Resultats de la cerca
Es mostren 1037 resultats
Sant Martí de Viladrau
Art romànic
Situació Les dues arcades que resten de l’església, vestigi, potser, d’un atri M Anglada Sant Martí de Viladrau és l’església parroquial del poble homònim, alqual hom pot accedir des de diversos llocs amb bona carretera Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 49,4 —y 33,2 31 tdg 494332 La clau de l’església cal demanar-la al rector de la parròquia o a les monges del convent de les dominicanes de l’Anunciata, que tenen casa a aquest poble GOP Història Aquesta església es trobava situada dins l’antic…
Restes d’una església al cementiri de Cabanes d’Empordà
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix el mur pertanyent al costat de tramuntana d’un edifici que era capçat per un absis de planta semicircular F Tur El cementiri municipal de Cabanes és als afores i a uns 250 m de la població, prop del marge esquerre del Rec del Molí Mapa 258M781 Situació 31TDG983841 Des del nucli de Cabanes, un camí de terra porta fins al cementiri Des de l’exterior, al costat septentrional, hi ha les restes de l’església que han estat integrades al mur del clos cementirial Història No coneixem la dedicació que tingué aquesta església, ni, tampoc, notícies històriques…
Sant Martí de Cardós o del Pui (Ribera de Cardós)
Art romànic
Situació Estat actual de les ruïnes de l’església, després d’uns treballs de neteja fets fa pocs anys ECSA - JA Adell Les ruïnes de l’església de Sant Martí de Cardós o Sant Martí del Pui es troben a l’extrem de llevant del turó on s’assenten els vestigis de l’antic poblat del mateix nom Per tant, l’itinerari que s’ha de seguir per a accedir-hi és el mateix que s’ha descrit en la monografia anterior JAA Mapa 34-9182 Situació 31TCH549158 Història L’església de Sant Martí de Cardós és esmentada per Primera vegada en el document conegut com la “interpolació de l’ auctoritas ” —del document de…
Joaquim Molas i Batllori
Joaquim Molas i Batllori
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Historiografia catalana
Historiador de la literatura.
Fill d’ Isidre Molas i Font i germà de l’historiador i polític Isidre Molas Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on ingressà el 1948, es llicencià en filologia romànica el 1953, i es doctorà el 1958 amb una tesi sobre la poesia del poeta del tombant dels segles XIV i XV Lluís Icard Fou ajudant de la càtedra de literatures romàniques medievals 1953-55 i encarregat de curs de metodologia d’edició crítica de textos 1955-59 de la Universitat de Barcelona Del 1959 al 1961 fou lector de castellà i de català a la Universitat de Liverpool del 1961 al 1972, professor als…
, ,
Arqueologia funerària del llevant de la Laietània
Mapa del sector llevantí de l’antiga Laietània, amb la situació de les ciutats de Bètulo i lluro i les principals zones de necròpolis rurals A Fonollà A la zona de la Laietània compresa entre la serralada litoral, els rius Besòs i Tordera i el mar, és a dir, les actuals comarques del Maresme i el nord del Barcelonès, se situen dues ciutats romanes Bètulo Badalona i Iluro Mataró, fundades al segle I aC i qualificades per Plini com oppida civium romanorum Es desconeixen els límits territorials d’aquestes dues ciutats, encara que els accidents naturals, rieres, turons, etc, sens dubte els…
Josep Camarena i Mahiques
Historiografia catalana
Medievalista, historiador local i mestre.
Vida i obra Ha centrat la seva recerca en la història política de la Corona d’Aragó, especialment en l’interregne i el regnat de Ferran d’Antequera Ha tingut també un paper extraordinari en la revitalització i dignificació de la història local, dotant-la d’un estatus científic i un rigor que no tenia Les seves aportacions a la història de la Safor, sobretot per al coneixement d’un període esplendorós en aquesta comarca –el ducat de Gandia i el comtat d’Oliva–, han estat fonamentals per a la recuperació de fonts arxivístiques fins aleshores negligides o fins i tot desconegudes Camarena és un…
química inorgànica
Química
Part de la química que estudia els elements químics i els composts inorgànics
.
La química inorgànica no comprèn solament l’estudi de les propietats, els mètodes de preparació i les transformacions d’aquestes substàncies, sinó també el de les relacions d’analogia que hom pot establir entre elles i el de les causes que determinen llurs propietats específiques Els fonaments teòrics de la química inorgànica pertanyen principalment a la química física Així, únicament a partir de l’establiment definitiu de la taula periòdica i de l’estructura electrònica dels elements ha estat possible una sistematització de propietats i comportaments dels elements i de llurs composts De les…
Ullastrell

Església de Santa Maria d’Ullastrell, on destaca el campanar modernista
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Occidental, al límit amb el Baix Llobregat, estès a l’esquerra de la riera de Gaià, aigua amunt de la seva confluència amb la de Sant Jaume.
Situació i presentació El terme d’Ullastrell, d’una extensió de 7,22 km 2 i situat a la part ponentina de la comarca, limita al N pel torrent de Gaià amb el municipi de Viladecavalls i pel Torrent Fondo amb una part de Terrassa entremig de camps i muntanyes, a l’E amb Rubí i al S amb Castellbisbal i a l’W amb Abrera del Baix Llobregat Per la banda d’Abrera, el terme es prolonga en una faixa de terra, fins a arribar a les aigües de la riera del Morral L’ondulació del terreny fa que les terres de conreu tinguin molts desnivells els pendents, que arriben fins a les fondalades de la riera de Gaià…
Sant Julià de Cerdanyola (Guardiola de Berguedà)
Art romànic
L’actual església de Sant Julià de Cerdanyola és obra del segle XVIII, un edifici de transició entre el barroc i el neoclàssic que anullà totalment l’obra romànica anterior El lloc de Cerdanyola és esmentat ja el segle X com una possessió del monestir de Sant Llorenç prop Bagà L’any 983 en la consagració de l’església monacal és referenciada la villa de Cerdanyola Et in villa Cerdaniola masos X cum terras et vineas et suis terminis L’església de Sant Julià no és citada, però, fins el segle XI, quan és mencionada en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell Cerdaniola , amb la…
Sant Jaume de Castellví de Rosanes
Art romànic
Situació Vista de llevant d’aquesta església, avui fora de culte i dedicada a usos profans F Baltà La capella és situada al pla de Sant Jaume, que fa de partió entre el vessant de l’Anoia i el del Llobregat Mapa 36-16420 Situació 31TDF102898 Per arribar-hi cal seguir el camí que porta al castell, és a dir prendre a Martorell la carretera de Gelida i poc abans del km 3, acabat de passar el torrent de les Gavasses, seguir la pista camí públic, tot i que hi hagi indicadors del contrari que porta fins al mas de Sant Jaume, situat al peu del castell i prop de la capella Història Segons una antiga…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina