Resultats de la cerca

Agrupa una cinquantena de partits de la Unió Europea Tingué com a precedent el Grup Democratacristià de la CECA 1953, però no es constituí com a partit fins el 1976, amb Leo Tindemans a la presidència A partir del 1994 formà coalició amb els Demòcrates Europeus, menys vinculats a la democràcia cristiana i amb alguns elements marcadament euroescèptics especialment procedents del Partit Conservador britànic Segona força al Parlament Europeu fins el 1994 157 escons sobre , des del 1999 és el primer grup a la cambra, amb 297 escons sobre 626, 288 el 2004 sobre 732, 265 el 2009 sobre…

El segon congrés del partit fou celebrat a Brusselles i a Londres juliol-agost del 1903 Denuncià les tendències representades pels narodniki , els marxistes legals i els economicistes, i rebutjà la proposta del Bund jueu, que reclamava una autonomia dins el partit Al congrés s’enfrontaren dues concepcions contraposades entorn del problema de l’organització i concepció del partit paràgraf primer dels estatuts Lenin volia un partit reduït i disciplinat de revolucionaris professionals Martov i Pavel Aksel’rod volien un partit de base àmplia segons model dels partits socialdemòcrates europeus…

Fou redactor de La Veu de Catalunya 1917-36 i director de Cataluña Marítima 1919-21 i de les publicacions de la Cambra de Comerç i Navegació de Barcelona Les seves obres, resultat d’una llarga investigació, aportaren nombroses dades Historia de la economía española 1943-47, Historia política y económica de Cataluña Siglos XVI, XVII y XVIII 1945-48, Historia política de Cataluña en el siglo XIX 1957 i  La economía de Cataluña en el siglo XIX 1961 També escriví una sèrie d’obres que es poden considerar històries institucionals de diversos organismes comercials i educatius, com ara  Espíritu y…

Oficial d’infanteria a 19 anys, fou director de l’escola militar 1960-62 Ascendit a general 1973 i a comandant en cap de l’exèrcit 1975, derrocà María Estela Martínez de Perón 1976 i assumí, com a cap de la junta militar, la presidència de la república Instaurà una dictadura i dissolgué el parlament, els partits i els sindicats obrers, i inicià una duríssima repressió contra els opositors El 1978 deixà el càrrec de comandant en cap de l’exèrcit, i el 1981 fou rellevat del de president de la república pel general Roberto Eduardo Viola Restaurada la democràcia a l’Argentina, fou…

Llicenciat 1987 i doctorat 1992 en filosofia per la Universitat de Barcelona, és professor titular de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Ramon Llull, on dirigeix també l’Institut d’Estudis Polítics Blanquerna i coordina programes de doctorat Collaborador als diaris Avui , La Vanguardia , Segre , Ara i la revista El Temps , ha estat cap de recerca de la revista IDEES , del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis 1999-2005, director de la collecció editorial “Idees” d’assaig breu 2001-05 i collaborador regular de les emissores de ràdio Catalunya Cultura i Catalunya…

Cursà estudis de filosofia i de criminologia, que no acabà, i aprofundí de manera autodidàctica en el coneixement de les institucions d’ordre públic i el seu funcionament Fou un dels fundadors més joves del PSC-Reagrupament  i passà posteriorment al PSC-PSOE Fou tinent d’alcalde responsable de l’àrea de seguretat durant el primer mandat de l’alcalde Joaquim Nadal 1979-83, i les seves mesures de professionalització i d’adaptació al nou règim democràtic de la policia municipal de Girona foren un exemple per a moltes corporacions locals i inspiradores del model de seguretat català, al qual…

L’any 2104 va ser el de la normalització de l’estatus internacional de Fiji, després de les pressions internacionals perquè el Govern del militar Frank Bainimarama reprengués el camí de la democràcia Al mes d’agost, els tribunals van condemnar a un any de presó el primer ministre deposat pel cop, Laisenia Qarase, per un delicte de corrupció Més de 300 dels seus seguidors, partidaris de la supremacia de la comunitat melanèsia, es van manifestar a la sortida del tribunal Al cap d’un mes, es van celebrar les primeres eleccions després del cop, que li van donar el poder a Bainimarama…

El controvertit cicle electoral va marcar el curs polític, iniciat el 28 de novembre de 2010 amb la primera volta de les eleccions presidencials i també les legislatives El tribunal electoral va trigar tres mesos a validar els resultats oficials, que tots els participants havien rebutjat, i el 20 de març es va celebrar la segona volta de les eleccions presidencials El guanyador va ser el popular músic Michel Martelly, que va obtenir el 68% dels vots, i va assumir la presidència el 14 de maig L’acte va tenir una gran significació perquè va ser la primera vegada, des de la independència…

La reforma constitucional va ser aprovada pel 97% dels votants del referèndum celebrat el 13 de novembre El resultat, el va rebutjar el principal partit opositor, Convergència per la Democràcia Social CDS, que va denunciar coaccions contra els electors i detencions d’alguns militants seus Amb la reforma, es fixa el límit de mandats presidencials a dos, de set anys, es crea el càrrec de vicepresident de la República i veuen la llum dues institucions, el Senat i el Defensor del Poble No queda clar si el president, Teodoro Obiang, en el poder des del cop d’estat del 1979, es podrà presentar a…

L’ambient polític va ser convuls a l’inici del 2014, després de l’anullació de les eleccions presidencials del 2013 i la repetició forçada dels comicis, que van donar la victòria a Abdulla Yameen, derrotat en primera instància pel president en exercici, Mohamed Nasheed, del Partit Democràtic de les Maldives, protagonista de la transició a la democràcia des de l’antic règim que va ser presidit durant trenta anys amb mà de ferro per Maumoon Abdul Gayoom, germà del nou president Certificant la involució democràtica, al mes de març el Tribunal Suprem va suspendre i condemnar a pena…