Resultats de la cerca

Amb criteris teòricament prou objectius, el filtre dels anys garbella els noms d’uns artistes i els situa en majúscules a les pàgines de la Història de l’Art No obstant això, d’altres noms o bé resten en l’oblit per sempre o bé acaben ocupant un lloc immerescut Així, també dins el panorama artístic català del tombant del segle XX, es compten uns quants artistes que, no per falta de mèrits però per circumstàncies diverses, no aconsegueixen brillar com ho van fer d’altres La majoria d’aquests artistes van conviure amb alguns dels que més endavant es convertirien en els grans noms de la…

En un any en què les reivindicacions nacionals van ser tan rellevants, un seguit de fets van demostrar la impossibilitat de deslligar l'esport de la política La Unió de Federacions Esportives de Catalunya UFEC va redactar un manifest reivindicatiu contra els greuges a l'esport català, al qual es van adherir clubs, esportistes, consells esportius, voluntaris i una àmplia majoria del teixit associatiu esportiu de Catalunya El manifest es va presentar el 19 de març en un gran acte a Barcelona amb la participació, entre d'altres, dels presidents del FC Barcelona, Josep Maria Bartomeu, i del RCD…

Música clàssica La inauguració de la Philharmonie de París va evidenciar l’admirable perfecció acústica d’aquesta nova sala © Philarmonie de Paris / William Beaucardet La inauguració de la Philharmonie de París, obra de l'arquitecte Jean Nouvel, va ser un dels grans esdeveniments de l'escena musical internacional de l'any Des de la jornada inaugural, que va tenir lloc el 14 de gener, l'acústica perfecta va situar la nova infraestructura musical de la capital francesa entre els millors auditoris del món Amb 93000 m 2 de superfície total, la monumental Philharmonie sorprèn per l'harmonia de les…

Àfrica Després que la crisi posés en evidència la necessitat de canviar els paradigmes de l’arquitectura, el 2014 va confirmar un significatiu tomb disciplinar vers la lògica constructiva, l’aprofitament dels recursos existents i l’assumpció d’una ètica professional que respecta les condicions de cada lloc No és estrany, doncs, que l’atenció s’hagi dirigit vers l’arquitectura que es desenvolupa als marges dels circuits oficials, com és el cas de l’Àfrica, on va arribar l’arquitecte de Mollerussa Xavier Vilalta, per a construir el Mercat Lideta d’Addis Abeba Etiòpia, una obra permeable, oberta…

Ramón d’Abadal i de Vinyals Catalunya carolíngia, II Els diplomes carolingis a Catalunya , 2 vols, Institut d’Estudis Catalans Barcelona 1926-52 Ramon d’Abadal i de Vinyals L’abat Oliba, bisbe de Vic i la seva època , ed Aymà, Barcelona 1948 Ramon d’Abadal i de Vinyals Història dels Catalans , vol II La Pre-Catalunya , ed Ariel, Barcelona 1961 Ramon d’Abadal i de Vinyals Els primers comtes catalans , ed Teide, Barcelona 1958, la ed Barcelona 1965, 2a ed Joan-Albert Adell i Gisbert L’Hospital dels pobres de Santa Magdalena de Montblanc i l’arquitectura hospitalària medieval a Catalunya , “…

El cant és el mitjà inicialment menys artificiós de produir música, atès que l’instrument forma part del cos de l’intèrpret, i es diu inicialment perquè el camí entre els primers esgarips dels homínids i les vertiginoses evolucions d’una prima donna belcantista és llarg i complex Pel mateix motiu és la forma d’expressió musical que està més directament lligada a l’intèrpret i que l’identifica més unívocament Els orígens del cant L’origen del cant és incert i es perd en els orígens de l’home, i se’n troba alguna forma a totes les cultures conegudes Rousseau el feia néixer de la parla, a la…

El fenomen contrapuntístic es basa en la capacitat de l’oïda per a percebre, de manera distinta, diferents fenòmens musicals combinats sense perdre de vista la combinació mateixa Així, l’oïda distingeix la melodia i l’acompanyament d’una cançó, o les dues veus que formen un cànon, sense deixar de sentir-ne la suma, és a dir, la cançó o el cànon La capacitat de combinar de manera simultània diferents elements en un tot orgànic és un dels trets més distintius de la música, que segurament no té un equivalent en les altres arts Exemple 1 c i d © Fototecacat/ Jesús Alises D’altra banda, es…

Pergamí de l’acta de consagració de Santa Maria de Lillet, del 833, redactada per l’abat Calord de Sant Serni de Tavèrnoles ECSA - R Viladés En l’època altmedieval la cultura, entesa com a conjunt de coneixements humans, estava dominada per l’oralitat, és a dir, es concebia, s’expressava i es difonia, bàsicament, a través de la paraula viva La gran majoria de la societat, des deis nobles fins a l’anomenat vulguin pecus , el poble senzill, era analfabeta I encara que aquest analfabetisme tenia un origen i, per tant, una significació diferent segons que es tractés d’un estament o d’un altre, en…

La pintura mural era un element més de la decoració monumental de l’arquitectura religiosa d’època romànica Cal preguntar-se, doncs, davant la certesa que no es va formar a partir del no-res, si abans del segle XI hi havia prèviament una tradició de decoració pictòrica sobre mur En totes aquelles zones en què l’antiguitat havia tingut un pes específic, les formulacions arquitectòniques i estilístiques del seu art van representar sens dubte un substrat que després seria fonamental per al desenvolupament artístic de moments posteriors D’aquesta manera, la tradició decorativa del món antic va…

No és fàcil d’emmarcar amb precisió l’obra arquitectònica d’un personatge com Josep Puig i Cadafalch 1869-1956 que es presta a tants punts de vista, que es mou cap a tants objectius simultanis i que al llarg de la vida ha hagut d’afrontar tantes circumstàncies contradictòries o, almenys, plurivalents Aquesta complexitat és, en bona part, conseqüència de l’acumulació de moltes activitats diverses en un alt grau de dedicació i de representació Al costat de la seva professió d’arquitecte, Puig fou un polític molt important en el desenvolupament del catalanisme polític i la seva…