Resultats de la cerca
Es mostren 1019 resultats
Margaret Ada Sutherland
Música
Compositora i pianista australiana.
Des que tenia uns quatre anys començà a mostrar una facilitat inusual per la música Inicià els estudis musicals quan la seva família es traslladà a Melbourne El 1914 li fou concedida una beca per a estudiar piano amb Edward Goll i composició amb Fritz Hart al Marshall Hall Conservatorium El 1923 es traslladà a Londres per estudiar amb Arnold Bax i més tard a Viena, on romangué fins l’any 1925 De retorn a Austràlia, compaginà la docència amb la composició i la carrera pianística És considerada una de les figures més importants de la música australiana del segle XX i ha estat la mestra d’un…
Zakharij Petrovic Paliašvili
Música
Compositor i folklorista georgià.
Rebé les primeres lliçons de música en una església catòlica de Kutaisi, on aprengué a tocar l’harmònium i el piano Quan la seva família es traslladà a Tbilisi 1887, estudià primer a l’Escola de Música d’aquesta ciutat i després al Conservatori de Moscou 1900-03 Havent tornat a Tbilisi 1903, exercí la docència a l’Escola de Música i collaborà en la fundació de la Societat Filharmònica de Geòrgia 1905, d’un cor i d’una orquestra Fou també membre de la junta directiva de l’Associació per a la Representació d’Òperes en Llengua Georgiana S’interessà pel folklore georgià, al qual dedicà molt temps…
Josep Roca i Coll
Música
Pianista i pedagog valencià.
Realitzà estudis d’harmonia, història de la música, piano i solfeig al Conservatori Superior de Música de València, on obtingué els premis extraordinaris de les dues darreres matèries Pensionat per la Diputació de la ciutat, completà la seva formació musical a París De retorn a València feu compatibles els concerts, com a solista o bé interpretant música de cambra amb el violinista Juan Alós, amb la docència a l’esmentat conservatori, on es feu càrrec de la càtedra de piano des del 1940 fins que es jubilà, el 1984 En aquest centre, que dirigí en 1963-66, ensenyà a més música de cambra i fundà…
Rafael Rodríguez i Albert
Música
Compositor valencià.
Vida Inicià els estudis musicals a Alacant i després els continuà al Conservatori de València amb Ramon Ribes i Francesc Antich Més tard viatjà a París, on entrà en contacte amb el Grup dels Sis i M Ravel El 1925 el Ministeri d’Instrucció Pública i Belles Arts li premià un cicle de cançons amb versos de H Heine El 1942 Radio Nacional li premià Miniaturas , per a piano També rebé el Premio Nacional de Música el 1952 pel Cuarteto en re mayor , i el 1961, per la Fantasía de trípticos sobre Lorca Llicenciat en filosofia i lletres, es dedicà a la docència de la música a l’ONCE La seva producció…
Leonard Rose
Música
Violoncel·lista nord-americà.
Fill d’immigrants ucraïnesos, rebé del seu pare les primeres lliçons de violoncel Fou alumne de Walter Grossman al Conservatori de Miami, i es perfeccionà a l’Institut Curtis de Filadèlfia amb Felix Salmond, el qual posteriorment li llegà la seva biblioteca L’any 1936 fou contractat com a membre de l’Orquestra de la NBC, i el 1939, com a violoncel principal de l’Orquestra de Cleveland Del 1943 al 1951 formà part de la Filharmònica de Nova York Posteriorment inicià la seva carrera de solista Fou un destacat intèrpret de música de cambra, sovint al costat d’Isaac Stern i Eugene Istomin, amb els…
Aaron Rosand
Música
Violinista nord-americà de pare polonès i mare russa.
Fou deixeble de Marinus Paulsen i Leon Sametini, i quan només tenia deu anys debutà com a solista interpretant el Concert per a violí de F Mendelssohn en la Chicago Symphony Orchestra Es perfeccionà a l’Institut Curtis de Filadèlfia amb Efrem Zimbalist A Nova York debutà el 1948, i feu la primera gira per Europa el 1955 Fou un reconegut intèrpret del gran repertori del segle XIX, particularment de L van Beethoven, de qui enregistrà el Concert per a violí i les deu sonates per a violí i piano També interpretà obres menys freqüents de compositors com H Wieniawski, F Ries, J Joachim o B Godard,…
Institut Pontifici de Música Sacra
Música
Institució acadèmica i científica creada a Roma el 1910 i destinada a l’ensenyament i la recerca, en l’àmbit universitari, de tots els aspectes relacionats amb la música religiosa.
Fundat per Pius X amb el nom d’Escola Superior de Música Sacra, obrí les seves portes el 3 de gener de 1911, i no fou fins el 1931 que adoptà el nom actual Aquest Institut aborda la música religiosa des del punt de vista pràctic, teòric i històric, i promou el coneixement i la difusió del patrimoni tradicional de la música sacra La formació que ofereix es divideix en cinc branques diferents música sacra, cant gregorià, orgue, direcció coral i musicologia Posseeix, a més, una important bibilioteca, destinada tant a la docència com a la investigació, que conté documents escrits, sonors,…
Kathryn Woolard
Antropologia
Antropòloga nord-americana.
Graduada 1978 i doctorada 1983 en antropologia per la Univesitat de Califòrnia Berkeley, ha exercit la docència a les universitats de Pennsilvània 1981-86, Winsconsin-Madison 1986-89 i Califòrnia San Diego, on des del 1999 és professora titular d’antropologia Ha estat professora visitant de l’École des Hautes Études en Sciencies Sociales de París 2001 i investigadora invitada del departament de filologia catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona 2006 Autora d’un gran nombre de publicacions sobre sociolingüística, ha estudiat especialment el cas català, que ha exposat, entre d’altres,…
Maria Lluïsa Amorós i Corbella

Maria Lluïsa Amorós i Corbella
© Arx. M. Ll. Amorós
Literatura catalana
Novel·lista.
Filla del poeta Xavier Amorós i Solà i germana del també poeta Xavier Amorós , és llicenciada en filologia hispànica i filologia catalana Catedràtica de llengua catalana i literatura, ha exercit la docència en l’educació secundària S’inicià amb novelles juvenils com Poppis i Isolda 1986, El misteri dels Farrioles 1987, Aquella tardor amb Leprechaun 1988, premi Vaixell de Vapor 1987, Dietari secret 1990, Jardí abandonat 1993, D’on véns, Jan 1994, Una setmana de Pasqua 2000, Me’n torno a Kieran 2008 i El misteri de la capsa magnètica 2015 Amb Els tillers de Mostar 1996 endegà una etapa de…
,
Michel Corboz
Música
Director de cor suís.
Fou iniciat pel seu oncle en la direcció de cors, i posteriorment estudià música a l’Escola Normal de Friburg Abans de fer vint anys dirigí el Rèquiem de G Fauré i el 1954 fou nomenat mestre de capella de Nostra Senyora de Lausana El 1961 fundà el Conjunt de Cant de Lausana, mentre exercia la docència al conservatori de la mateixa ciutat Michel Garin reclamà els seus serveis per a una gravació de L’Orfeo de C Monteverdi, la qual fou l’inici d’una important carrera fonogràfica, que inclou obres de JS Bach, Vivaldi, Mozart, Beethoven, Rossini, Haydn i Duruflé El 1969 passà a dirigir els cors de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina