Resultats de la cerca
Es mostren 2238 resultats
ab urbe condita
Cronologia
Expressió, usada pels autors clàssics i medievals, que indica el còmput dels anys a partir de la data suposada de la fundació de Roma, 21 d’abril de 753 aC.
guiterra
Música
Terme emprat en els textos medievals per a anomenar instruments de la família dels llaüts de mida petita, és a dir, amb corda pinçada, taula harmònica el·líptica i fons bombat.
Johannes Tinctoris, adscrit a la cort d’Aragó a Nàpols, en el seu tractat De Inventione et Usu Musicae ~1487 descriví aquest instrument com a catalanis inventum JM Lamaña l’anomena mandora sic , i apareix representat en l’abundant iconografia dels segles XIV i XV La forma fonètica ’guiterra’ es conserva encara a les Illes Balears per a denominar la guitarra actual Alguns autors consideren aquest nom com el terme medieval genèric utilitzat per a descriure qualsevol instrument de corda pinçada amb els riscles més o menys regulars, fons pla, mànec amb trasts i cordes de tripa L’instrument del…
Bamberg
Ciutat
Ciutat de Baviera, Alemanya, vora el Regnitz.
Situada als contraforts del Steigerwald, la ciutat s’ha desenvolupat al voltant de la catedral És un important nucli industrial indústria tèxtil, elèctrica, de maquinària, de mobles, d’adobs i un entroncament de ferrocarril i de carreteres Els barris industrials i els residencials s’estenen a l’oest del nucli de la ciutat antiga Té universitat Posseeix abundants edificis medievals, entre els quals sobresurt la catedral segless XI-XIII, erigida el 1007 per Enric II al lloc on al segle VIII havia existit una seu reial franca, que inclou importants escultures Cavaller de Bamberg Altres…
gènere bucòlic
Literatura
Gènere literari, especialment poètic, de fons rural o pastorívol.
Originat en manifestacions folklòriques o en cultes religiosos, constituí de seguida una tradició de temes i de situacions fixos, bastant uniformes Rastrejable en Homer i en la comèdia àtica i nova, es desenvolupà a Sicília, especialment durant l’època hellenística, per la inclinació a idealitzar la vida campestre com a fita de la felicitat Entre els precursors del veritable gènere literari cal citar Ànise de Tègea, Nícils, Mnasalques, Filetes de Cos, Dosiades de Creta, Callímac, etc, però Teòcrit segle III aC n'és el representant de més relleu, imitat tenaçment i projectat fins avui El…
semàntica
Lògica
Part de la lògica, que correspon més exactament a l’àmbit del que hom anomena metalògica i que estudia els sistemes lògics des del punt de vista de les seves possibles interpretacions, principalment la interpretació normal, o pensada en elaborar el sistema, si és que una tal interpretació existeix.
També dita teoria dels models , la semàntica dels llenguatges formals ha d’ésser distingida de la semàntica lingüística o semàntica dels llenguatges naturals Bé que l’estudi sistemàtic de la semàntica lògica és posterior a l’estudi dels problemes sintàctics teoria de la deducció formal en els sistemes axiomàtics i és obra sobretot de Tarski i de Carnap, algunes nocions semàntiques són tan antigues com la mateixa lògica Aristòtil distingia ja entre forma i contingut, i usava contraexemples per a demostrar que certes formes sillogístiques no eren vàlides els estoics caracteritzaren…
Fred Vargas
Literatura francesa
Pseudònim de l’escriptora francesa de gènere negre Frédérique Audoin-Rouzeau.
Doctorada en història, s’incorporà al Centre National de la Recherche Scientifique, on s’especialitzà en arqueozoologia El 2003 publicà l’estudi sobre la pesta negra Les Chemins de la peste, le rat, la puce et l’homme El 1986 publicà la seva primera novella, Les Jeux de l’amour et de la mort , que guanyà el premi del Festival de Cognac de novella policíaca Sempre en el mateix gènere, dins del qual ha creat una variant personal, el rompol acrònim de roman policier , en què sobresurten els elements onírics i les allusions medievals, posteriorment publicà, amb un èxit creixent, L…
Furs de València
Història
Recopilació dels preceptes donats en les corts del Regne de València.
Encara que el Costum de València existia ja des del 1240, la primera compilació general de furs, en versió oficial catalana, fou feta el 1261 A aquests furs hom hi addicionà, generalment en forma cronològica, els preceptes produïts en les corts posteriors, tal com es troben en els manuscrits medievals La primera edició en català, impresa a València per Lambert Palmart el 1482, fou feta pel notari Gabriel Lluís d’Arinyó i organitzada en forma cronològica, com era tradicional La segona edició, amb el títol llatí de Fori regni Valentiae , amb caràcter oficial, es féu sobre una còpia…
escut
Història
Arma defensiva consistent en una làmina de metall, cuir o fusta, que hom portava al braç esquerre.
Els escuts grecs eren circulars, mentre que els romans eren rectangulars Al començament de l’edat mitjana eren de fusta amb el centre de metall Les illustracions revelen que a Catalunya, a l’època comtal, eren usades dues menes d’escut el rodó, adequat per a lluitar a peu, i el d’ametlla guerrers de la Bíblia de Rodes i dels segells eqüestres dels comtes de Barcelona, propi per a la lluita a cavall Ambdues modalitats persistiren al segle XIII, en què aparegué també el de forma ogival les corretges amb què l’escut era subjectat al braç ja rebien llavors el nom de maniple Al s XIV les…
vers alexandrí
Literatura
Vers polirítmic format per dos hemistiquis que, segons les lleis de la mètrica catalana, francesa i anglesa, és de 12 síl·labes, mentre que segons les de la castellana i la italiana resulta de 14.
Per exemple En llemosí sonà/lo meu primer vagit Bonaventura Carles Aribau Apareix per primera vegada en la cançó de gesta francesa Le Pèlerinage de Charlemagne segle XII, bé que, segons sembla, prengué el nom del Roman d’Alexandre segle XII Després de conèixer un període d’esplendor, en el qual participaren pràcticament totes les literatures romàniques a la catalana fou usat entre d’altres, per Cerverí de Girona, Ramon Llull i Ramon Muntaner, entrà en declivi amb els darrers poetes medievals Ressuscitat al segle XVI Ronsard, etc, esdevingué, més tard, el metre francès clàssic per…
Casa forta de Menola (Pineda de Mar)
Art romànic
Casa forta o domus medieval del terme de Montpalau i del municipi de Pineda, situada en un petit serrat a l’interior del terme i vers el turó de Montpalau El seu nom deriva d’ Amindola o Amigdola , topònim que trobem els anys 984 i 1109 Els seus amos, els aloers i cavallers cognomenats Menola, formen una dinastia ben documentada des del segle XII, que fan donacions al veí priorat de Roca-rossa 1177 i 1214 o bé adquireixen un vuitè del delme de Sant Esteve de Tordera 1279 Ben aviat els trobem vinculats als Cabrera, senyors de Montpalau, al moment d’establir el mercat i la carta de poblament de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina