Resultats de la cerca

Estudià música a casa de V Novello, on conegué el poeta PB Shelley i els músics T Attwood, JN Hummel, F Mendelssohn i F Liszt Fou crític musical de les revistes "Atlas", "The Spectator", "Fraser’s magazine" i "Musical Times" Arran d’un viatge per Alemanya publicà un fresc de l’actualitat musical germànica A Ramble among the musicians of Germany , 1828 que conté valuoses informacions sobre intèrprets, compositors i el funcionament institucional de la música en ciutats com Berlín, Colònia, Munic, Viena o Praga L’entusiasme de Holmes per Mozart, que ja es respira en aquestes…

Entrà, essent infant, en l’Escolania de Montserrat, on rebé la primera formació musical Probablement és el mateix Pere Roca que Jaume Martí i Marvà 1600-1678 lloà com a digne deixeble de Joan Marc 1582-1658 Al monestir prengué l’hàbit el 1627 i se li confiaren diversos càrrecs de responsabilitat, entre els quals el de majordom major, tant de Montserrat com del cenobi de Sant Benet de Bages D’aquest darrer també en fou abat Introduí algunes novetats en la litúrgia exequial No es conserven obres seves, tot i que hi ha la possibilitat que algunes composicions que han arribat amb el nom de Roca…

Pertanyent a una família de músics, estudià amb R Taylor a Edimburg Viatjà a Hamburg per conèixer CPE Bach, de qui es feu amic Després d’una estada a Portugal decidí marxar a Amèrica Residí durant un cert temps a Nova York però el 1786 es traslladà a Filadèlfia, on s’establí definitivament Es guanyà la vida com a professor de música i organitzador i director de concerts a la New Company de Baltimore, creada per ell juntament amb l’actor Thomas Wignell, per a la qual compongué un gran nombre d’obres escèniques Pel que fa a la seva música instrumental, cal destacar les sonates per…

Estudià a Bagdad amb Ibrāhīm al-Mawṣilī Un cop completada la seva formació, i després d’un greu enfrontament amb el seu mestre, hagué de fugir de la ciutat i visqué durant algun temps a Síria i, més tard, a Tunísia En aquest darrer país estigué al servei del cabdill Ziyādat Allāh, a Qairawān Finalment s’establí a Còrdova, on es convertí en un dels personatges més influents de la cort La seva influència no es limità a qüestions musicals també hi arrelà la moda en el vestir i la gastronomia que ell portà de Bagdad Creà escola com a compositor, i els seus alumnes en feren perdurar l’estil durant…

Després de ser pianista i arranjador per a formacions de ball i teatre, el 1941 fundà la seva pròpia orquestra, que de seguida atragué l’atenció pel seu gran so i la seva precisa execució A partir del 1945, amb Pete Rugolo com a arranjador, se situà entre les més populars, tot creant el seu propi corrent de jazz progressiu Kenton dirigí big bands de format convencional Stan Kenton in Hi-Fi , 1956, però també pogué dur a terme projectes amb formacions augmentades amb trompes i corda, fins a arribar en ocasions a quaranta-tres músics, com en el cas de la interpretació de City of…

Nascut en una família de músics, inicià la seva educació musical de molt jove Al Conservatori de París obtingué el primer premi de percussió Posteriorment reorientà la seva carrera cap a la direcció orquestral i el 1963 es traslladà als Estats Units, on fou deixeble d’E Leinsdorf, P Monteux i L Stokowski De retorn a Europa, fou nomenat director del Teatre de Metz i, el 1968, del Capitoli de Tolosa, del qual fou director general entre el 1973 i el 1982 Convidat a dirigir altres teatres de França i d’altres països, hi combinà l’òpera i el repertori simfònic Des del 1987 és el…

Estudià al Conservatori d’Anvers decidit a dedicar-se a la flauta, però també rebé lliçons privades de composició, amb P Gilson, i direcció, amb F van der Stucken Amplià els coneixements de direcció a Salzburg, on tingué com a mentors tres músics que l’influïren poderosament C Krauss, B Paumgartner i H von Karajan Després d’un cert temps com a flautista, fou nomenat segon director en l’orquestra de l’Òpera Reial Flamenca, i el 1944 n’esdevingué el director principal L’any 1948 començà a dirigir l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Belga, de la qual fou titular en 1957-70 Ensenyà al…

El 1914 ingressà al Reial Conservatori Flamenc d’Anvers, on obtingué premis de piano, harmonia, contrapunt i fuga Gràcies al seu pare, fou contractat al Teatre Reial de la ciutat, on dirigí l’estrena flamenca de Salome El 1932 inicià la seva carrera a França, centrada en un principi a Tolosa i Lió, fins que el 1943 fou contractat per la Societat de Concerts del Conservatori de París, l’orquestra de la qual dirigí des del 1949 fins a l’any de la seva mort El 1955 fou el primer director francès que treballà a Bayreuth, i posteriorment desenvolupà la seva professió a Viena, els EUA, l’URSS i el…

Estudià història amb E Hanslick i teoria de la música amb G Nottebohm a la Universitat de Viena Des del 1879 establí una gran amistat amb Brahms, del qual posteriorment esdevingué escrivent Fou director dels arxius de la Societat dels Amics de la Música, director d’orquestra el 1892, professor de música al conservatori i corresponsal a Viena del "Musical Times" Destacà en la investigació sobre músics, especialment F Schubert i L van Beethoven S’ocupà de la supervisió de la primera edició crítica completa de l’obra de Schubert Leipzig, 1884-97, amb la qual obtingué el doctorat…

Estudià amb diversos mestres al seu país i a Romania, i per a ell foren decisius els tres anys 1942-45 en què George Enescu s’encarregà de guiar la seva prometedora carrera Acabada la Segona Guerra Mundial retornà a Polònia, on reuní diversos músics de l’antiga Filharmònica de Varsòvia, amb els quals fundà l’Orquestra de Cambra Polonesa El 1947 creà l’Orquestra Simfònica i Filharmònica de Poznan, al capdavant de la qual romangué durant onze anys Entre el 1978 i el 1982 fou director titular i director musical de la Simfònica de la Radiotelevisió Polonesa Posteriorment freqüentà…