Resultats de la cerca
Es mostren 1685 resultats
Joaquim Michavila i Asensi
Pintura
Pintor.
Format a l’Escola Superior de Sant Carles de València, exposà per primer cop el 1953 Formà part dels grups Els Set i Parpalló, i residí a Itàlia 1957, on participà en diverses exposicions Prato, 1960 Pistoia, 1961 Fou seleccionat per a participar en la Biennal de São Paulo del 1961 Dedicat a l’ensenyament, fou membre electe de l’Acadèmia de Sant Carles 1975, que presidí en 2003-07 S'inicià en paisatges i natures mortes d’influència cubista i passà a l’abstracció geomètrica arran de la seva estada a Itàlia Posteriorment derivà vers el constructivisme escultopictòric Conreà la…
Enric Juliana i Ricart

Enric Juliana i Ricart
Periodisme
Periodista.
S'inicià professionalment en el diari Tele-exprés l’any 1975, i posteriorment collaborà en el setmanari El Món i en El País L’any 1991 s’incorporà a La Vanguardia , diari del qual ha esdevingut un articulista destacat i del qual fou redactor en cap per als Jocs Olímpics del 1992 i corresponsal a Itàlia 1997-2000 Aquest any en fou nomenat subdirector, i posteriorment director adjunt i delegat a Madrid Amb Joan Josep López Burniol fou coautor de l’editorial publicat conjuntament per onze diaris catalans el 26 de novembre de 2009, després de la sentència del Tribunal Constitucional espanyol…
Daniel Veronese
Teatre
Director teatral, dramaturg, actor i titellaire argentí.
Estudià dramatúrgia amb Mauricio Kartun i teatre de titelles amb Ariel Bufano Començà la seva carrera teatral com a actor i mim L’any 1989 creà el grup El Periférico de Objetos, centrat en el treball d’integració d’actors i objectes Molts dels seus textos com a dramaturg estan recollits als volums Cuerpo de prueba i La deriva , i com a director teatral ha presentat espectacles com Máquina Hamlet 1995, Mujeres soñaron caballos 1999, Espía a una mujer que se mata 2007 o Los hijos se han dormido 2011 En els seus muntatges acostuma a revisar textos clàssics canviant-los sovint el títol i…
Gervasi Gallardo i Villaseñor
Disseny i arts gràfiques
Dissenyador gràfic i il·lustrador de revistes.
Format a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona i en diferents estudis de publicitat de Barcelona, Madrid i Alemanya Fortament influït pel grafisme suís en la seva primera època, derivà cap a una illustració surrealista i màgica propera al treball dels illustradors nord-americans Pel juny del 1964 rebé el premi anual de l’Art Directors Club de Nova York A partir d’aleshores collaborà com a illustrador i paginador a revistes de renom internacional, com Elle , Lui i d’altres de nord-americanes Especialista en la illustració de portades de llibres d’autors de terror i fantasia,…
Atles català

Atles català
Cartografia
Mapamundi dibuixat el 1375 i conservat a la Bibliothèque Nationale de París, enganxat sobre fustes.
Consta de 6 fulls de pergamí 50 x 64 cm, illuminats amb set colors i amb els texts explicatius i les llegendes en català Dos fulls són introductoris el primer conté texts cosmogràfics distribuïts en quatre columnes el segon, un gran “calendari” circular inscrit en un quadrat Els fulls restants són quatre mapes traçats seguint el sistema de rumbs marítims, que, posats l’un al costat de l’altre —bé que la coincidència no sigui exacta—, donarien la representació del món llavors conegut Europa, Àfrica i Àsia, des del meridià de les Canàries fins a la mar de la Xina i des del tròpic de Càncer…
mina

Mina antitanc proveïda de sensors de contacte
© Fototeca.cat
Militar
Artefacte bèl·lic, destinat a abatre l’enemic en una explosió inadvertidament provocada pel mateix enemic.
Hi ha mines de mar , també dites submarines o marines i mines de terra o terrestres Les mines de mar són les que hom colloca en ports o en aigües marines, i tenen per finalitat enfonsar o avariar la nau que topa amb les dites mines La càrrega explosiva va dins una carcassa de forma esfèrica o cilíndrica, generalment d’acer o d’alumini Utilitzades com a armes ofensives, hom sol llançar-les secretament o de nits, en les zones controlades per l’enemic i, quan llur finalitat és la defensa són collocades en aigües sota control propi o de països amics Quant a llur posició dins l’aigua, les mines…
Gad
Una de les dotze tribus israelites, el nom de la qual deriva del seu epònim, fill de Jacob i de Zelfà.
El seu territori s’estenia des de l’Arnon fins al Yabboq Transjordània, amb Rabbat Ammon com a centre principal
el Daró

Part canalitzada del riu Daróal seu pas per Gualta (Baix Empordà)
© Fototeca.cat
Riu
Riu del Baix Empordà (43 km) que neix a les Gavarres, al vessant W del puig d’Arques, al terme de Cruïlles.
Després de drenar les aigües de Santa Pellaia, del Montnegre i de les mateixes Gavarres, rega la vall on s’assenten Sant Sadurní de l’Heura, Sant Miquel de Cruïlles i Cruïlles i travessa la Bisbal d’Empordà, on es deriva la séquia del Molí Segueix la direcció SW-NE, i després de rebre, per la dreta, la riera de Fonteta i, per l’esquerra, el Rissec, prop de Serra de Daró, canvia de direcció vers l’est i segueix parallel al curs del Ter en aquest sector rep, per l’esquerra, la riera Nova i, per la dreta, els antics corrents que s’embassaven, fins al s XIX, a l’estany d’Ullastret, actualment…
convecció estel·lar
Astronomia
Mode de transport d’energia en els estels no degenerats ja sigui a la seva part central (estrelles de massa superior a ~1,3 M o
) o a la regió exterior (com el Sol o altres estrelles menys massives).
Totes les atmosferes estellars mostren alguna mena de transport convectiu L’energia generada en el nucli d’un estel per les reaccions termonuclears és transportada cap a l’exterior per radiació o per convecció En el transport radiatiu els fotons interactuen amb els nuclis del gas ionitzat que conforma les diferents capes estratificades de l’estrella, sense que aparegui un moviment real de matèria Quan el gradient de temperatura no permet una evacuació eficaç de l’energia, part de la massa del gas inicia un moviment ascendent/descendent per tal de transportar l’energia sobrant…
hoquei sobre patins

Hoquei sobre patins, esquema i dimensions del terrny de joc i la pilota
© Fototeca.cat
Modalitat d’hoquei practicada en pista.
Deriva de l’hoquei sobre gel Cada equip és format per cinc jugadors i el partit es divideix en dos temps de 20 minuts de joc efectiu El terreny de joc té unes dimensions de 30-40 m de llarg per 15-20 d’ample La bola és de goma premsada, amb una circumferència de 23 cm i un pes que no pot excedir els 160 g Hom pot jugar per darrere de la porteria Practicat originàriament, al segle XIX, a Anglaterra, el 1915 arribà a Espanya i arrelà especialment a Catalunya El 1924 fou creada la Federació Internacional a Montreux i dos anys després els primers campionats d’Europa La supremacia britànica es…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina