Resultats de la cerca
Es mostren 5055 resultats
L’art romànic al Pla de l’Estany
Art romànic
L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia Mapa del Pla de l'Estany amb la senyalització de totes les fortificacions de les quals es tenen notícies anteriors a l'any 1300 A Pladevall A l’alta edat mitjana, el centre d’aquesta comarca també era l’estany, el monestir que es construí a la vora i, molt aviat, la vila que va començar a créixer a prop del cenobi de Sant Esteve El monestir, a causa de les successives destruccions que ha sofert en totes les èpoques, ha restat molt transformat Gràcies, però, a unes excavacions realitzades aquests darrers anys, hom ha pogut descobrir les…
Vila closa i castell de Sort
Art romànic
Situació Vista aèria de Sort ei sector central de la població, situat entre el castell i l’església parroquial, en formava l’antiga vila closa ECSA - M Catalán La vila de Sort, capital de la comarca del Pallars Sobirà, presideix l’anomenada ribera de Sort o depressió de la vall de la Noguera Pallaresa La població s’estén a banda i banda del riu, amb el nucli antic emplaçat al vessant dret i coronat per les restes del castell Aquest, situat, doncs, a la part alta de la vila, ocupa un ample perímetre poligonal que s’estén a 700 m d’alçada, al damunt del repeu del tossal de l’extrem nord-oest de…
Vila de Vilafranca de Conflent
Art romànic
Situació Vista aèria de la vila, capital històrica del Conflent, que conserva la trama urbanística medieval, tot i l’aspecte de ciutadella moderna, resultat de les fortificacions bastides al segle XVII, sota la direcció de l’enginyer militar i mariscal de França, marquès de Vauban, i d’altres afegides posteriorment ECSA - F Tellosa La vila de Vilafranca de Conflent, antiga i històrica capital de la comarca, s’alça a 435 m d’altitud a la dreta de la Tet en la seva confluència amb el Riu Major, damunt una roca granítica, envoltada de muralles medievals i modernes Mapa IGN-2349 Situació Lat 42°…
Castell i vilatge de Sant Llorenç d'Ares (Áger)
Art romànic
Situació Vista aèria del conjunt, situat sobre una gran penya, amb les restes del poblat, el castell —al centre— i l’església de Sant Llorenç —a la dreta de la fotografia— ECSA - M Catalán Castell i poblat situats al cim d’una gran penya que només és accessible pel vessant NE Són al costat d’un petit altiplà, sobre el vessant de la Noguera Ribagorçana, a l’extrem occidental de la serra del Montsec d’Ares Mapa 32-12289 Situació 31TCG093574 Per a anar-hi cal agafar la pista que des d’Àger va fins al coll d’Ares, al cim del Montsec Un cop a la Pedroneta, a uns 6 km d’Àger, cal prendre una pista…
Castell de Barberà de la Conca
Art romànic
Situació Façana de migdia del castell, seu d’una de les més antigues comandes templeres del país J Fuguet El castell de Barberà és situat a la part més alta del turó al pendent del qual s’esglaona la població de Barberà de la Conca Mapa 34-16418 Situació 31TCF521861 Per a arribar al poble de Barberà de la Conca partint de Montblanc, cal agafar la carretera C-241 que va en direcció a Santa Coloma de Queralt Uns quilòmetres abans d’arribar a la vila de Pira, cal desviar-se a mà dreta per la carretera local T-242, que en un recorregut d’uns 3 km porta directament al poble de Barberà de la Conca…
Santa Maria del Miracle (Tarragona)
Art romànic
Situació Estat actual de les ruïnes d’aquesta església, situades al mig de l’arena de l’antic amfiteatre romà, als peus de la ciutat i a la ratlla del mar ECSA - F Tur Les ruïnes de l’església de Santa Maria del Miracle són al mig de l’arena de l’amfiteatre romà de Tarragona, que és emplaçat a la part de llevant del nucli urbà, molt proper a la línia fèrria que voreja la costa JFM Mapa 34-18473 Situació 31TCF535534 Història Edificada sobre les ruines d’una basílica visigòtica del segle VI, l’església romànica de Santa Maria del Miracle és esmentada, per primera vegada, en la butlla de…
P’otr Iljic Cajkovskij
Música
Compositor rus.
Vida Un dels compositors romàntics més destacats, aliè al Grup dels Cinc de MA Balakirev, i més proper a la música occidental que no pas a la manifestació musical nacionalista No obstant això, ell es veia com a creador de música russa pel fet que s’inspirava en el cant popular i que la seva expressió estava impregnada de trets típicament nacionals Les seves composicions es distingiren per un pregon lirisme, la cerca d’una línia melòdica bella i emocional i una gran destresa en l’orquestració Fill d’un enginyer de mines, la seva mare l’influí de manera molt marcada, i fou ella qui li inculcà…
L’herència de Pere Sanglada
Art gòtic
La trajectòria d’alguns dels collaboradors de Sanglada, sobretot la posterior a l’obra del cor de la catedral de Barcelona, pot ajudar a calibrar la transcendència d’aquesta obra i valorar fins a quin punt aquests collaboradors assimilaren i contribuïren a difondre les noves modes del gòtic internacional Ells són la veritable herència de Pere Sanglada Ja hem vist com no tots tenien la mateixa categoria professional i que hi havia des de mestres consolidats fins a simples aprenents macips Alguns hi treballaren poc temps, de manera que la incidència en la seva formació o en l’evolució del seu…
La pintura d'història
La pintura d’història va ser un dels gèneres típics de l’art vuitcentista occidental Era l’evolució del gènere estrella del temps de l’academicisme, aquell que s’havia considerat explícitament que era al capdamunt de la classificació dels gèneres pictòrics a totes les acadèmies reials del món occidental dels segles XVII i XVIII Aquest respecte per la pintura d’història havia estat mantingut també pel Romanticisme, malgrat el caràcter renovador d’aquest moviment però havia entrat en crisi a la segona meitat del segle XIX quan una nova manera de pintar, sorgida a la perifèria del món acadèmic,…
Entorn del grup El Rovell de l'Ou
Durant el Modernisme, la formació dels pintors i escultors ja no era exclusiva de les escoles oficials de Belles Arts Aquestes escoles –a Barcelona Llotja– havien perdut prestigi entre els aspirants a artista, ja entre els primers modernistes, i es considerava que estaven anquilosades i que predicaven un academicisme rutinari que calia defugir Per suplir-les, molts pintors del tram final del vuitcents català exerciren un mestratge privat –Tomàs Moragas, Modest Urgell, Lluís Graner– i alguns d’ells formalitzaren aquest mestratge en forma d’acadèmies particulars Marià Pidelaserra, Emili…