Resultats de la cerca
Es mostren 618 resultats
semàntica
Lingüística i sociolingüística
Part de la lingüística que estudia els significats.
El terme fou introduït per MBréal, a la fi del s XIX Però la semàntica moderna arrenca pròpiament de Fde Saussure i la seva teoria del signe lingüístic Cal no confondre el terme semàntica amb els termes semasiologia, semiologia, semiòtica, lexicologia, malgrat que algunes vegades han estat usats amb una certa indiscriminació Semblantment, tractant-se d’un estudi dels significats, cal tenir en compte la necessitat d’una precisió en els termes significació, significat i sentit lingüístics, moltes vegades recercada i no sempre assolida Durant molts anys, la majoria de lingüistes —tot i no poder…
funcionalisme
Antropologia
Psicologia
Sociologia
Corrent de pensament, iniciat al començ del segle XX.
Es caracteritza per la comprensió dels diversos estats, fets, etc, com a realitats que són constituïdes per elements interrelacionats i interdependents i que, lluny d’ésser preses aïlladament, cal veure en relació amb altres factors circumstancials o també, generalment, en perspectiva teleològica En el camp de la psicologia, el funcionalisme brollà als EUA, representat, entre altres, per William James i John Dewey, s’orientà en contra dels partidaris de l’estructuralisme W Wundt i GB Titchener i de llur descripció de l’estructura de la consciència, com a realitat que hom explica a partir…
Tomás Marco
Música
Compositor, musicòleg i crític castellà.
Vida Estudià violí i composició a Madrid, i posteriorment amplià estudis amb B Maderna, GM Koenig, P Boulez i G Ligeti als cursos de Darmstadt dels anys 1964 al 1967 Rebé també classes de sociologia musical de Th Adorno El 1967 estigué vinculat al grup de K Stockhausen Crític musical en diferents mitjans de comunicació, el 1967 fundà l’Estudio Nueva Generación i la revista "Sonda" Ha pronunciat conferències sobre temàtiques d’història de la música i ha ocupat importants càrrecs, com ara el de gestor musical al capdavant de l’organisme autònom de l’Orquesta y Coro Nacionales de España OCNE i…
Albrecht Dürer

Albrecht Dürer, Autoretrat (1498)
Museo Nacional del Prado
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor, dibuixant, gravador i tractadista alemany.
Després d’un primer aprenentatge amb el seu pare, que era orfebre, treballà al taller de Michel Wolgemut 1486-89 Del 1490 al 1494 féu un viatge d’estudi i perfeccionament per Colmar, Basilea i Estrasburg El 1494 es casà amb Agnes Frey a Nuremberg i féu el seu primer viatge a Venècia Frederic el Savi, elector de Saxònia, li encarregà el seu retrat i dos políptics, i Dürer esdevingué un dels seus pintors protegits El 1505 tornà a Itàlia, realitzà diverses obres a Venècia i visità algunes altres ciutats El 1512 començà a relacionar-se amb Maximilià I, per encàrrec del qual realitzà l’enorme…
arquetip
Psicologia
En la psicologia de Jung, terme que significa les imatges primitives el conjunt de les quals constitueix un fons comú a tota la humanitat i que dóna origen als contes, llegendes, mites o deliris inconscient col·lectiu
.
Terme originàriament enunciat per sant Tomàs, Jung l’utilitza en la seva teoria psicològica per a designar els elements estructurals de l’inconscient collectiu, estructures innates universals i formes a priori que representen allò que és genèricament i específicament humà En la seva qualitat de representacions psíquiques de l’instint en l’àmbit simbòlic i espiritual constitueixen normes de conducta heretades, una forma de disposició congènita a l’acció davant d’una necessitat psíquica En tant que corresponen a aquelles vivències típiques fonamentals de l’ésser humà, el nombre d’arquetips és…
constància perceptiva
Psicologia
Segons la psicologia de la forma, tendència de la percepció a no variar (hom continua veient rodó un plat), malgrat les modificacions de l’objecte, per exemple per un canvi de perspectiva (inclinat, el plat té forma el·líptica).
Vicent Peset i Llorca
Historiografia catalana
Medicina
Metge i historiador de la medicina.
Es doctorà en medicina l’any 1936 i després de la Guerra Civil Espanyola romangué al marge de la vida acadèmica a causa de la situació política i les dificultats travessades per la seva família Fou especialista en psiquiatria i mantingué una consulta que li permeté una activitat professional compatible amb la seva gran passió per la història de la medicina i de la ciència Durant la dècada del 1930 es formà en les tècniques del treball experimental al laboratori de toxicologia i medicina legal del seu pare, Joan B Peset i Aleixandre , catedràtic d’aquesta disciplina a la Universitat de…
,
Ramon Comaplà i Casamitjana
Ramon Comaplà i Casamitjana
© Escola Pia
Educació
Religiós escolapi, matemàtic i pedagog.
Biografia Alumne de l’Escola Pia d’Olot, entrà en aquest orde a Sabadell el 2 de febrer de 1865 i hi professà el 17 de gener de 1867 Cursà la carrera eclesiàstica a Moià i es llicencià a la Universitat de Barcelona en ciències exactes Fou professor de matemàtiques al juniorat de Moià 1876-79 i, després de passar pels collegis d’Igualada i de Sant Antoni de Barcelona, el 1879 fou enviat a Lleó, a la casa central d’estudis de San Marcos, on ensenyà matemàtiques i pedagogia als joves escolapis que es formaven en aquella casa A Lleó compongué un manual de pedagogia en el qual dóna molta…
Ramon Turró: la ciència davant el problema social
Cap als anys vuitanta del segle passat, l’evolució demogràfica i el ritme de la industrialització van crear, sobretot a les grans ciutats, unes condicions de vida molt dures Aquestes produïren problemes higiènics de gran envergadura i unes situacions de tensió social extrema que no semblava que els poders públics volguessin suavitzar Fou en aquestes condicions que es produí l’inici de l’exercici professional d’uns quants metges i higienistes als quals preocuparen les deplorables condicions sòcio-sanitàries de la població de Barcelona Començaren a treballar a l’Institut Municipal d’Higiene…
Notícia de Catalunya
Historiografia catalana
Literatura catalana
Obra de l’historiador Jaume Vicens i Vives, publicada a Barcelona l’any 1954.
Desenvolupament enciclopèdic En català se’n feren vuit edicions fins el 1984, i en castellà es publicà el 1954 i el 1971 El llibre és l’intent, per part del seu autor, d’explicar de forma amena «qui hem estat i qui som» no en va el seu títol original era Nosaltres els catalans Ja hi havia hagut alguns intents de fer-ho, però l’avenç de la investigació històrica i la sociologia produïts a la primera meitat del s XX permeteren, per fi, un apropament seriós i científic a l’essència collectiva catalana L’escola dels Annales , de plena vigència, convencé Vicens i Vives fins al punt de voler una…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina