Resultats de la cerca
Es mostren 656 resultats
ull

Tall esquemàtic de l’ull humà
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Òrgan fotoreceptor dels animals capaç de formar imatges de l’objecte emissor o reflector de llum.
Hi ha dues menes d’ulls els ulls composts i els ulls unitaris, propis dels cefalòpodes i dels vertebrats Els ulls composts consten d’un cert nombre d’unitats visuals, anomenades omatidis , separades per pigment La imatge de l’ull compost pot formar-se per juxtaposició, de manera que cada omatidi només rebi la imatge d’un tros molt petit del camp visual, i la imatge total resulta de la unió de totes les imatges parcials donades per cada omatidi, o per superposició, quan cada omatidi copsa la imatge de tot el camp visual, i així la imatge total resulta de la superposició de les imatges de cada…
Almesquera
L’almesquera Galemys pyrenaicus presenta la cua llarga, tant o més que la llargada del cap i el cos junts, revestida d’escates i comprimida a l’extrem distal Té els peus amb membrana interdigital i proveïts d’una filera de pèls rígids als marges externs El musell és ample i deprimit i es prolonga en una trompa mòbil a l’extrem de la qual s’obren, dorsalment, els narius Els ulls són diminuts i amagats pel pelatge, però els sentits del tacte i l’olfacte són molt desenvolupats No té pavelló de l’orella i el conducte auditiu queda protegit de l’aigua per un pèl curt i espès Fa 95-135 mm de cap…
L’origen d’altres plantes útils
L’interès de l’home en les plantes ha estat ben divers En els mapes 24 i 25 s’han indicat els orígens geogràfics d’algunes de les principals plantes alimentàries i medicinals, respectivament Hi ha, però, una munió d’altres plantes que no es poden incloure en cap d’aquests dos blocs, i que són de màxima rellevància a causa dels usos que se’n fan Aquest mapa representa l’origen geogràfic d’una selecció del conjunt d’altres plantes útils Les qualitats estètiques de les plantes coloració, forma, textura han fet que tinguin un ús ornamental des de temps antics Entre les plantes ornamentals de flor…
Aparell genitourinari en la vellesa
L’aparell genitourinari modifica igualment l’activitat que li correspon El fet més destacable és que els ronyons perden pes i la funció renal disminueix de manera progressiva Així, mentre que en l’adult jove ambdós ronyons pesen uns 300 g, als 60 anys en pesen 250, als 70 uns 230 i cap als 80 anys uns 190 g Entre d’altres modificacions anatòmiques cal destacar la pèrdua de nefró o l’engruiximent de la membrana filtrant de la sang En definitiva, disminueix fins a un 50% el flux sanguini renal i disminueix en un 40 a 45% el filtratge glomerular Tanmateix, però, en condicions normals tot plegat…
Nàusea i vòmit
Patologia humana
Hom anomena nàusea una sensació de necessitat o imminència d’expulsar el contingut estomacal a través de la cavitat bucal El vòmit consisteix en l’expulsió del contingut estomacal a través de la cavitat bucal Les nàusees i els vòmits són provocats pel desencadenament de contraccions anormals de la musculatura gàstrica i esofàgica que són anomenades antiperistàltiques perquè s’orienten en un sentit invers al de les contraccions peristàltiques En el cas de les nàusees, aquestes contraccions no arriben a ésser tan intenses per a provocar l’expulsió del contingut gàstric…
teranyina

Teranyina
© Xevi Varela
Anatomia animal
Aracnologia
Teixit que fabriquen diversos aràcnids amb el fil, o seda, produït per les fileres de les glàndules sericígenes i que serveix de parany per a caçar les preses de les quals es nodreixen i d’habitacle, de vehicle, etc.
Cada espècie en fabrica una de diferent N'hi ha que només són una sèrie de fils de fibroïna que irradien de l’amagatall de l’animal d’altres construeixen masses irregulars com la de l’aranya domèstica, i d’altres fabriquen, instintivament, estructures geomètriques com la de l’argiope i la de l’epeira En la majoria d’espècies només fan teranyines les femelles
Les falgueres leptosporangiades típiques
Característiques generals Constitueixen el grup més important de falgueres actuals Recordem que l’esporangi s’hi origina a partir d’una sola cèllula de l’epidermis de la fronda i que, un cop madur, la seva coberta és formada per una sola capa de cèllules La immensa majoria de les leptosporangiades són isospòriques, exceptuant els ordres mésc evolucionats, que són heterospòrics Des d’un punt de vista filogenètic, el grup de les leptosporangiades es considera més recent i evolucionat que el de les eusporangiades El grup comprèn els ordres de les osmundals Osmundales , isospòriques, amb…
glàndula sericígena
Biologia
Zoologia
Cadascuna de la glàndules de les aranyes que, situades a la part ventral de l’abdomen, secreten a través d’uns orificis o fileres una secreció viscosa o seda, que, en forma de filaments, els serveix per a fer les teranyines.
mixinoïdeus
Ictiologia
Ordre de vertebrats de la classe dels ciclòstoms, constituït per animals marins d’aspecte vermiforme, amb 5-15 sacs branquials, una sola aleta (caudal), dos parells de tentacles envoltant la boca i una sèrie de glàndules mucoses laterals de disposició metamèrica.
Els ulls són atrofiats S'alimenten de peixos morts o malalts s’introdueixen a llur interior i els devoren completament Habiten el fons de les mars fredes i temperades, sovint soterrats al fang Són rars a la Mediterrània
suspensori
Aparell ortopèdic en forma de bossa de teixit de cotó porós o reixat, proveït de dues cintes per a la fixació, que és emprat per a sostenir i fixar els testicles en estats patològics d’aquestes glàndules o del cordó espermàtic.
També són emprats en la pràctica d’alguns esports o exercicis violents
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina