Resultats de la cerca

Pla de fàbregues i cingles del far després d’una lleu nevada Shella Hardie El Collsacabra 12, entre els principals espais naturals del sistema transversal El Collsacabra, també anomenat Cabrerès, és un massís de relleu tabular i acinglerat, que s’aixeca en el marge oriental de la Depressió Central Catalana Forma part de la Serralada Transversal, que enllaça els Pre-pirineus orientals amb la Serralada Pre-litoral La major part del territori correspon a la comarca d’Osona, on pertanyen totes les poblacions l’Esquirol o Santa Maria de Corcó, Cantonigròs, Tavertet, Rupit i Pruit El Collsacabra…

Llevat dels deserts liquènics, provocats per la contaminació, o els veritables deserts càlids o freds on l’abrasió del vent carregat de partícules o l’efecte del glaç no els deixen créixer, els líquens són omnipresents en tota mena d’ambients Els líquens poden ésser un component molt important del paisatge on predominen les superfícies rocoses estatge alpí, muntanyes àrides, zones volcàniques, illes rocoses, o dels boscos humits però prou illuminats, i també del sòl, entre les mates disperses Al final de les consideracions generals sobre els líquens, hem parlat dels principals…

Situació Vista de l’absis per l’interior, amb la finestra que hi donava llum i la cornisa que recorria tot l’hemicicle i que servia de punt d’arrencada a la volta amb què es cobria F Junyent-A Mazcuñan Les ruïnes de l’església són situades en un indret boscos proper a Castelltallat, a la banda sud-occidental del terme Long 1°38’29” - Lat 41°47’35” Poc abans d’arribar a Castelltallat, per la carretera de Callús, arrenca un camí situat a mà esquerra i al quilòmetre 11,7 que, en poca estona, porta a les ruïnes de la capella FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins l’antic…

L’agrella de la fotografia, el pa-de-cucut Oxalis pes-caprae , és molt freqüent a les comarques litorals, on sovint es veu cobrint grans extensions als tarongerars o a d’altres conreus És una planta de fulles trifoliades els folíols de la qual, en forma de cor, tenen un mecanisme que, segons la intensitat de la llum, els permet de mantenir-se estesos o de plegar-se contra el pecíol, en posició vertical També les flors manifesten sensibilitat a la llum en el sentit que s’obren sota un sol intens i es mantenen tancades en altres condicions Teresa Franquesa Formen aquesta família prop de 900…

Aceràcies detalls de les fulles i els fruits de diversos aurons del nostre país 1a auró blanc Acer campestre , del qual veiem també b , el detall d’una flor masculina x 4 i c d’una flor hermafrodita amb l’ovari alat 2 auró negre A monspessulanum , x 0,5 3 erable A platanoides , x 0,5 4 plàtan fals A pseudoplatanus , x 0,5 5 Acer opalus subespècie granatense , x 0,5 6 negundo A negundo , x 0,5 Eugeni Sierra És un petit grup constituït per més d’un centenar d’arbres i arbusts, molts dels quals tenen interès fuster i com a espècies ornamentals Es troben repartits principalment per l’…

El milà reial Milvus milvus és molt més escàs i més gros que el milà negre ateny fins a 61 cm, contra els 56 cm d’aquest En conjunt, és de plomatge més clar, però, sobretot, es distingeix, en vol, per la forma exageradament forcada de la cua i per les taques blanques que mostra dessota les ales, caràcters tots dos visibles a l’exemplar de la fotografia, feta als Pirineus Xavier Parellada El milà reial no presenta un estatus regular arreu dels Països Catalans És un nidificador esporàdic i un hivernant rar a la Catalunya Nord, amb un flux poc important de migradors en ambdós passos A…

El milà negre Milvus migrans és un rapinyaire comú a les nostres terres, on el podem veure tot l’any, sovint sobrevolant les aigües interiors, tant a les planes com a muntanya, com és el cas d’aquest exemplar, fotografiat a la Cerdanya Girona En vol mostra la cua forcada que el defineix com a milà i que alhora el diferencia del milà reial, el qual presenta aquest caràcter molt més accentuat Oriol Alamany Es tracta d’un ocell rapinyaire present durant tot l’any en una porció dels Països Catalans Nia de forma escassa i localitzada a zones de la Catalunya occidental la Vall d’Aran, l’Alta i la…

El nòctul gegant Nyctalus lasiopterus és, sens dubte, el ratpenat més gran d’Europa Junta de Extremadura / José Antonio Díaz El ratpenat nòctul gegant Nyctalus lasiopterus és una espècie que no es va descriure en l’edició del volum de mamífers d’aquesta obra, del 1987, ja que les observacions als Països Catalans són posteriors És el quiròpter més gros d’Europa Té un aspecte imponent i superb La seva coloració general és força uniforme, de tons bruns A la part dorsal, el pelatge és d’un castany rogenc, i la panxa, bastant més clara, d’un marró groguenc Els pèls, que són relativament llargs…

Morfologia La serp de cogulla Macroprotodon cucullatus es reconeix per una taca negra que té a la part posterior del cap, ben visible a la fotografia, i pel fet de tenir la pupilla dels ulls vertical, ja que és l’únic colúbrid que la hi presenta Javier Andrada És una serp petita i relativament esvelta que pot arribar als 65 cm de longitud, però que normalment és més curta El seu cap és proporcionalment gros, llarg i deprimit, amb el musell arrodonit La pupilla és vertical, ovalada quan hi ha molta llum, encara que amb poca llum esdevé més arrodonida Té una escata preocular, dues de…

Àrea de nidificació del lluer Carduelis spinus als Països Catalans Maber, original dels autors El lluer, reproductor escàs relegat en una estreta franja dels Pirineus, i hivernant d’aparició comuna, però fluctuant a la major part del nostre territori, incloses les Illes, és una de les espècies més fortament caracteritzades per l’oportunisme Així, per exemple, si hi ha abundant menjar, la reproducció pot avançar força, i començar fins i tot el març o abans, o pot niar a zones bastant allunyades de la seva àrea normal de nidificació, i trobar-se, com ja ha passat, criant als Ports de Beseit L…