Resultats de la cerca

Fill de Guillem I de Tolosa i germà de Gaucelm , comte de Rosselló Es formà, probablement, al palau imperial el seu pare era cosí germà de Carlemany, i fou apadrinat per Lluís el Piadós El seu nomenament com a comte de Barcelona 826 provocà la revolta d’ Aissó i Guillemon, amic i fill, respectivament, de l’antic comte Berà, contra el domini estranger encarnat en els successors de Guillem I de Tolosa 826-827 Bernat pogué vèncer la revolta i fou premiat amb la successió en el comtat de Narbona 828 i en altres comtats de Septimània dependents d’aquest Besiers, Magalona, Nimes i, potser, Usés D’…

Fill petit de l’almirall Pere de Montcada i de Lloria Per la seva muller, Beatriu de Milany, fou senyor de la baronia de Milany i de Vallfogona, Tudela i Cartellà El 1354 anà amb Pere III a l’expedició de Sardenya, i el 1363 destacà en la guerra contra Castella Executà la missió més delicada i famosa entre el 1378 i el 1380, quan, per ordre de Pere III, guardà la reina Maria de Sicília, segrestada pels nobles de l’illa i rescatada per Guillem Ramon de Montcada i de Peralta, comte d’Agosta Roger prengué la jove reina i la guardà als castells de Licata i d’Agosta, contra els nobles que l’…

Llur cultura, de bell antuvi cèltica hallstàttica , es desenvolupà durant la segona edat del ferro sense noves aportacions europees i es creà una personalitat que per contacte amb la cultura dels pobles ibèrics donà lloc al món celtibèric, plenament format al segle III aC La suposada barreja ètnica de celtes i ibers és avui descartada Amb una economia bàsicament ramadera, el furt del bestiar oposava uns pobles celtibers als altres, la qual cosa creà l’esperit guerrer que ha estat tòpic per a caracteritzar-los La població s’agrupava al voltant de les places fortes, i l’organització social era…

Segon fill del comanador major de Sant Jaume a Castella, Juan de Zúñiga y Avellaneda, i d’Estefania de Requesens i Roís de Liori, el cognom de la qual anteposà al del pare per raó d’herència Patge del príncep hereu Felip, a la cort de Castella, deixeble de Cristòfor Calvet d’Estrella, acompanyà el príncep en el seu casament amb Maria de Portugal 1545 El 1546, a la mort del seu pare, l’emperador Carles V el nomenà comanador major de Castella a l’orde de Sant Jaume Després d’una estada a Flandes, a la cort, retornà a Barcelona 1549 dos anys després hostatjà al palau menor el príncep Felip El…

Consta de 9 896 hexàmetres, distribuïts en dotze cants Vari i Tuca l’editaren després de la mort de Virgili per ordre d’August i contra la darrera voluntat del poeta El poema recull la llegenda, d’origen grec i coneguda pels romans, dels viatges d’Enees des que fugí de Troia, amb el seu pare i el seu fill, Ascani, fins que s’establí al Laci L’ennobliment dels orígens de Roma, la lloança de les virtuts romanes i la glorificació de la família Júlia, que pretenia de descendir d’Ascani o Julus, feren de l' Eneida l’epopeia nacional que féu oblidar l’èpica anterior Els seus models són Homer i Enni…

El castell de Creixell, situat a la frontera entre els comtats de Besalú i d’Empúries, tingué un paper important en l’edat mitjana central L’any 1110, el comte de Besalú féu una convinença o pacte feudal amb diversos senyors, amb relació al “ castro de Crexello ” i a l’honor de Gausbert de Creixell, que el comte havia donat a Pere Ramon de Mata, que, segons Pere Català, sembla que era senyor del castell de Mata o Mataró Així mateix, el cavaller Guillem de Creixell, documentat el 1087 al costat del comte de Barcelona, ja devia ésser senyor d’aquest lloc L’any 1121 s’esdevingué un litigi entre…

Aquesta minva pot ésser deguda a un desplaçament de la població cap a uns altres llocs o a un augment de les defuncions per damunt dels naixements Als Països Catalans, la romanització comportà l’abandó progressiu dels nuclis de població encastellats Les invasions bàrbares segle V, en devastar les zones planeres, hi degueren produir un despoblament notable, fet que es repetí amb l’ocupació sarraïna segle VIII L’avanç de la conquesta cristiana cap al sud produí gradualment un despoblament temporal de les zones situades entre cristians i musulmans Fixada ja segle XIII la població en tota l’àrea…

Durant el període 1968-78 realitzaren una obra fímica de caràcter documental i de signe marcadament polític i de denúncia social Els films migmetratges rodats en 16 mm comptaven amb la participació directa dels afectats Rodaren El campo para el hombre 1973, sobre els problemes dels minifundis gallecs i els latifundis andalusos O todos o ninguno 1975-76, sobre la vaga a la foneria Laforsa de Cornellà de Llobregat, que en desencadenà una de més àmplia al Baix Llobregat el document fou segrestrat, i A la vuelta del grito 1977-78, sobre la crisi del capitalisme internacional i les repercussions…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Domènec Pedret, PC Barcelona, Filmalpha Itàlia, Nef Diffusion França ARGUMENT La novella homònima 1975 d’Eduard Mendoza GUIÓ Antonio Larreta, ADrove FOTOGRAFIA Gilberto Azevedo color, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Luis Argüello MUNTATGE Guillermo SMaldonado MÚSICA Egisto Macchi INTERPRETACIÓ José Luis López Vázquez Domingo Pajarito de Soto, Ovidi Montllor Javier Miranda, Omero Antonutti Enrique Savolta, Charles Denner Lepprince, Stefania Sandrelli Teresa, Rogelio Ibáñez Fortet, Ettore Manni Nicolás Claudedeu, Alfred Lucchetti el vell, Pau Garsaball Vázquez,…

Aquesta estirp es remunta a Hug I dels Baus , senyor dels Baus, Berra i Marinhan 1026-60 Era fill de Ponç el Jove i net de Ponç el Vell , vescomte d’Arle i Marsella Durant el segle XII es distingiren particularment per l’oposició al domini del casal de Barcelona, fins al punt que les enomenades guerres bausenques ocupen un lloc important en la llegenda i en la història de Provença Però la imaginació popular ha desorbitat aquestes lluites, englobant-hi el record confús de l’enfrontament entre els casals de Tolosa i de Barcelona, mentre que la revolta dels Baus restà limitada a un període força…