Resultats de la cerca
Es mostren 2885 resultats
Salelles
Exterior de l’església parroquial de Sant Esteve de Salelles
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, estès a la plana, al SE de Perpinyà, entre la Fossella (petit curs d’aigua que el separa de Cabestany), al N, i el Rard, al S.
Una gran part del terme és coberta de vinya, que constitueix la principal font de riquesa 309 ha, 247 de les quals destinades a l’elaboració de vi dolç de qualitat superior hi ha un important celler cooperatiu 30 000 hl de capacitat Els arbres fruiters 67 ha d’albercoquers, 21 de presseguers, 2 de pomeres i 1 de pereres, i les hortalisses 36 ha completen la producció agrícola Hi ha una fàbrica d’embotits i la seu d’una de les empreses més importants de construcció de la Catalunya del Nord El poble 2 273 h agl 1982 15 m alt és situat a poca distància a l’esquerra del Rard, al voltant de la…
mar de Barentsz
Mar
Mar de l’oceà Àrtic, situada entre les illes Spitzbergen, les illes de la Terra de Francesc Josep, les illes de Nova Zembla i la costa septentrional de Rússia i de Noruega.
La profunditat mitjana és d’uns 180 m i les profunditats màximes són d’uns 548,6 m a l’oest i d’uns 423,6 m a l’est el relleu del fons és molt irregular La temperatura i la salinitat són influïdes per la darrera derivació del corrent del Golf les temperatures oscillen entre 0 i -1°C a l’hivern i entre 4 i 6°C a l’estiu la salinitat és d’un 34% 0 i disminueix fins a 29-30% 0 en direcció a la mar Blanca D’agost a octubre és lliure de glaç a l’hivern el glaç procedent del casquet polar arriba fins als 75°N de latitud És molt rica en pesca i té ports notables, com ara el de Murmansk…
Alcobaça
Localitat
Localitat del districte de Leiria, Portugal.
El monestir de Santa Maria s XII és un reflex de les abadies cistercenques de Pontigny i de Clairvaux Als murs de l’església alternen finestres de mig punt i contraforts El claustre s XIV recorda el de Santes Creus i serví de model als de les catedrals de Lisboa i Évora En un dels seus costats hi ha la sala capitular, amb finestres i arquivoltes d’influència romànica El refectori, de grans dimensions 20X30 m, és una de les dependències més importants La construcció primitiva fou reformada als s XII i XIII Les tombes de Pere I i d’Inés de Castro, amb influències mudèjars, són molt …
la Jana

Aspecte del campanar de l’església de Sant Bartomeu de la Jana
© CIC-Moià
Municipi
Municipi del Baix Maestrat, situat a les planes i els turons que s’estenen al sud de la serra del Solà i a l’oest de la Bassota, en direcció al riu Sec o rambla de Cervera.
El secà en cobreix gairebé el 90% de la superfície total 1740 ha, repartit bàsicament entre vinya i oliveres La manca de desenvolupament industrial al poble limitat a l’elaboració d’oli i de vi ha determinat el descens de població, en part aturat per la proximitat de Benicarló i de Vinaròs El 71% de la població activa treballa en l’agricultura La vila 823 h 2006, janencs o janers 299 m alt és situada al pla, vora la carretera de Vinaròs a Morella L’església parroquial de Sant Bartomeu és de la fi del segle XVII Hi eren notables les peces d’orfebreria tortosina i santmateuana…
estil llombard
Sant Vicenç de Cardona, monestir amb influències d'estil llombard
© Fototeca.cat
Art
Estil arquitectònic desenvolupat a la Llombardia durant el període romànic.
Es caracteritza per un tipus d’edificació funcional i simple creada entre els segles IX i X pels Comacini, que l’estengueren arreu d’Europa Les seves característiques principals són la cripta amb presbiteri realçat i els murs exteriors decorats amb bandes bandes llombardes i arcs cecs de pedra, oberts sovint a manera de petits nínxols o galeries En són exemples notables San Vicenzo in Prato segle IX i Sant'Ambrogio segles X-XII, ambdós a Milà, San Pietro, a Agliate 875, prop de Monza, Sant'Abondio, a Como 1095, i San Michele, a Pavia segle XII L'estil romànic llombard influí de manera…
forma social
Sociologia
Expressió amb què, en la doctrina marxista, hom designa el sistema de producció i la suprastructura de la societat durant les diverses èpoques històriques.
