Resultats de la cerca
Es mostren 2099 resultats
creixement
Biologia
Increment de la mida o del nombre de cèl·lules, organismes o poblacions.
El creixement és una característica essencial dels éssers vius, bé que els virus únicament creixen en nombre, però no pas en mida El creixement dels organismes vius és degut al metabolisme assimilació de materials del món exterior, la qual cosa el diferencia d’altres tipus de creixements, com el dels cristalls formats d’una dissolució saturada, el de les estalactites o el dels núvols El creixement de les poblacions no és continu En general, és lent al principi, després s’accelera i finalment s’estabilitza La rapidesa del creixement és representada comunament per una corba de creixement, que…
ajut exterior
Economia
Béns de consum, d’equip o de capital cedits per les organitzacions de caràcter internacional, pels organismes crediticis estatals o pel sector privat, a un estat o país amb la finalitat d’assegurar-ne o d’afavorir-ne el desenvolupament.
Un dels exemples més coneguts d’ajut exterior fou el fet sota el Pla Marshall L’ajut exterior per al desenvolupament s’organitza de manera bilateral, és a dir, de país a país, o multilateral Aquest últim el realitzen actualment institucions financeres internacionals com l’Associació per al Desenvolupament Internacional, filial del Banc Mundial, o els bancs regionals de desenvolupament asiàtics, africans i interamericans i organitzacions internacionals com la Comunitat Econòmica Europea Dins de l’OCDE, cal destacar el paper del Comitè d’Ajut al Desenvolupament CAD, que constitueix un fòrum on…
inestabilitat atmosfèrica
Meteorologia
Situació de l’atmosfera terrestre en què les partícules d’aire no resten establertes.
Es produeix quan partícules d’aire lleuger se situen a un nivell igual o inferior a partícules d’aire més dens, i origina una sèrie de moviments ascendents que són compensats per altres de descendents L’inici de l’ascensió i, per tant, de la inestabilitat pot ésser provocat per l’impuls de qualsevol pertorbació, per la mateixa orografia, per una aportació de calor o per l’advecció de masses d’aire més càlid El descens de temperatura en l’ascensió segueix unes taxes diferents segons que l’aire sigui sec, humit o saturat Quan les partícules ascendents són d’aire sec, llur…
cinema porto-riqueny
Cinematografia
Cinema desenvolupat a Puerto Rico.
Des que al final dels anys quaranta es fundà la primera productora dedicada a la realització de noticiaris, la indústria cinematogràfica porto-riquenya s’ha anat obrint camí gràcies al suport que ha rebut des de les institucions —DivEdCo, del departament d’instrucció pública— i gràcies també a l’aportació de realitzadors com IMSoto Don Pedro o la vida de un pueblo , 1977, La realidad de un sueño , 1993, i La historia inconclusa el olimpismo puertorriqueño , 1996, AMGarcía La operación , 1982, i Cocolos y rockeros , 1992, NQuiñones Fligth of Fancy , 2000, IBelén Una pasión…
entorn d’usuari
Electrònica i informàtica
Interfície entre l’usuari i una unitat funcional.
L’entorn de comandes és la interfície més simple, tot i que també la menys agradable l’usuari dóna instruccions per teclat en un llenguatge específic més proper al llenguatge de l’ordinador que al llenguatge natural, que seran interpretades i executades per la unitat funcional L’entorn gràfic és el més utilitzat avui en dia i consta tant d’elements de maquinari com de programari En aquest tipus d’entorn el diàleg entre l’usuari i la màquina guanya en naturalitat no cal conèixer un llenguatge específic per a realitzar les comandes, moltes de les instruccions es realitzen de forma iconogràfica…
Frank Marshall i King
Música
Pianista i pedagog.
D’origen anglès —sempre mantingué el passaport d’aquest país—, es formà al Conservatori del Liceu amb Sánchez Cabañach i Antonio Puyé Posteriorment es perfeccionà amb Enric Granados a l’acadèmia fundada l’any 1901 per aquest compositor i pianista Acadèmia Granados El 1916, en morir el seu mestre, li succeí com a director de l’acadèmia, que a partir del 1920 dugué el seu nom Acadèmia Marshall Fou una de les figures més destacades de l’escola pianística catalana A la dècada dels anys vint, Marshall alternà la tasca docent amb la concertística, aquesta abandonada progressivament després d’…
,
Robert Boyle
Física
Físic i químic irlandès.
Fou membre preeminent de l’Invisible College, que el 1660 es transformà en la Royal Society El 1657 construí amb Robert Hooke una bomba pneumàtica basant-se en els treballs de l’alemany Otto von Guericke Observà que a l’aire hi ha un component necessari per a la combustió i la respiració, i que l’aire és suport de les ones sonores però no influeix sobre els fenòmens elèctrics i magnètics Perfeccionà el termòmetre de Galileu i adoptà com a punt fix de l’escala termomètrica el de la fusió del glaç En la resposta a una crítica al seu llibre New Experimental Physico-Mechanical touching the Spring…
Arnold Schering
Música
Musicòleg alemany.
Estudià violí des de molt jove i fou alumne de J Joachim a Berlín El 1898 orientà la seva carrera cap a la musicologia Es formà a les universitats de Berlín, Munic i Leipzig, centre aquest darrer on es doctorà amb una tesi sobre els primers concerts per a violí, estudi que posteriorment amplià i publicà com a Die Geschichte des Instrumental Konzerts bis auf die Gegenwart 'Història dels concerts instrumentals fins a l’actualitat', 1927 Entre els seus mestres tingué C Stumpf, A Sandberger i H Kretzschmar Participà en nombroses publicacions musicals i fou editor del "Neue Zeitschrift für Musik"…
Agustín González García de Acilu
Música
Compositor navarrès.
Format a la seva ciutat natal, estudià música amb l’organista Luis Taberna, que li despertà l’interès per la música barroca Entre el 1950 i el 1956 treballà en una banda militar per tal de poder pagar-se els estudis al conservatori En 1952-60 estudià al Conservatori de Música de Madrid i a partir del 1962, gràcies a unes beques, pogué ampliar la seva formació a París, Darmstadt, Roma i Venècia Fou durant aquests anys d’estudi a l’estranger que es desvetllà el seu interès per la relació entre la lingüística i la música, especialment la qüestió de la musicalitat i la sonoritat de cada llengua,…
Diarrea dels nadons
Bé que és estrany que els infants alimentats amb lactància materna pateixin de diarrees, aquest trastorn, en canvi, és relativament freqüent en els infants que segueixen la lactància artificial, pel fet que els biberons es poden contaminar amb gèrmens que en infectar el tub digestiu provoquin diarrees També en pot causar la preparació inadequada dels biberons massa concentrats En la majoria dels casos, la diarrea és lleu, i se soluciona substituint dues o tres preses de llet per aigua bullida, a la qual es pot afegir una culleradeta de sucre per cada 100 cc d’aigua També és útil en alguns…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina