Resultats de la cerca
Es mostren 819 resultats
Lesions elementals de la pell
Patologia humana
Les lesions elementals són les modificacions de la pell degudes als trastorns dels teixits cutanis Tot i que hi ha una gran varietat de malalties cutànies, les alteracions que generen bàsicament en els teixits cutanis són gairebé una vintena Cada lesió elemental pot tenir diverses varietats i matisos, típics de cada malaltia Fins i tot una mateixa malaltia, al llarg de l’evolució, es pot manifestar amb diverses lesions Màcula La màcula és una alteració circumscrita del color de la pell Aquesta lesió es pot fer visible clarament però no s’aprecia amb el tacte, perquè no provoca elevació de la…
sabel·la
Helmintologia
Gènere d’anèl·lids poliquets sedentaris, de la família dels sabèl·lids, amb el cos completament situat dins un tub cilíndric, mucós, membranós o corni, incrustat en la sorra o en el fang; ateny 1 cm de diàmetre i 100-250 mm de llargada.
El cos comprèn dues regions la toràcica, amb pocs segments, i l’abdominal, amb segments nombrosos El primer segment porta un coll del qual surt un gran plomall branquial, sensitiu, ramificat, multicolor i terminal, que volta la boca i s’obre en ventall L’espècie principal del gènere, Sabella pavonina , molt comuna a les mars dels Països Catalans, a poca profunditat, és anomenada també cuc emplomallat
aproximació inicial
Transports
Part de l’aproximació d’una aeronau compresa entre el punt d’entrada i el punt d’espera; o bé, tractant-se d’una aproximació directa, des del punt d’entrada fins que l’aeronau ateny l’eix de la pista d’aterratge.
magraner
Branques de magraner
© Fototeca.cat
Botànica
Farmàcia
Agronomia
Petit arbre, de la família de les punicàcies, que ateny fins a 5 m d’alçària, de capçada irregular, de fulles simples oposades, oblongues, enteres, lluents i caduques, de flors vermelles, grosses i vistoses, i de fruits (les magranes) en balàustia, comestibles.
És comú a la terra baixa, conreat o subespontani El conreu és molt antic, possiblement d’origen mesopotàmic La forma subespontània és anomenada magraner agre L’escorça de l’arrel és tenífuga
mòllera
Mòllera
Julien Renoult (CC BY-NC)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels gadiformes, de la família dels gàdids, que ateny 25 cm de llargada, de cos alt, amb tres aletes dorsals, la primera de les quals és més alta, dues d’anals i una barbeta a la mandíbula inferior.
És de color groguenc al dors, gris argentat als flancs i blanc al ventre Habita als fons del talús continental, fins a 300 m, i la seva carn és molt apreciada
fura
Fura
Frank Vincentz (cc-by-sa-3.0)
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels carnívors fissípedes de la família dels mustèlids, que ateny uns 40-55 cm de llargada i té el cos molt llarg i estret, cobert d’un pelatge groguenc al dors i bru al ventre i a les potes.
Tota ella fa una fetor considerable, a causa de la secreció d’unes glàndules anals Hom creu que prové de la domesticació del turó, però de sempre hom l’ha coneguda només en estat domèstic És emprada per a la caça de conills, modalitat que actualment és prohibida per la llei
boldo
Botànica
Farmàcia
Arbre de la família de les monimiàcies, que ateny fins a 8 m d’alçària, de fulles persistents, oposades, ovades i piloses, molt i agradablement aromàtiques, com ho són també l’escorça i les flors, que són dioiques i reunides en cimes terminals.
Viu als boscs esclerofilles de Xile, on els naturals n'empren les fulles com a condiment i per a preparar infusions digestives Riques en essència i en boldina, són emprades per a combatre les afeccions hepàtiques, i com a tònic, estimulant i digestiu enèrgic
grívia
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes de la família dels làbrids, que ateny fins a 60 cm de longitud, de cos allargat i color molt variable, correntment de fons verd amb un reticle vermell o de fons blanc amb el reticle també vermell.
És molt comú a les costes del nord de la península Ibèrica i a les costes atlàntiques d’Europa
sacrifici
Sacrificis d’animals a Dakshinkali, al Nepal, en honor a la deessa Kali
© X. Pintanel
Religió
Bíblia
Cristianisme
Donació, renúncia o immolació que fa l’home o la comunitat religiosa a la divinitat, com a resposta a la seva manifestació prèvia.
Part integrant del culte, és més que la simple ofrena i comporta la destrucció sia en forma s’àpat, de cremació, de libació, etc d’una víctima Hom n’ha reduït sovint el sentit a la fórmula mercantil do, ut des Amb tot, convé de tenir present, com ho posà en relleu G van der Leeuw, que el concepte de donació, religiosament entès, significa posar-se en relació, és a dir, adquirir una participació en una segona persona mitjançant un objecte que està lligat amb la pròpia vida En aquest sentit, hom pot afirmar que el sacrifici, d’acord amb la seva intenció més profunda, no és un afer mercantil de…
enginyeria genètica
Producció d’insulina per enginyeria genètica
© Fototeca.cat
Biologia
Conjunt de tècniques per mitjà de les quals hom modifica la dotació gènica d’un organisme, afegint-li un segment d’ADN (gens) d’un altre organisme.
Pel fet que l’ADN és l’estructura responsable de la producció de proteïnes transcripció, traducció i, en general, de tota la producció cellular, l’enginyeria genètica es fonamenta en la introducció de nous patrons d’ADN dins el sistema genètic d’un organisme per tal de fer-li sintetitzar proteïnes que altrament no sintetitzaria Per bé que a la pràctica de l’enginyeria genètica hom no ha exclòs els organismes superiors, és en els microorganismes unicellulars on més s’ha desenvolupat, i especialment en el bacteri Escherichia coli , pel fet d’ésser el més estudiat i conegut per la genètica…