Resultats de la cerca

Vida i obra Dedicà tota la seva obra a la història de França Tonsurat el 1762 pel bisbe de Perpinyà, De Cardevac de Gouy d’Avrincourt, fou rebut a la congregació de Sant Maur, al monestir NS de la Daurada, de Tolosa Fou conegut com a Dom Brial Promogut als ordes menors de Carcassona el 1767, fou sotsdiaca a la mateixa ciutat l’any següent, i, el 1770, diaca i prevere a Bazàs, Gascunya Visqué al monestir dels Blancs Mantells de París 1774-90, i després es traslladà a l’abadia de Saint-Germain-des-Prés Amb l’anada a París, Dom Brial ingressà al món dels historiadors de l’Església francesos…

Ordenat de sacerdot el 1961, el 1962 es llicencià en teologia a la Universitat Pontifícia de Salamanca L’any 1972 es doctorà en història de l’Església a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, i es diplomà també en paleografia, diplomàtica i arxivística 1971, en biblioteconomia 1972 i en informàtica i arxius 1975 Fou professor del Seminari menor de Barcelona 1962-66 i, des del 1972, de la Facultat de Teologia de Catalunya, director de l’Arxiu Diocesà de Barcelona, de la Biblioteca Pública Episcopal i del Museu Diocesà de Barcelona En 1984-86 fou membre de la Comissió Assessora d’Arxius…

Vida i obra Fou un dels representants més destacats de l’enciclopedisme illustrat espanyol Feu estudis eclesiàstics i jurídics a les universitats d’Oviedo i Àvila i al Collegi de Sant Ildefons d’Alcalá de Henares, on arribà a batxiller en dret canònic 1764 Es traslladà a Madrid i abandonà la carrera eclesiàstica Fou nomenat 1767 alcalde del crimen de l’Audiència de Sevilla i oïdor 1774 del mateix tribunal, i el 1778 fou nomenat alcalde de casa y corte de Madrid Residí a la cort fins el 1790, i participà activament en els projectes reformadors del regnat de Carles III Fou membre de la Societat…

Fou un dels balls més importants entre l’aristocràcia europea des que aparegué a la cort de Lluís XIV, a mitjan segle XVII, fins al final del segle XVIII En l’aspecte musical, el minuet també assolí una gran rellevància durant aquest període de temps Així ho demostra el fet que s’integrà a les formes musicals més característiques del Barroc la suite i del Classicisme la sonata, la simfonia, el quartet de corda, etc No es coneix amb certesa l’etimologia de la paraula minuet Hi ha diverses opinions al respecte unes sostenen que prové de menu 'petit', fent referència al tipus de passos que fan…

Aquest terme és aplicat en contraposició a música vocal La música instrumental pot ser associada, d’una manera o d’una altra, a pràcticament totes les cultures conegudes, tal com mostren una gran quantitat d’estudis etnomusicològics fets arreu del món En la societat occidental, la música instrumental s’ha presentat sola danses, ritus religiosos, jocs, festes, etc, o en collaboració amb la música vocal, ja des dels estadis més primitius La diversitat de les músiques i dels grups d’instruments emprats al llarg del temps és inaudita, i res no fa suposar que la música d’Occident hagi tingut una…

F Couperin Second Ordre per a clavicèmbal, rondó La Voluptueuse © Fototecacat/ Jesús Alises Aquesta estructura, que no implica un nombre fix de components, es representa convencionalment amb la seqüència de lletres A-B-A-C- -A, on A simbolitza la tornada, i la resta de lletres, els diferents episodis En aquest sentit, el rondó és una forma enumerativa forma que no es basa fonamentalment en el desenvolupament o en l’elaboració sinó en la juxtaposició, en l’oposició entre els diferents episodis i les aparicions de la tornada vegeu exemple Aquest caràcter enumeratiu no és incompatible amb l’…

La imitació és un dels recursos contrapuntístics més importants i el seu ús dona lloc al contrapunt imitatiu Es tracta d’un recurs compositiu que garanteix una notable coherència perquè, atès l’aprofitament d’un mateix tram melòdic, suposa una notable economia temàtica sense el risc, d’altra banda, d’incórrer en la monotonia, ja que es desplaça entre les diferents veus, que d’aquesta manera es reparteixen l’interès melòdic Exemple 2 - JS Bach El clavicèmbal ben temprat , volum I, fuga XVI, BWV 861 © Fototecacat/ Jesús Alises Pel que sembla, el concepte d’imitació inclou tot i que és difícil…

En essència es distingeixen de les altres només per la seva dedicació específica a la temàtica musical, entesa aquesta en tota la seva varietat, com per exemple música culta, música popular, música ètnica, jazz , pop, música antiga o música religiosa També s’hi inclouen temes relacionats amb la investigació -musicologia i historiografia musical- i qüestions de caràcter pedagògic Hi ha, o hi ha hagut, publicacions dedicades de manera molt explícita a determinats corrents estètics musicals i també a una figura concreta o a la tendència iniciada per aquesta figura N’hi ha hagut de…

Es llicencià en dret per la Universitat de Valladolid, ingressà a la carrera judicial el 1989 i el 1990 guanyà per oposició la magistratura Després d’exercir de jutge de primera instància a Torrelavega i a Burgos, fou jutge d’instrucció a Barcelona del 1992 al 1998, i aquest any s’incorporà a l’Audiència Provincial de Barcelona, de la qual fou president del 2011 al 2016, any que fou nomenat magistrat del Tribunal Suprem Professor de dret penal de l’Escola Judicial amb la directora de la qual és casat, també fou cap de formació inicial del Consell General del Poder Judicial 2003-05 El gener…

Llicenciat en filosofia i lletres, en l’especialitat de filologia catalana, per la Universitat Autònoma de Barcelona i llicenciat en art dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona, el 1968 dirigí el seu primer muntatge, Roots , d’Arnold Wesker Fundador i primer director del Teatre Lliure  1976 i, posteriorment, director del Centro Dramático Nacional 1983-89 i del Théâtre de l’Odéon-Théâtre de l’Europe de París 1990-96 En 1995-96 dirigí la Biennal de Teatre de Venècia i, per encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona, entre el 1997 i el 1999 fou comissari del Projecte Ciutat del Teatre Del …