Resultats de la cerca

Situació Dues vistes de Santa Maria de Vallverd la capçalera triabsidal a dalt, única part conservada d’aquest antic monestir cistercenc i pel costat de ponent, amb l’arc toral que enllaçava l’absis central amb l’antiga nau desapareguda ECSA - JA Adell ECSA - F Baltà Les ruïnes de l’antic monestir cistercenc femení de Santa Maria de Vallverd, conegudes a la regió com el “convent de les bernardes”, són situades en una ampla terrassa que hi ha a la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana, un quilòmetre més cap al S del congost de Tragó i uns 8 km abans de la presa de contenció, sobre el mateix…

L’arquitectura religiosa dels segles XIII i XIV, tant la regular com la secular, va tenir a les terres de la Catalunya Nova, sobretot a les contrades de l’arxidiòcesi de Tarragona, un dels conjunts més rellevants No ens referim només als grans edificis catedral i monestirs del Cister, ni a les parroquials de viles principals Montblanc i Santa Coloma de Queralt, aquesta llavors dins el bisbat de Vic, ambdues estudiades en sengles articles monogràfics en aquest mateix volum, sinó a un grup de temples de poblacions de segon ordre, com Conesa, Vimbodí, l’Espluga de Francolí, Guimerà, Ciutadilla o…

Situació i presentació Enlairat en una cinglera de roca calcària del Triàsic mitjà, suportada per un basament del Triàsic inferior, dominat per l’esquerra el riu de Siurana i, per la dreta, el torrent d’Estopinyà, a l’extrem SW de la línia principal de les muntanyes de Prades S'hi accedeix per camins de grau, llevat del de Prades, i la nova via oberta des de Cornudella ha deteriorat part de la bellesa del paratge Es destaquen el penya-segat dit del Salt de la Reina Mora i la Trona, gran dosser suspès a mig cingle La població sempre ha estat escassa, i ara es troba en vies de total…

Pel seu emplaçament al fons de la vall, i dominat pel S i l’W pels alts vessants de Sacauva i del tuc de Lobatèra, a l’hivern es veu mancada de sol i afectada per fortes glaçades Malgrat el fort desnivell dels dos rius, la població ha sofert diverses inundacions el 1963, per exemple, l’aigua s’emportà diversos edificis i hom bastí unes noves cases socials unifamiliars a llevant del nucli antic, que formen un barri annex que contrasta amb l’arquitectura tradicional Vista exterior de l'absis de Santa Maria d'Arties © Patrimonifuneraricat Al nucli antic es destaca, a més de la torre d'…

Situació i presentació El terme municipal de Fulleda, de 15,96 km 2 , és a l’extrem de llevant de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà, de la qual la separen els Morellons 722 m Limita amb els termes de Senan NE, l’Espluga de Francolí SE i Vimbodí S, de la Conca de Barberà, i amb els garriguencs de Tarrés S, Vinaixa SW i l’Espluga Calba N Comprèn el sector de capçalera d’algunes valls dels Cortals, de la Granada i de Matallonga que van a parar, dins el terme de l’Espluga Calba, al barranc del Turull i que corren entre la línia de tossals dels Morellons al SE 722 m, al límit amb la…

Situació i presentació El municipi del Far té una extensió de 8,98 km 2 El límit a ponent i al N és el curs del riu Manol, que el separa del terme de Figueres De la riba dreta del Manol surt el rec del Molí d’en Dorra, que travessa el sector meridional del terme A l’E limita amb els municipis de Vila-sacra i Fortià, al S amb el de Vilamalla i al SW un punt el posa en contacte amb els de Santa Llogaia d’Àlguema i Vilafant El poble és situat 3 km a llevant de la ciutat de Figueres, emplaçat al cim d’un pujol plioplistocènic que emergeix al mig de la plana alluvial Aquesta situació és ben…

Situació i presentació El municipi de Llanars, de 24,73 km 2 d’extensió, és centrat per un petit sector de la vall del Ter entre Camprodon i Vilallonga de Ter, i s’allarga entre aquests dos termes municipals El 1965 cedí 0,3 km 2 al primer, els quals formaven part del nucli urbà de la vila de Camprodon, al sector del passeig de Maristany Al N arriba fins al Puig Sistra 1985 m d’altitud, límit ja amb Setcases i Molló, on neix el riberal de Feitús, afluent per l’esquerra del Ter, flanquejat per la serra de Feitús a ponent i la de Fembra Morta a llevant Al S s’allarga fins a la Serra Cavallera,…

En la seva forma simple , la volta és generada pel moviment directriu d’un arc Segons el perfil d’aquest arc, en resulta una volta cilíndrica o de mig punt , o de canó seguit , o de tartana si l’arc és de mig punt, apuntada o ogival , o en punta d’ametlla si és apuntat, escarsera o escassana , o rebaixada si és escarcer, d’ansa-paner si és carpanell, peraltada si és peraltat, parabòlica si és parabòlic, rampant o d’escala si és rampant, etc Segons el moviment directriu de l’arc en l’espai, es genera una volta recta quan el moviment directriu és perpendicular al seu pla,…

El feixisme i el nazisme , així com determinats règims corporatius com el franquisme  i l’Estado Novo de António de Oliveira Salazar hi són habitualment associats, i els límits amb aquests moviments, imprecisos Són també trets freqüents de la ultradreta el tradicionalisme , el racisme especialment l' antisemitisme i el nacionalisme Antiliberal i antisocialista, té en la reacció legitimista a la Revolució Francesa de Maistre , Bonald els antecedents més allunyats i, al principi del segle XX, Ch Maurras i l’ Action Française n’esdevingueren conspicus representants Als Estats Units, d’altra…

Situació Una vista de la torre, erigida dalt el turó La que hi ha a primer terme és molt posterior F Tur Al cim d’un turó de vessants abruptes, als afores del poble de Sant Llorenç de la Muga, a la riba oposada del riu, hi ha una torre de guaita de planta circular, des d’on podem veure la població emmurallada i el seu castell, i també una gran part de l’alta vall de la Muga Mapa 257M782 Situació 31TDG829852 Des del poble de Sant Llorenç de la Muga hom puja a la torre de guaita per un corriol actualment no gaire fressat Cal sortir d’aquesta població pel portal meridional, travessar el riu per…