Resultats de la cerca

Inicialment periodista, oficial de l’armada, secretari i senador, abandonà la política per dedicar-se a les lletres Fou director de la Biblioteca Nacional de Lima 1884-1912 És l’escriptor romàntic més representatiu del Perú polifacètic, renovador i progressista, conreà tots els gèneres i destacà com a inventor de la tradición meitat històrica, meitat ficció, to de sornegueria i referències constants al món americà Poesías 1911, Tradiciones peruanas 1872-83, Ropa vieja 1889, Cachivaches 1890, Ropa apolillada 1891 i Tradiciones peruanas 1872-1918

Vida i obra Cursà la carrera d’història a la Universitat de Barcelona sota el magisteri del professor Jaume Vicens i Vives, director de la seva tesi de llicenciatura, La ideología de la “Busca” La crisis municipal de Barcelona en el siglo XV , que presentà l’any 1957 Endinsada ja en l’estudi de les institucions polítiques i econòmiques de la Barcelona baixmedieval, ingressà el 1962 com a professora ajudant del catedràtic d’història medieval d’Espanya de la Universitat de Barcelona, Emilio Sáez, que dirigí la seva tesi doctoral La crisis social y económica de Barcelona a mediados del siglo xv…

Vida i obra Essent estudiant al Seminari de Vic 1885, es feu jesuïta 1888 Posteriorment estudià a Veruela 1888 i a Tortosa 1892, ciutat en la qual exercí de sacerdot 1903 i on tingué com a mestre el pare Vélez, fundador de Monumenta Historica Societatis Jesu , que li despertà la vocació històrica L’any 1905 fou destinat a la residència del Sagrat Cor de Barcelona, on residí fins que la Companyia de Jesús fou suprimida durant la Segona República 1932 Fou assassinat a l’inici de la revolució del 1936 Collaborador d’Eudald Serra en la fundació del Foment de Pietat Catalana, en fou el primer…

Vida i obra Amb una formació universitària jansenista, es doctorà en teologia 1805, i és l’autor dels primers tractats catalans moderns i sistemàtics d’economia política Fou el primer titular de les càtedres d’economia civil de Palma febrer del 1814 i de la ciutat de Barcelona agost del 1814 Els seus dos llibres més importants són Rudimentos de economía política 1816 i Curso elemental de economía política 1836 Són obres d’introducció a la teoria econòmica, amb un programa polític d’industrialització i modernització, i amb moltes notes i exemples extrets de la realitat històrica…

Estudià a la Universitat de Barcelona i a l’escola superior de paleografia i diplomàtica, de Madrid Ordenà els arxius municipal i capitular de Manresa i fou nomenat arxiver municipal 1882, diocesà i cronista oficial de la ciutat 1896, fins a la seva mort Adquirí una sòlida formació en la cultura clàssica des de molt jove i seguí els estudis d’arxivística, arqueologia i diplomàtica La seva vida professional l’exercí bàsicament en l’àmbit de la política, primer com a diputat a corts de la Lliga Regionalista 1899-1910 i posteriorment com a senador del regne 1910-23  La seva producció…

Dominà l’àmbit de l’antropologia social britànica des de la dècada dels anys vint fins als anys cinquanta i àdhuc els seixanta Malgrat considerar-se una escola, els seus membres mantenen posicions teòriques remarcablement diferents i tots es distanciaren considerablement del seu mestre Dins el context britànic, succeeix el funcionalisme d’autors com Rivers, i conviu amb la derivació del funcionalisme psicològic o psicoanalític de Malinowski i els seus seguidors més propers Des del punt de vista de Radcliffe-Brown, l’“estructura” d’una societat, el seu fonament bàsic, era…

Es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona el 1951 i el 1967 es doctorà, a la mateixa Universitat, amb una tesi sobre l’hospital de la Santa Creu Entre el 1979 i el 1997 exercí la docència a la Universitat Autònoma de Barcelona amb l’assignatura d’història de la medicina Als anys seixanta inicià una exhaustiva recopilació de la bibliografia historicomèdica, i l’any 1969 impulsà la creació del Centre de Documentació d’Història de la Medicina sota el patrocini dels Laboratoris Uriach Així doncs, es creà un important fons de temes historicomèdics, inexistent fins aleshores a…

Estudià història a la Universitat de Barcelona 1963-68 El 1970 redactà la seva tesina de llicenciatura “La inmigración francesa en la Barcelona del siglo XVIII”, i el 1979 es doctorà amb la tesi Los profesionales de la construcción en la Barcelona del siglo XVIII Exercí com a professor d’història a la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la UB 1970-82 i a l’Institut de Ciències de l’Educació de la UB Des del 1985 fou arxiver municipal d’Esplugues de Llobregat El seu llibre Mestres d’obres i fusters la construcció a Barcelona en el segle XVIII 1991, eina de consulta obligada, és…

Periodista, del 1974 al 1994 fou corresponsal i reporter de guerra en nombrosos conflictes internacionals, amb cròniques per a ABC i altres diaris, i posteriorment continuà la trajectòria periodística com a columnista Escriptor molt orientat vers el relat d’intriga i també el d’aventures d’ambientació històrica, influït especialment per l’obra d’Alexandre Dumas, ha publicat, entre d’altres, El húsar 1986, El maestro de esgrima 1988,  La tabla de Flandes 1990, El club Dumas 1993, Grand Prix de literatura policíaca de França, Territorio Comanche 1994, La piel del tambor 1995, premi…

Estudià filosofia amb els caputxins de Sarrià i d’Arenys de Mar Reconsideracions d’ordre íntim el dugueren a adherir-se a la causa de la reconciliació històrica entre l’Església catòlica i l’Església ortodoxa grega Es traslladà a Atenes, on féu estudis de teologia Ordenat sacerdot a Atenes 1954, aquell mateix any fou elegit arximandrita i es traslladà a Constantinoble, on el patriarca Atenàgores I el nomenà abat i vicari patriarcal del monestir de Sant Nicolau Traduí textos litúrgics de l’Església ortodoxa al castellà, basant-se en els còdex bizantins de la Biblioteca Patriarcal…