Resultats de la cerca
Es mostren 1057 resultats
La Veu de Catalunya
Portada del primer número de La Veu de Catalunya
© Fototeca.cat
Periodisme
Diari en català que sortí a Barcelona des de l’1 de gener de 1899 fins al 8 de gener de 1937.
La Veu , nom amb el qual era conegut popularment, nasqué, però, com a setmanari literari i polític l’11 de gener de 1891, fundat per Narcís Verdaguer i Callís , Joaquim Cabot i Rovira i Jaume Collell i Bancells El 1899 es convertí en diari, eminentment polític, defensor del programa de la Lliga Regionalista, i n'assumí la direcció Enric Prat de la Riba i Sarrà A causa d’un article editorial, signat pel director, el diari fou suspès maig del 1900 — març del 1901 Sortí, però, sota els títols de La Creu de Catalunya i Diari de Catalunya Pel març del 1902, a causa d’un article, reproduït a L’…
Campos
La casa de la vila de Campos
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca, a la plana al·luvial situada entre les superfícies estructurals miocèniques de la marina de Llucmajor, a l’oest, i la de Santanyí, a l’est.
La costa, de 9 km de llargària, és baixa i arenosa arenal de sa Ràpita, platja des Trenc, separades per la punta de ses Covetes Al sud-est es troben es Salobrar de Campos, restes d’un antic prat utilitzades per a l’explotació de salines, i as Palmer, el balneari des Banys de Sant Joan, les úniques sorgències d’aigües termals de l’illa El municipi és predominantment agrícola la terra conreada ocupa 7 248 ha 70% del terme i hi té una gran importància el regadiu 1 080 ha, a causa de l’abundància d’aigües freàtiques utilitzades, amb sínies,…
Sant Pere de Jorba
Art romànic
Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Jorba Inicialment tingué funcions parroquials i les ha mantingut fins a l’actualitat Depengué de la canònica de Santa Maria de Solsona per donació dels seus senyors El lloc de Jorba es documenta per primera vegada l’any 960, data en què el comte Borrell donà al bisbe de Vic el castell de Tous, el qual afrontava amb el terme de Jorba ipsa lorba L’església apareix esmentada amb la seva advocació a partir de l’any 1065, que es jurà el testament d’una dona anomenada Ermengarda, la qual donà a Sant Miquel i a Sant Pere de Jorba una…
Castellvell d’Olivella
Art romànic
Situació Detall d’un dels murs del recinte de l’antic castell, situat vora un molí de vent d’època moderna ECSA - J Bolòs Les restes del castell són situades al cim d’un turó, al nord de la població d’Olivella, a l’extrem occidental del massís de Garraf Mapa 36-17448 Situació 31TDF008752 Si seguim la carretera que va a Olivella, en la recta que hi ha abans d’arribar a aquesta població quilòmetre 15,7, a mà esquerra surt una pista que passa pel costat de Can Muntaner i porta fins a sota de Can Vendrell Des d’aquest mas, abandonat, surt un camí que va al collet i a l’església de Sant Pere, i…
Violant de Bar
Història
Reina de Catalunya-Aragó, segona muller del rei Joan I.
Filla del duc Robert I de Bar i de Maria, germana de Carles V de França, fou promesa a l’infant Joan, duc de Girona, el 1379, en contra de la voluntat del rei Pere III el Cerimoniós, que desitjava que la núvia fos la seva neta Maria de Sicília, que aportava un regne El matrimoni se celebrà a Perpinyà el 1380 S’avingué molt amb el seu marit, que no feia res sense consultar-li-ho, però no s’avingué gens amb els sogres, especialment amb la reina Sibilla La rivalitat entre ambdues dames, que determinà la formació de sengles partits a llur voltant, provocà gravíssimes discòrdies familiars, que…
Sant Martí de Maldà (Sant Martí de Riucorb)
Art romànic
Els primers esments d’aquesta església es troben en dues llistes de parròquies del bisbat de Vic datables entre la segona meitat del segle XI i el 1154 Entre els anys 1146 i 1154 el bisbe de Vic la lliurà a l’arquebisbe de Tarragona, Bernat Tort Poc després la parròquia de Sant Martí de Maldà apareix vinculada a la parròquia de Santa Maria de Maldà i a través d’aquesta a la canònica de Sant Vicenç de Cardona Consta que l’any 1183 Guerau de Maldà tenia cura de la parròquia de Maldà i les esglésies de Sant Martí de Maldà, Belianes, Castellsalvà, l’Espluga Calba, Maldanell i…
Vila i castell de l’Arboç
Art romànic
La referència documental més antiga de la vila de l’Arboç és dels anys 1057-1071, data en què el comte Ramon Berenguer I i la seva muller Almodis feren una donació-infeudació a Raimon Arnau Ja en aquest document s’esbrinen dues característiques fonamentals que és una quadra in terra herma i un domini comtal excepte medietatem de dominio, qui inde exierit quem ibi retirent ad suum domenge Així l’Arboç va néixer com una unitat independent jurisdiccionalment, però lligada a l’àrea militar del castell de Castellet, també de propietat comtal, del qual va dependre tot i ser declarada vila reial…
Castell de Rocafort de Queralt
Art romànic
El primer esment del lloc de Rocafort es troba en un document fals datat entre els anys 1038-58, en què Ramon Berenguer I, comte de Barcelona, i la seva esposa Almodis feren donació a Miró Foguet i Bernat Llop d’una terra erma al lloc de Forès, dins el comtat de Barcelona i terme de Manresa, a la frontera amb els sarraïns, perquè la repoblessin i construïssin un castell en el puig de Forès En el mateix instrument es descriu el terme del castell de Forès, un dels límits del qual era, a migdia, ipso reger de Rochefortis Tal vegada la primera referència segura és en realitat de l’any 1076, en…
Castell de Benavent (Benavent de Segrià)
Art romànic
El poble de Benavent de Segrià s’alça a 234 m d’altitud, enmig de la plana segrianenca L’origen de l’indret cal cercar-lo en una almúnia andalusina, la qual, després de la seva conquesta vers mitjan segle XII, fou cedida pels comtes Ramon Berenguer IV de Barcelona i Ermengol VI d’Urgell al comte Arnau Mir de Pallars Jussà com a recompensa per la seva participació en la conquesta de Lleida 1149 El comte Arnau Mir, tot seguit, atorgà l’esmentada almúnia a Guillem de Benavent, el qual va redenominar l’indret, on construí un castell, posant-li el seu cognom Les propietats de Guillem de Benavent —…
Castell de Santa Perpètua de Gaià (Pontils)
Art romànic
Situació Conjunt de l’església i el castell, encinglerats sobre un turó al fons de la vall del Gaià ECSA - J Bolòs Les restes del castell són situades prop del fons de la vall del Gaià, damunt, però, d’un cingle que clou un recinte allargat, a l’extrem menys protegit del qual hi ha la torre La torre restava damunt del poble i a un centenar de metres de l’església de Santa Susanna, situada ara al costat de la carretera Mapa 34-16418 Situació 31TCF659916 El poble de Santa Perpètua de Gaià és a 9,5 km de Santa Coloma de Queralt per la carretera local T-201, que partint d’aquesta població es…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina