Resultats de la cerca
Es mostren 982 resultats
Sant Pere de Pierola (els Hostalets de Pierola)
Art romànic
Situació L’abandonada església parroquial de Sant Pere de Pierola és situada al cim d’un turó, en un lloc despoblat al qual s’accedeix a través dels carrers d’una urbanització, que enllacen amb la llera de la riera de Pierola, per la qual passa una pista que porta a l’indret de l’antiga parròquia JAA Mapa 35-16 419 Situació 31TCF985933 Història Aquesta església es trobava situada en l’antic terme del castell de Pierola Des dels primers moments degué obtenir la categoria de parròquia del terme, condició que ha mantingut fins que fou substituïda per l’església que s’alçà al nucli de població d’…
Pere I de Catalunya-Aragó
Pere I de Catalunya-Aragó, el Catòlic, en una miniatura del pergamí de la Genealogia dels reis d’Aragó (inicis segle XV), conservat al monestir de Poblet
© Fototeca.cat
Història
Rei de Catalunya-Aragó (1196-1213).
Fill d’ Alfons I de Catalunya-Aragó i de la seva muller Sança de Castella Començà a regnar sota la tutela de la seva mare, per incitació de la qual ajudà el seu cosí Alfons VIII de Castella derrotat a Alarcos pels almohades i amenaçat per Alfons IX de Lleó i Sanç VII de Navarra en l’atac a la ciutat de Lleó i devastació de la terra entre el Duero i Astorga Lliure ja de la tutela, tanmateix, davant un nou atac almohade, tornà a Castella i conquerí Madrid, forçà, amb Alfons VIII, el rei de Lleó a demanar la pau, i tots dos atacaren Navarra Poc després Pere pactà el seu matrimoni amb Constança…
Martí Luter

Martí Luter en un retrat de Lucas Cranach
Cristianisme
Reformador religiós
Format a Magdeburg, en contacte amb els germans de la vida comuna germà de la vida comuna , i a Eisenach 1498, passà després, gràcies al progressiu millorament econòmic de la seva família, dedicada a la mineria, a la Universitat d’Erfurt, on rebé una formació de tendència nominalistaoccamista i en fou investit magister artium 1505 El mateix any 1505, malgrat l’oposició paterna, ingressà en el convent dels agustins observants Ordenat de prevere 1507, començà el seu magisteri com a lector en arts al monestir, adherit a la universitat Cridat pels agustins de Wittenberg 1508, regí la càtedra d’…
Banc de Mataró (1881-1883)
La constitució La ciutat de Mataró no es va voler quedar enrere a l’hora de crear el seu banc El 18 de desembre de 1881 es constituïa en aquella ciutat la societat anònima Banc de Mataró “ El objeto de la sociedad es auxiliar con el capital a la agricultura, la industria y el comercio en todos sus múltiples ramos ” Art 3 dels estatuts És a dir, tot i res tot en general, res en particular El capital del banc es fixà en 15 milions de pessetes, integrat per 30 000 accions de 500 ptes Els primers estatuts preveuen emetre 20 000 accions 10 milions de capital i deixar les…
Les microreserves valencianes de flora silvestre
Distribució de les microreserves valencianes de flora silvestre 2010 Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge El territori valencià gaudeix d’una xarxa de conservació in situ de les plantes singulars, mitjançant la figura anomenada microreserva de flora La idea d’establir aquesta xarxa va sortir al començament de la dècada de 1990, en comprovar-se que un percentatge substancial de les plantes rares, endèmiques o amenaçades tendien a concentrar-se en llocs de petita superfície, coincidint sovint amb allò que hom anomena microhàbitats enclavaments amb condicions…
Santa Eulàlia de Madrona o la Salut del Papiol
Art romànic
Situació Vista de migdia de l’església on s’aprecien les diferents etapes constructives i la restauració feta fa pocs anys de la seva capçalera ECSA - E Pablo És situada en un coll, al vessant meridional del Puig Madrona Per arribar-hi, des del Papiol cal seguir uns 3 km la pista que, per les Escletxes, va a Valldoreix Des de Valldoreix s’ha d’agafar la carretera que va a quadra de Canals i a Can Montmany, des d’on s’hi arriba en menys d’1 km MPP Mapa 36-16420 Situació 31TDF190889 Història El nom de Madrona és documentat des del 1013 i des del 1017 el terme de Madrona, que era el de la…
Sant Víctor de Dòrria (Toses)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església, amb el mur frontal de ponent a primer terme F Tur L’església parroquial de Sant Víctor de Dòrria es troba situada al bell mig del grup de cases que constitueixen el petit nucli de la població Mapa 255M781 Situació 31TDG242858 El camí per a anar-hi surt de la carretera N-152, de Barcelona a Puigcerdà, a la collada de Toses, uns 4 km més amunt de Planoles JAA Història L’església de Sant Víctor de Dòrria fou consagrada el 3 de juliol del 903 pel bisbe d’Urgell, Nantigís, a petició del sacerdot Samarell i de tots els…
Castell de Mogrony (Gombrèn)
Art romànic
El castell de Mogrony era situat en el comtat de Cerdanya, i religiosament depengué del bisbat d’Urgell i passà després al d’Osona no sabem si el castell passà al domini dels comtes de Besalú El terme antic del castell és ben conegut i comprenia el sector oriental de l’actual terme municipal de Gombrèn, del riu Garfull i del torrent de Puigbò fins al terme de Campdevànol Les primeres dades històriques del castell es volen fer remuntar al segle VIII, per una notícia que donà Villanueva, i que tragué d’un còdex del monestir de Ripoll, segons la qual vers l’any 736 un Quintilià, príncep,…
Sant Mamet de Riumors
Art romànic
A l’església de “ Sanctum Mametum de Rudemortuos ” l’any 982 el clergue Guifré llegà un alou situat a la mateixa vila Com a església parroquial és esmentada l’any 1019 en la llista de possessions de la canònica de la seu de Girona, establerta aquell any, on apareix inclosa la “ parrochiam Sancti Mameti de Rudmorts cum ómnibus suis pertinentiis” La “ vila riubeuri mortui ” apareix documentada d’ençà de l’any 974, quan el papa Benet IV confirmà al monestir de Sant Pere de Rodes les possessions que aquest cenobi tenia al comtat d’Empúries L’església de “ sancti Mameti de Rudemortuos ” apareix…
Pledejar contra el senyor
Sovint s’ha dit que el baró era un sobirà dins la seva baronia El sistema feudal ordenava la societat rural de manera que les potestats jurisdiccionals baronials o de domini territorial fossin, per als camperols, un món complet i tancat dins de la senyoria En aquest marc, els interessos individuals o de grup i les seves confrontacions s’havien de sotmetre a la mediació i al judici del baró o senyor directe això dins d’un territori idealment autosuficient, on els senyors tractaven de mantenir apagades totes les tensions socials sorgides entre ells i els seus vassalls Com a resultat de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina