Resultats de la cerca

De pares humils, ja de molt jove fou posseït d’una vocació precoç per dibuixar i pintar Els pares, que no entenien les seves dèries, es confiaren al doctor Xibelli, home culte i afeccionat a les arts, que, impressionat pels dibuixos seus, el presentà a Soler i Rovirosa A disset anys complerts esdevingué deixeble de Josep Serra i Porson a la Llotja de Barcelona Assistí alhora a l’acadèmia particular de Tomàs Moragas El 1876, juntament amb els sabadellencs Joan Figueras i Ramon Quer, parlà ja de fundar una Acadèmia de Belles Arts a Sabadell, fet que es consumà, amb la collaboració del pintor…

Filla del violoncellista i promotor musical Joan Torrents i Maymir, estudià piano al Conservatori del Liceu amb Pere Vallribera i feu estudis de perfeccionament a l’Acadèmia Marshall Fou soprano de la Capella Clàssica Polifònica FAD 1949-57 Iniciada en la composició de manera autodidàctica, posteriorment estudià amb Cristòfor Taltabull Entre les seves obres, la majoria de les quals per a piano sol o acompanyat de veu, destaquen Expressió de captiveri 1970, Mediterrànies 1977, Ballet illenc 1991 i Projecte en la nostàlgia 1991, premi Caterina Albert de l’Institut Català de la Dona També és…

Institució originària de Castella, els seus antecedents remunten al segle XIII Llavors el govern de les localitats radicava en l’assemblea general de veïns, o consell obert, que rebia preferentment el nom de concejo , el qual elegia els qui havien d’ocupar els càrrecs de govern, en uns llocs coneguts per justicias i en els altres per alcaldes El sistema de règim local no era uniforme, car en un lloc hi havia un o més jutges i diversos alcaldes amb diferent jurisdicció al costat d’aquests hi havia el merino , de nomenament reial Aquells mandataris del concejo tenien atribucions polítiques,…

Situació Capçalera de l’església, sobrealçada i fortificada en època tardana F Junyent i A Mazcuñán L’església s’aixeca al bell mig del poble de Vilanova d’Espoia, situat a la banda meridional del terme, a la capçalera del riu de Gost Mapa 35-15391 Situació 31TCF877972 S’hi va des d’Igualada per la carretera que duu a Vilafranca i Sitges A un quilòmetre aproximadament de la cruïlla de Capellades, a mà dreta, hi ha un trencall, ben senyalitzat, que hi mena uns 3 km Cal demanar la clau al mossèn del poble FJM-AMB Història Aquesta església es trobava situada dins l’antic terme del castell de…

El relleu és pla, i l’àrea no conreada és mínima, però el secà es manté encara al sector occidental, molt reduït els darrers anys gràcies a l’aigua de pous El regadiu tradicional es localitza al sector meridional, prop del poble, on la séquia reial de Montcada rega 200 ha, i s’ha anat estenent vers l’interior L’horta tradicional és dedicada al conreu de les hortalisses, mentre que els nous regadius han estat destinats exclusivament als tarongers Hi ha ramaderia estabulada bovina i porcina La indústria s’ha desenvolupat els darrers anys confecció, pirotècnia, metallúrgia, química, construcció…

Fill de Lluís de Requesens i de Relat, seguí el camí patern al servei dels Trastàmara Es formà a la cort d’Alfons el Magnànim en l’ideologia absolutista preconitzada per la monarquia, circumstància que, unida a les seves qualitats de dirigent i a una forta ambició personal, explica la seva agressiva actitud contra la poderosa oligarquia de Barcelona La lluita s’inicià essent ell batlle general de Catalunya i amb èxit dels ciutadans honrats, que el tancaren a la presó 1435 Gràcies a una treva, se n'anà a Menorca, on implantà el sistema d’insaculació a les eleccions municipals 1435 Aviat tornà…

Aquest castell, avui desaparegut, era situat al nord-oest del clos murallat de la vila de Prades En l’actualitat les restes de l’antiga església del castell dedicada a sant Miquel, al carrer del Castell, recorden el seu emplaçament Al principi de segle encara era visible el primer nivell de la torre del castell i algun fragment de mur del seu recinte Hom suposa que el castell de Prades té un origen islàmic Tanmateix, són molt minses i tardanes les notícies que en parlen En canvi, són abundants les que ho fan de la vila, una de les principals del comtat de Prades La referència més antiga de…

La primera referència coneguda del lloc de Pujol data del 949 En el document de consagració de l’església de Sant Pere de Sestui, el vilar de Pujol és cedit a la nova església pel bisbe Guisad II d’Urgell Entre el 1033 i el 1035, la comtessa Estefania i el seu fill, el comte Bernat, donaren al monestir de Gerri els alous de Corts, i les franqueses de Pujol Al final del segle XI el monestir de Gerri cobrava quatre moltons de quatre masos que tenia a la vila de Pujol Les possessions de Gerri a Pujol s’incrementaren els anys 1227 i 1230, en què els comtes Guillema i Roger donaren uns masos de…

L’església romànica de Sant Iscle, avui totalment perduda, era situada a l’antiga vall de Brocà i depenia eclesiàsticament del bisbat d’Urgell La primera notícia del lloc de Molnell és a l’acta de consagració de Sant Miquel i Sant Andreu del Paradís de l’any 948, concretament com un dels termes d’aquesta església et de alia in termino de Mulnello vel de ipso Puio L’any 1003 Ató donà una part d’un alou situat a la villa de Molnell, a l’apèndix de Bagà, al monestir de Sant Llorenç prop Bagà ipso alaude in comitatu Cerdaniense in valle Bucuranense in apendicio de Bagazano in villa que vocant…