Situació
Vista de llevant d’aquesta església, avui fora de culte i dedicada a usos profans.
F. Baltà
La capella és situada al pla de Sant Jaume, que fa de partió entre el vessant de l’Anoia i el del Llobregat.
Mapa: 36-16(420). Situació: 31TDF102898.
Per arribar-hi cal seguir el camí que porta al castell, és a dir prendre a Martorell la carretera de Gelida i poc abans del km 3, acabat de passar el torrent de les Gavasses, seguir la pista (camí públic, tot i que hi hagi indicadors del contrari) que porta fins al mas de Sant Jaume, situat al peu del castell i prop de la capella.
Història
Segons una antiga versió de Pujades represa recentment per Moran, la capella hauria estat erigida com a monument votiu després d’una victòria sobre els almoràvits a la primeria del segle XII. Pensem que aquesta hipòtesi, encara que suggerent, és una mica forçada. Es basa en les premisses que els almoràvits el 1107 assolaren la terra només fins al castell de Gelida, pròxim a Castellví, i que el lloc on és situada era conegut per pla de Matamoros, nom que avui ningú no recorda. Pensem que la capella és un edifici força anterior a aquesta data, per la qual cosa no considerarem aquesta hipòtesi.
La capella no devia existir encara el 1058, data en què Ramon Guillem de Voltrera, germà del senyor de Castellví i pare del futur Guillem Ramon I, feu testament abans de pelegrinar a Sant Jaume a Galícia, ja que no és esmentada entre les esglésies a què fa llegats. Essent dedicada a l’apòstol la tomba del qual anava a visitar, si hagués existit és segur que hi hauria figurat.
No és esmentada tampoc al testament del seu fill, Guillem Ramon I de Castellví, redactat el 1110 abans d’anar a Terra Santa, que fa deixes per a obres o dedicació a Sant Miquel de Castellví, Santa Maria de Martorell, Sant Pere d’Abrera, Santa Maria d’Olesa i Sant Genís de Rocafort. D’això deduïm que la capella de Sant Jaume ja devia existir i devia haver estat dedicada; altrament seria molt estrany que Guillem Ramon ignorés la capella que era situada al peu del castell i que, a més, era dedicada a l’apòstol a qui el seu pare tenia especial devoció. És a dir que segons aquestes dades, hauria estat edificada després del 1058 i abans del 1110.
La documentació medieval coneguda no esmenta la capella fins el 1288, data en la qual el rector de la parròquia de Sant Miquel de Castellví, Pere de Pou, hi instituí un benefici dedicat a sant Pere sota la tutela del prior de Sant Genís. Era fundat amb la missió específica d’atendre les necessitats dels fidels de la parròquia, especialment la unció de malalts amb el viàtic i la redacció de testaments, les hores que el rector es veiés privat de sortir del castell per trobar tancades les portes. Així, quan no es podia entrar a la parròquia, construïda dins la fortalesa, la capella de Sant Jaume la suplia en les seves funcions, com quan el 1303 i el 1308 el bisbe de Barcelona, Ponç de Gualba, en no poder efectuar la visita pastoral a la parròquia, impartí el sagrament de confirmació a la capella de Sant Jaume.
Església
Planta de l’edifici, típic exemple de capella rural.
P. Poll
És una petita capella d’una nau, capçada per un absis llombard, que, malgrat els actuals propietaris del Mas de Sant Jaume, conserva força bé la seva estructura, tot i que té la volta enderrocada. Hom hi ha obert una porta per fer-hi entrar un tractor i el 1989 hom destruí el camí públic que hi menava, per fer-hi un camp de conreu. Ens ha estat negat l’accés a l’interior de la capella, per la qual cosa la descripció i estudi es basa només en l’exterior.
L’absis semicircular conserva parcialment l’ornamentació llombarda que per mitjà de lesenes dividia la seva superfície en tres parts, al capdamunt de les quals hi havia sèries de dues arcuacions. Es conserva intacta la finestra central de l’absis. L’enderrocament de la volta, pel que es pot deduir des de l’exterior, degué afectar la zona immediata de l’absis i arrossegar la seva volta.
La nau no té arcuacions ni ornamentació llombarda, ja que les parets, encara que per l’enderrocament de la volta siguin més baixes que en origen, no tenen lesenes. La façana nord, mig tapada per la vegetació, presenta una textura més irregular als seus murs, com si hagués sofert alguna refecció. La de ponent, amb l’obertura de la porta del tractor, resta molt desfigurada, a més del fet que, en un afany d’esborrar el record d’ús públic de la capella, hom hagi enderrocat l’espadanya que hi havia, construïda en dos moments diferents com la seva estructura evidenciava.
La façana meridional es conserva força íntegrament. S’hi obre la porta de mig punt, a banda i banda de la qual —però no simètricament— hi ha finestres romàniques. La porta, pel que hem observat en fotografies anteriors a l’actual arrebossat, té l’estructura característica del romànic primitiu del segle XI: les rebranques són formades pel mateix paredat dels murs de l’edifici i el seu arc és construït amb llosetes senzilles col·locades radialment. Es tracta, amb tota evidència de la primitiva porta romànica d’origen, ni tan sols reformada al segle XII com es feu en altres casos en què una porta més sumptuosa substituí la senzilla primitiva.
Les tres finestres romàniques de la capella —dues a la façana de migdia i una al centre de l’absis— són també originals, del segle XI, una mica més ample l’ampit de l’absidal, de quasi 70 cm (pels 50 i escaig del de les altres). Totes tres són de mig punt i de doble esplandit i, com que actualment són arrebossades, només també a partir de fotografies antigues podem observar que llurs rebranques i arquets són formats per petits carreus i llambordes, semblants en tot al paredat dels murs de l’edifici. La porta i la finestra que té a llevant presenten l’arc molt lleugerament entrat, com ho evidencia la vertical de la seva aresta o perfil i, també, l’intradós. De l’aparell, per fotografies antigues es veu que és el característic de les esglésies del segle XI: petites llambordes i carreuons escairats col·locats en filades horitzontals.
La capella degué ésser construïda en temps de Guillem Ramon I de Castellví. Ho acrediten la mateixa estructura i la morfologia de l’edifici. Guillem Ramon fou senyor de Castellví (1063/75-1126) com a hereu del seu oncle Bonfill Guillem, que l’havia criat a Castellví. A partir del moment del seu accés a la senyoria, hauríem de fixar la construcció de la capella, com un homenatge pòstum de Guillem Ramon a la memòria del seu pare, Ramon Guillem de Voltrera, que tenia devoció a l’apòstol i que havia consentit que el seu fill succeís son germà al cap de la baronia.
Bibliografia
- Duran, 1926, pàssim
- Els castells catalans, vol. I, 1967, pàgs. 360-361
- Junyent, 1975, pàg. 194
- Moran, 1985, pàgs. 444-446
- Pagès, 1989, pàgs. 9-10
- Pagès, 1992, en premsa