Resultats de la cerca

Quan, el 1521, Joan Bonllavi feu imprimir a València el Blanquerna , de Ramon Llull, ja feu la distinció entre “la llengua llemosina primera” de l’original i “esta llengua valenciana bastarda” a què l’acomodà, en un intent de modernització amb vista al nou públic lector D’alguna manera, prosperà la convicció que l’idioma antic era un “llemosí” comú, del qual derivaven el “català”, el “valencià” i el “mallorquí” de l’etapa de la Renaixença, amb les respectives inclinacions diferencialistes Alhora, això donà peu a pintoresques teories sobre l’origen del català, que hom considerava…

Llicenciada en periodisme i en història per la Universitat Autònoma de Barcelona i en filologia catalana per la Universitat de Barcelona, fou professora associada del Departament d’Audiovisuals de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Ramon Llull Cap de Reportatges Especials dels Serveis Informatius de Televisió de Catalunya  1992-2015, és autora de diversos documentals històrics i d’actualitat sobre Catalunya, alguns dels quals donaren lloc a controvèrsies, i dels quals cal esmentar Dalí 1985, In memoriam 1986, Operació Nikolai 1992, sobre l’assassinat d’…

Fundat l’any 1973 per Isidor Marí Mayans , Victorí Planells i Joan Marí Murenu , nasqué amb la intenció de fer versions de cançons tradicionals de l’illa, però també musicà poemes d’autors com Marià Villangómez, o composicions pròpies, com Flors de baladre , d’Isidor Marí El primer àlbum publicat fou  Cançons d’Eivissa 1974, al qual seguiren En aquesta illa tan pobra 1974 i  Una ala sobre el mar 1979 Participà també en el festival Sis Hores de Cançó de Canet el 1976 i actuà en nombrosos concerts, en solitari i conjuntament amb altres cantautors i grups de la Nova Cançó El 1979…

Vida i obra Sacerdot i missioner paül, exercí al Perú, a Catalunya i a Mallorca A causa d’un sermó pronunciat a Girona, el 1925 hagué d’exiliar-se a Perpinyà Collaborà a Pireneus , La Tramontane , Lo Gai Saber , L’Indépendant , La Veu de l’Empordà , La Nostra Terra  i altres publicacions Participà en nombrosos jocs florals catalans i occitans i fou mestre en gai saber Gran admirador de Ramon Llull, quan retornà a Catalunya collaborà a Costa Brava  amb el pseudònim Fèlix de les Meravelles Durant la guerra civil de 1936-39 visqué a Perpinyà i a partir del 1943 residí a Mallorca i…

Es llicencià 1960 i doctorà 1977 en dret a la Universitat de Barcelona Com a secretari general del Patronat d’Estudis Universitaris de Balears, intervingué en el procés de restauració de la Universitat de les Illes Catedràtic des del 1987 d’història del dret a la Universitat de les Illes Balears, ha publicat El Gran i General Consell 1977, La Diputación Provincial de las Baleares 1812-1979 1979, La reincorporación de Menorca a la Corona Española 1983, Els reis de la Casa de Mallorca 1983, El Consolat de Mar 1985, La lluita per l’Autonomia de les Balears 1985, La creación del derecho en el…

Vida S’introduí en el món de la música com a cantaire de la Coral de la Capella Davídica de la Catedral de Menorca De ben jove es traslladà a Barcelona Estudià cant al Conservatori del Liceu i ingressà al cor del teatre El 1977 començà a interpretar papers importants al Liceu Inicià la seva carrera internacional l’any 1980 amb l’òpera Falstaff , amb producció de G Strehler i sota la direcció de L Maazel, al Teatro alla Scala de Milà Poc després, i al mateix teatre, interpretà el paper de Tonio en I Pagliacci , produïda per F Zeffirelli A més de l’Scala de Milà, ha pujat als escenaris d’alguns…

Es graduà en llengües a la Universitat Acadèmia d’Åbo el 1961, on també es doctorà en filosofia el 1972 Professor emèrit del Departament de Llengües Escandinaves de la Universitat de Vaasa, de la Facultat d’Humanitats de la qual fou degà, en diversos períodes a partir del 1971, i vicerector 1990-94 Centrà els seus estudis en l’aprenentatge de segones llengües, en particular els sistemes basats en la  immersió lingüística , que el portà a conèixer a fons el programa aplicat a Catalunya i a collaborar amb l’administració catalana Fou impulsor de l’Institut Europeu de Programes d’Immersió 1991…

Diplomat en relacions institucionals i màrqueting públic per la Universitat Autònoma de Barcelona 1996 i en arquitectura tècnica per la Universitat Politècnica de Catalunya 1994, postgrau en direcció immobiliària per la Universitat Autònoma de Barcelona 2000 i graduat en ciències i tecnologies de l’edificació per La Salle-Universitat Ramon Llull 2010 Ha estat docent del programa de màster de Project Management en Edificació de la UPC i del 1992 al 1995 fou responsable de Relacions Institucionals de la Universitat de les Nacions Unides a Barcelona Ha desenvolupat part de la…

Vida i obra Substituí sempre el cognom real Boloç per l’apellatiu Amorós Domiciliat a Barcelona almenys des del febrer del 1498, hom el troba treballant amb Diego Gumiel i, posteriorment, amb Joan Luschner, fins que el 1507 publicà el primer llibre amb el seu nom al colofó el Vocabulari llatí-català de Nebrija  A la collaboració amb Luscher pertany l’edició comentada dels usatges de Jaume Marquilles 1505, on és visible la introducció d’elements tipogràfics francesos Entre la seva nombrosa producció figuren moltes edicions de llibres de consum, però sobretot fou el tipògraf d’elecció per a…

Fill d’ Andreu Claret i Casadessús  i germà dels músics Lluís i Gerard Claret i Serra Militant del PSUC, formà part del comitè executiu del PCE i dirigí l’òrgan Treball Corresponsal a Catalunya de Cambio 16 , delegat de l’Agència EFE a l’Amèrica Central i a l’Àfrica subsahariana, director de l’agència EFE a Catalunya 1991-98 i director de comunicació del Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004 Collabora en la premsa diària Avui , La Vanguardia , El Periódico , etc i és professor de periodisme polític a la Universitat Pompeu Fabra En 2000-05 fou director de l’ Institut Europeu de la…