Resultats de la cerca
Es mostren 2413 resultats
migranya
Patologia humana
Estat patològic caracteritzat per episodis periòdics i paroxismals de cefalea hemicranial.
Habitualment es presenta a la infantesa, durant l’adolescència o a l’inici de l’edat adulta, i es fa com més va menys freqüent amb els anys Hom distingeix bàsicament dues menes de migranyes la migranya clàssica o neurològica en què el quadre, que pot durar des de poques hores fins a dos dies, comença amb trastorns neurològics diversos alteracions de la visió o de la parla, hemiparèsia, parestèsies, etc i és seguit per cefalea hemicranial, nàusees i vòmits a vegades, les lesions neurològiques poden deixar seqüeles persistents i la migranya comuna en què les alteracions neurològiques són…
anorèxia mental
Trastorn alimentari d’origen neuròtic consistent en el refús sistemàtic dels aliments, observat generalment en dones joves (15-25 anys).
Són símptomes determinats per al diagnòstic d’aquest trastorn alimentari d’origen psíquic el rebuig a mantenir el pes corporal per sobre del valor mínim normal segons l’edat i l’alçada una por intensa a augmentar de pes, a convertir-se en obès, fins i tot estant per sota del pes teòric l’alteració en la percepció del pes o la silueta corporal i la negació del perill que comporta el baix pes corporal, i en les dones postpuberals, amenorrea d’almenys tres cicles consecutius L’obstinació de no menjar és tan inflexible que el malalt es provoca el vòmit o abusa dels laxants a fi de no aprofitar…
arevac | arevaca
Història
Individu d’un poble celtibèric preromà establert vers el final del s IV aC a l’alta conca del Duero.
Hom esmenta com a ciutats dels arevacs, Numantia Garray, Termantia prop de Montejo de Liceras, Clunia Coruña del Conde, Segontia Sigüenza, Uxama Osma, Veluka Calatañazor, Aregrada Ágreda, l’actual Segovia i d’altres no localitzades Els arevacs han estat considerats com el grup extrem dels vacceus i sembla que els celtibers en sentit estricte tenien llur origen en aquest poble La cultura dels arevacs, coneguda per les troballes fetes a Numància, rebé fortes influències ibèriques que li donaren una personalitat especial Llur règim socioeconòmic era predominantment ramader desenvoluparen una…
Henri Vieuxtemps
Música
Violinista i compositor belga.
Rebé la primera formació musical del seu pare, i posteriorment tingué com a mestre M Lecloux-Dejonc Debutà a sis anys amb un concert de P Rode El 1827 començà una gira de concerts per Lieja i Brusselles, on conegué el seu nou professor, Ch Bériot, amb qui estudià fins el 1831, i de la mà del qual es presentà el 1829 a París El 1833 realitzà concerts per Europa, i entrà en contacte amb músics com L Spohr, R Schumann o N Paganini El 1835 tornà a París per continuar els estudis de composició amb A Reicha Del 1846 al 1851 visqué a Sant Petersburg, on treballà com a solista i professor a la cort…
El que cal saber de la mononucleosi infecciosa
Patologia humana
La mononucleosi infecciosa és una malaltia infectivocontagiosa d’origen víric que afecta de manera característica persones de 15 a 25 anys d’edat, i que provoca síndrome febril, inflamació dels ganglis limfàtics, faringitis i engrossiment de la melsa Habitualment remet de manera espontània al cap de dues setmanes o quatre sense originar complicacions Algunes persones afectades per mononucleosi, n'advertiria faringitis i ignorant-ne la causa, s’autoadministren antibiòtics que serveixen per a combatre els processos infecciosos bacterians de la faringe Tanmateix, però, els…
Entropi
Patologia humana
És anomenat entropi un trastorn que afecta la posició palpebral que consisteix en la inversió de la parpella, és a dir, la vora lliure de la parpella s’adreça cap endins L’origen correspon de vegades a un desequilibri del to del múscul orbicular, provocat per la involució dels teixits que el componen deguda a un procés d’envelliment En aquest cas, el múscul ja no es pot relaxar normalment durant l’obertura palpebral Hi ha diversos factors coadjuvants del procés, com és la relaxació de la pell palpebral, trastorns irritatius crònics de la conjuntiva o de la vora de la parpella,…
Daltonisme
Patologia humana
El daltonisme és un trastorn de la capacitat sensorial cromàtica, en què hi ha una incapacitat per a determinar certs colors o bé diferenciar-los És un trastorn molt freqüent que afecta aproximadament un 7% dels homes i un 1% de les dones En general, és degut a una alteració constitucional hereditària, per absència d’algunes de les cèllules sensorials capaces de distingir els colors, els cons retinals És més aviat estrany que sigui degut a una afecció de la retina o del nervi òptic Aquest trastorn sol consistir en una dificultat per a percebre el color vermell i el color verd Són…
El que cal saber de l’epicodilitis (colze de tennista)
Patologia humana
L’epicondilitis és una distensió muscular que provoca esquinçaments en el punt d’inserció dels músculs extensors de l’avantbraç i la mà en una prominència de l’húmer dita epicòndil L’origen de l’alteració és una sobrecàrrega muscular provocada perla repetició de moviments sobtats i intensos del canell És anomenada també colze de tennista, perquè sovint afecta les persones que practiquen aquest esport, sobretot quan no s’està gaire entrenat i s’utilitza una raqueta de mànec massa gruixut en relació amb la pròpia mà, de manera que l’acció muscular en resulta forçada L’epicondilitis…
marmessor | marmessora
Dret civil català
Persona (o cadascuna de les persones) nomenada pel causant per tal que tingui cura de complir i d’executar la seva darrera voluntat.
El càrrec es consolidà sota la influència del dret canònic, que exigia l’execució de les disposicions pietoses ordenades pels difunts La facultat de designar marmessors correspon al causant, sia en testament, en codicil o en heretament però si el testador no ha nomenat cap marmessor, qualsevol interessat en l’herència pot demanar-ne al jutge el nomenament datiu , amb les mateixes atribucions que el testamentari Els designats poden acceptar o rebutjar lliurement la comanda Han de portar a compliment llur missió dins el termini fixat pel causant i, si no els ha estat assenyalat, dins un any…
Pierre de Poeydavant
Historiografia catalana
Funcionari reial bearnès.
Vida i obra Advocat al Parlament i primer secretari de l’intendent del rei de França a Perpinyà 1754, el 1756 obtingué el càrrec de sotsdelegat general de la intendència del rei de França al Rosselló, que mantingué fins el 1789 Fou l’home de confiança dels sucessius intendents, i trenta-cinc anys d’administració el feren un observador i un bon coneixedor de la realitat de la Catalunya del Nord El 1778 lliurà una Mémoire sur la province du Roussillon et le pays de Foix, en particulier sur les objests relatifs à leur administration et aux fonctions des commissaires départis , publicada per la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina