NW, el turó de Rossell 340 m, al NE, el puig d’en Pla 338 m, el Montgròs 332 m i el puig d’Altamira 350 m, al N El…

La invasió àrab En el moment en què els musulmans penetraren a la Península any 711 per ajudar els fills de vitiza, una part d’Hispània estava sota el control d’un d’aquests fills, Àkila Aquesta part comprenia la zona catalana i la Septimània, a l’altra banda del Pirineu Això féu que els musulmans, que de moment actuaven com aliats dels vitizans, no fessin incursions més enllà de Saragossa, quedant, per tant, Catalunya i, doncs, Osona al marge de les primeres campanyes Després de l’any 714 quan els fills de Vitiza acudiren a Damasc on el califa al-Walid els obligà a cedir-li els seus drets…

Situació Vista des de llevant d’aquesta església, que fou seu d’una antiga pabordia de canonges regulars ECSA - A Roura Aquesta església, antigament seu d’una petita comunitat augustiniana constituïda en pabordia del priorat de Lledó, és situada uns 2 km al sud del poble de Vilallonga dels Monts Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 30’ 40,8” N - Long 2° 54’ 25,2” E Des de Vilallonga, hom hi arriba per una carretera que segueix la riba dreta del riu de Vilallonga PP Història La història d’aquesta església està estretament relacionada amb la canònica augustiniana de Santa Maria de Lledó Alt Empordà,…

Desenvolupament enciclopèdic Aquesta fou la primera obra confegida amb la voluntat de construir un panorama coherent dels textos d’ambició artística escrits en català, des del naixement de la llengua, ja que l’interès per la història de la literatura, fonamentada en la tríada llengua, literatura i esperit, aparegué associat al nou fervor que desvetllaren les llengües nacionals en el context cultural de l’historicisme romàntic Abans de la Renaixença Els testimonis crítics més antics, que aparegueren al s XV, foren valoracions de la poesia, de la traducció i de la prosa artística en català I…

El monestir reial Angle sud-oest del claustre, iniciat el 1313 gràcies al mecenatge de Jaume II i la seva esposa Blanca d’Anjou El templet del lavabo és un record del claustre anterior ECSA - FBedmar Santes Creus va viure la introducció de l’art gòtic en el mateix moment que rebé la protecció directa dels reis Pere el Gran 1276-85 i Jaume II 1291-1327, els quals estigueren estretament vinculats amb els abats de la casa Pere el Gran va tenir una relació privilegiada amb l’abat Gener 1262-90, que fou continuada per Jaume II i la reina Blanca d’Anjou † 1310 amb els abats Bonanat de Vila-seca…