A més de la forma socialasiàtica, objecte de notables polèmiques i que, actualment, hom designa més àmpliament com a forma social tributària , Marx parla de les formes socials antiga caracteritzada pel fenomen de l’esclavitud, feudal i burgesa corresponent, en general, al sistema de producció capitalista, a les quals hom pot afegir la de la comunitat primitiva pròpia dels grups socials més primitius i la socialista Per al marxisme, el desenvolupament de les forces de producció determina la transformació de les relacions de producció, la qual cosa produeix una situació de…
melodrama
Música
Teatre
Obra teatral en la qual s’associen íntimament text i música.
Aparegué a mitjan s XVIII, i consistia en la declamació del text sobre un fons musical instrumental L’obra més característica d’aquest gènere és Pygmalion 1762, de Jean-Jacques Rousseau, que fou interpretada per tot Europa i influí sobre JABenda Alguns compositors romàntics l’utilitzaren com a procediment La seva penetració als Països Catalans tingué lloc a la primeria del s XIX, com una avançada del drama romàntic, a partir de texts de Kotzebue, Ducange, Delavigne, Jephson, etc, traduïts al castellà Antoni de Gironella n'escriví uns quants, també en castellà Cristina o el triunfo del talento…
Emil Nolde
Pintura
Pseudònim que adoptà el pintor alemany Emil Hansen el 1904.
S'interessà pel dibuix i la litografia 1896 prenent com a models HDaumier i JFMillet Des del 1901 residí a Berlín i a Nolde, treballant sol i amb penúria, fins que el 1906 fou convidat a participar en el grup Die Brücke La seva pintura —acostada a la de Vvan Gogh i JEnsor, els pintors més admirats per ell— és especialment d’escenes religioses, que produïren un gran escàndol per la seva vehemència sensual, els colors estridents i les formes expressionistes La llegenda de santa Maria Egipcíaca 1912 Kunsthalle, Hamburg, Vida de Crist 1911-14, quadre d’altar en nou parts Els nazis…
uropèltids
Herpetologia
Família de rèptils escatosos del subordre dels ofidis, de longitud inferior als 60 cm, caracteritzats pel fet de tenir el cap petit i no diferenciat del coll, els ulls molt petits, amb la pupil·la circular, el tronc cilíndric, rabassut i poc flexible i la cua molt curta.
Els ossos del crani són sòlidament soldats entre ells, i el palatí és generalment desproveït de dents La família consta de 43 espècies, repartides en set gèneres, entre els quals hi ha notables diferències pel que fa a la forma i a altres característiques de la cua, la qual utilitzen per a perforar el sòl i per a obstruir l’entrada del cau En els gèneres menys evolucionats la cua és aplanada lateralment, és proveïda de puntes agudes en Plectrurus i de dues crestes desenvolupades a partir de l’escata terminal en Melanophidium , té l’extrem completament cobert amb un escut rugós en…
quàdrica

Matemàtiques
Dit de la superfície algèbrica de segon grau les coordenades (x, y, z) dels punts de la qual satisfan una equació del tipus la qual hom acostuma a escriure, fent servir notació matricial, .
Si notem la primera matriu associada a les coordenades d’un punt per α, i la segona formada pels coeficients de la quàdrica per β, aleshores l’anterior expressió pot escriure's com α t βα ═ 0, on α t és la matriu transposada de α Dos punts M 0 i M 1 són dits conjugats respecte a una quàdrica quan llurs matrius satisfan α t 0 βα 1 = 0 Un pla és anomenat pla polar d’un punt respecte a una quàdrica quan és format pels punts conjugats del punt considerat Hom anomena centre de la quàdrica qualsevol punt conjugat de tots els punts de l’infinit, i plans diametrals , els plans polars dels punts de l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina