Resultats de la cerca
Es mostren 991 resultats
Cesare Valletti
Música
Tenor italià.
Estudià amb professors particulars i el 1947 debutà a Bari com a Alfredo La Traviata El 1950 cantà a Roma Il turco in Italia al costat de Maria Callas -amb qui tornà a cantar el 1953- i el mateix any es presentà al Covent Garden de Londres com a membre integrant de la companyia del Teatro alla Scala de Milà El 1953 actuà a l’Òpera de San Francisco i entre el 1953 i el 1962 ho feu de manera regular al Metropolitan de Nova York També interpretà el paper de Don Ottavio Don Giovanni en el Festival de Salzburg Dotat d’una veu poc potent però d’una gran elegància, centrà el seu…
Martti Talvela
Música
Baix finès.
Format originàriament com a actor, l’any 1958 inicià la carrera de cant, que prosseguí a Estocolm, on debutà el 1961 amb el paper de Commendatore Don Giovanni Un any més tard actuà a Bayreuth fent de Titurel Parsifal i fou contractat a la Deutsche Oper de Berlín El 1974 interpretà el paper titular de Borís Godunov , que enregistrà en la seva versió original Considerat un dels millors baixos profunds de la seva generació, encarnà amb èxit els principals personatges per a la seva tessitura de G Verdi, R Wagner i M Musorgskij, les òperes dels quals cantà arreu d’Europa i dels…
Matti Salminen
Música
Baix finès.
Estudià música a Hèlsinki, on debutà el 1966 Perfeccionà la seva formació a Roma, on el 1969 interpretà el paper de Felip II Don Carlo amb l’Òpera Nacional Finesa Entre el 1972 i el 1979 romangué a l’Òpera de Colònia i també actuà als festivals de Salzburg, Bayreuth i Savonlinna, a més de París, Londres, Munic o Stuttgart El 1983 interpretà Sarastro La flauta màgica al Gran Teatre del Liceu, on tornà tres anys més tard amb el paper titular de Borís Godunov , de M Musorgskij, i el 1989 actuà en Khovanšcina , obra del mateix compositor Destacat cantant wagnerià, verdià i mozartià, a l’estiu…
Arthur Endrèze
Música
Nom amb què és conegut el baríton nord-americà Arthur E. Kraeckmann.
Mentre exercia el cant com a afeccionat, estudià agronomia a Illinois Aconsellat per W Damrosch, es traslladà a França, on estudià al Conservatori Americà de Fontainebleau Posteriorment amplià la seva formació amb J Reszé, i el 1925 debutà a Niça en el paper titular de Don Giovanni , de Mozart Després de cantar en diversos teatres d’òpera del sud de França, debutà a l’Òpera de París el 1929 fent de Valentin Faust , i ben aviat feu cèlebre la seva interpretació de Iago a l' Otello verdià Estrenà òperes d’A Magnard i D Milhaud, entre altres autors Empresonat el 1940 pels nazis,…
Paolo Antonio Rolli
Música
Llibretista i poeta italià.
Com P Metastasio, per qui fou influït, fou alumne de Gian Vincenzo Gravina Debutà el 1714 amb la serenata Sacrificio a Venere , musicada per Giovanni Battista Bononcini El 1715 anà a Anglaterra, on el 1719 fou nomenat poeta de la Royal Academy of Music Escriví una trentena de llibrets -sovint reelaboracions de textos d’Apostolo Zeno i d’altres llibretistes- per a GF Händel Floridante , 1722 Scipione , 1726 Riccardo primo, Rè d’Inghilterra , 1727 Deidamia , 1741, Bononcini Astarto , 1715 Griselda , 1722, Nicola Porpora Arianna in Nasso , 1733 Polifemo , 1735 La festa d’Imeneo…
Gherardello da Firenze
Música
Compositor del Trecento italià.
Primer fou clergue i després capellà a Santa Maria Reparata, l’antiga catedral de Florència, fins que el 1351 ingressà a l’orde de Vallombrosa Més tard fou prior de l’església de San Remigio, a Florència Compongué deu madrigals a dues veus, una caccia a tres veus i cinc ballate a una sola veu Malgrat que a la seva època fou conegut per les seves composicions litúrgiques, tan sols se n’han conservat un glòria i un agnus a dues veus, que segueixen l’estil dels madrigals Aquest estil és el propi de la música florentina del principi del Trecento -amples melismes sobretot al principi i al final de…
Piero
Música
Compositor del Trecento italià.
És possible que es tracti del magister Petrus Andreutii, natural d’Assís, que era a Perusa el 1335 en qualitat de doctor comunis Perusii in arte cantus 'doctor de la comuna de Perusa en l’art del cant' Entre el 1340 i el principi de la dècada següent, segurament residí, amb Giovanni da Cascia i Jacopo da Bologna, a la cort dels Visconti a Milà, i a la dels Scala a Verona, segons que es desprèn del text de les seves composicions D’aquestes tan sols es coneixen vuit -sis madrigals i dues caccie -, que transmet el còdex Panciatichiano Florència Bibl Nacional ms 26 i alguna altra…
Søren Kierkegaard
Música
Filòsof i teòleg danès.
Estudià teologia a Copenhaguen, on s’installà definitivament després d’una estada decebedora a Berlín Un modest però suficient patrimoni familiar li permeté dedicar-se plenament a fer d’escriptor Tot i deixar ben dit que el sensible només neix amb la diferència que el cristianisme genera entre aquest i l’intelligible l’espiritual, la idea, Kierkegaard intentà pensar un sensible pur, abstret de la diferència que el constitueix Aquest és el contingut paradoxal que donà a la música i que reconegué entusiasmat com el tema mateix del Don Giovanni de WA Mozart Precisament perquè el…
Angelo Masini
Música
Tenor italià.
De família amb pocs recursos econòmics, estudià cant a Forlì amb G Minguzzi i debutà a Finale Emilia, en el paper de Polione de Norma , a l’edat de vint-i-tres anys Obtingué el seu primer gran èxit el 1871, a Bolonya, com a intèrpret de Don Sebastiano , de G Donizetti A partir de llavors fou contractat pels més importants teatres italians i europeus El 1875 fou escollit per G Verdi per a cantar, al costat de T Stolz, M Waldmann i Medini, la seva Missa de Rèquiem , durant una tournée per França, Anglaterra i Àustria Actuà a Petersburg, cada temporada, del 1876 al 1903 Es retirà el 1905, a…
spinto
Música
Malgrat el seu significat ('empès'), és un terme que no té connotacions pejoratives i s’utilitza bàsicament en les categories vocals de tenor i soprano fent referència a aquelles veus líriques amb una especial capacitat de projecció i de força en determinats clímaxs dramàtics.
En el tenor, el terme spinto indica un tipus de veu més dramàtica que la del líric però sense arribar als extrems de la veu de tenor heroic Dins aquesta categoria vocal de tenor líric spinto es troben papers com Ernani, Don Alvaro en La forza del destino de G Verdi, Dick Johnson en La fanciulla del West de G Puccini i el Chénier d’U Giordano Pel que fa al repertori de soprano d’aquesta categoria, s’hi poden incloure les Leonores de La forza del destino i d' Il trovatore , Amelia d' Un ballo in maschera , Aïda G Verdi, Madama Butterfly G Puccini i la Keiserin de Die Frau ohne Schatten 'La dona…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina