Resultats de la cerca
Es mostren 753 resultats
Despoblat de Sant Martí de les Tombetes (Sant Esteve de la Sarga)
Art romànic
Situació Graons de la part oest, fets arran del basament de mur que tancava el petit nucli per aquesta banda ECSA - J Bolòs És situat al vessant septentrional del Montsec d’Ares, a la falda de la serralada, a un nivell més baix que el poble de Moror, que es troba davant seu El lloc de les Tombetes aprofita un meandre del torrent de Sant Esteve El costat oest es comunica, però, per un llarg pas estret amb la resta de la muntanya i amb el camí És a prop d’un roquissar, autèntica fortalesa natural, que s’anomena Roca del Castellot nom que pot indicar l’existència d’un jaciment preromà Mapa 33-…
Castell del Papiol

Vista aèria d’aquest castell, restaurat i encara habitat, que presideix la població.
ECSA - J. Todó
Art romànic
Situació Vista aèria d’aquest castell, restaurat i encara habitat, que presideix la població ECSA - J Todó El castell s’alça sobre la roca i la població, al puig del Papiol 135 m, que dista 4 km de Molins de Rei per la carretera de Sabadell Mapa 36-16420 Situació 31TDF174882 Història Aspecte de la sala romànica coberta amb volta de canó que avui es troba amagada per construccions gòtiques F Baltà El 18 de gener de l’any 1115 els comtes Ramon Berenguer III i Dolça infeudaren als germans Arnau Pere i Bernat Pere el castell del Papiol i l’honor del dit castell perquè el tinguessin, el posseïssin…
Giovanni Battista Pergolesi
Música
Compositor italià.
Vida La seva família, d’origen humil, tenia com a nom Draghi però foren anomenats Pergolesi perquè provenien del poble de Pergola Sembla que des de petit Giovanni Battista tingué una salut feble i que fins i tot, segons afirmen alguns contemporanis, tenia algunes deformitats físiques Començà els estudis musicals a Iesi amb F Mondini i F Santi i demostrà una precoç aptitud per a la música, fet que convencé el pare d’enviar-lo a Nàpols per a perfeccionar-se al Conservatorio dei Poveri di Gesù Cristo, on arribà en algun moment abans del 1725 Allí fou alumne de D de Matteis, G Greco i F Durante…
Els vasos sanguinis
Anatomia humana
Els vasos sanguinis són conductes tubulars, d’un diàmetre variable que oscilla entre algunes millèsimes de millímetre i alguns centímetres, la funció dels quals és transportar i distribuir la sang des del cor cap als teixits i viceversa Segons la funció i les característiques morfològiques, hom diferencia tres menes de vasos sanguinis les artèries, els capillars i les venes Les artèries s’encarreguen de dur la sang des del cor fins als teixits de tot l’organisme El diàmetre de la llum de les artèries oscilla d’1 mm a 3 cm Les parets arterials són formades per tres capes de teixits la més…
cultura
Antropologia cultural
Conjunt de tradicions (literàries, historicosocials i científiques) i de formes de vida (materials i espirituals) d’un poble, d’una societat o de tota la humanitat.
Sovint hom ha entès cultura i civilització com a sinònims, però cal subratllar-ne la diferenciació, per tal com el terme “cultura” té unes connotacions molt més àmplies de fet, hom ha dit sovint que la possessió de cultura és el tret diferenciador de l’espècie humana com a tal, en el sentit que engloba un conjunt molt ampli de comportaments apresos, és a dir, transmesos a través del llenguatge, per oposició als comportaments instintius transmesos genèticament, característics dels animals Tot i que aquesta consideració ha estat darrerament posada en dubte per alguns estudiosos dels primats…
Sant Pere Gros (Cervera)
Art romànic
Situació Antiga església prioral, de planta circular, l’exemplar sencer més monumental d’aquesta singular tipologia a Catalunya ECSA-JA Adell L’església de Sant Pere Gros, dita també Sant Pere de Cervera o Sant Pere del Grau, s’emplaça als afores de la ciutat de Cervera, vers el sud-oest, enmig d’uns camps propers a la confluència del Torrent Salat amb el riu d’Ondara Mapa 34-15 390 Situació 31TCG554137 Per a anar-hi des de Cervera cal agafar la carretera local L-214, que mena a Rocafort de Queralt passant per Granyena El recorregut des de Cervera és d’1 km MLIR Història La primera menció…
Castell de Gimenells (Gimenells i el Pla de la Font)
Art romànic
Situació Restes de la torre, amb una construcció rectangular coberta amb volta de canó adossada a la part sud ECSA-J Bolòs Les ruïnes d’aquest castell són en un tossal allargassat que es troba uns 3 km al nord de l’actual poble de Gimenells Mapa 31-14 358 Situació 31TBG833174 El tossal del castell és a tocar de la carretera local de Gimenells a Almacelles Per arribar-hi cal desviar-se, després de passar la vall de Camarasa, per un camí, a mà dreta, que hi condueix directament La fortalesa de Gimenells és a poc més de 300 m JRG Història La primera menció de Gimenells és de l’any 1092, en què…
El període menorquí de la literatura catalana
Del 1708 al 1802, Menorca, en mans britàniques llevat de dos breus parèntesis 1756-63, 1782-98, es mantingué al marge de la resta dels Països Catalans Els anglesos no hi dugueren una política d’absorció lingüística i cultural sinó que, mantingudes les institucions i les lleis internes, el català continuà essent-hi la llengua de l’administració i de la cultura Amb la seguretat que li donaven les guarnicions i la flota britàniques augmentaren les relacions comercials amb la Mediterrània i Europa Mercès a aquests fets, emergí una burgesia mercantil i es desenvolupà una intellectualitat…
La publicitat, expressió de la cultura de masses
Cartell publicitari de Polil , sd Coll part / RM Els primers passos de l’activitat publicitaria a Catalunya es remunten als anys vint, i es poden personalitzar en la pràctica escolar i professional d’un dels primers publicitaris catalans Pere Prat i Gaballí En un dels seus primers textos, La publicidad científica 1917, ja s’hi troben sintetitzades les principals característiques i funcions d’aquella “nova activitat comercial” Prat i Gaballí va ser un dels primers a Catalunya a definir la publicitat com un intermediari entre la producció i el consum, com una força nivelladora entre l’oferta i…
Origen i evolució dels artròpodes i grups afins
Els criteris i les tendències actuals Origen i desenvolupament dels artròpodes al llarg dels diversos períodes geològics La llargada de les línies correspon al seu període de presència sobre la Terra, segons les restes fòssils trobades fins ara Maber, a partir de Moore 1959 Els artròpodes constitueixen un grup animal d’origen antic Els fòssils més antics que se’n coneixen daten del Cambrià, i, d’altra banda, molts es poden reconèixer com a representants de grups vivents actualment Aquest fet i la manca de proves paleontològiques fan difícil d’establir quin és el prototipus ancestral que els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina