Resultats de la cerca
Es mostren 736 resultats
Vallfogona de Ripollès

Portal d’entrada de la Sala o castell de Vallfogona de Ripollès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Ripollès.
Situació i presentació El terme municipal de Vallfogona, de 38,78 km 2 , limita al N amb Sant Joan de les Abadesses, a l’E amb el municipi garrotxí de Riudaura, al S amb Vidrà, i a l’W amb Ripoll El territori comprèn la capçalera de la vall de la riera de Vallfogona, que neix a la font de Santa Magdalena de Cambrils, recull l’aigua de nombrosos torrents que davallen de les grans serres que emmarquen la vall i, després de córrer en direcció E-W, trenca, sota Sant Bernabé de les Tenes, en direcció SW i desemboca al Ter per l’esquerra, al límit del terme de Santa Maria de Besora amb l’antic de…
Tordera
La plaça Nova de Tordera i l’església parroquial de Sant Esteve
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Maresme, al límit amb la Selva, estès a la vall baixa de la Tordera.
Situació i presentació Limita amb els termes selvatans de Blanes E, Lloret de Mar NE, Maçanet de la Selva i Fogars de Tordera N, amb Sant Celoni W, del Vallès Oriental, i amb Sant Cebrià de Vallalta SW, Pineda i Santa Susanna S i Palafolls SE, del Maresme El territori a la dreta de la Tordera és accidentat pels vessants orientals del massís de Montnegre, amb els cims del turó de Ca n’Alomar 701 m, limítrof amb Sant Cebrià de Vallalta i Sant Celoni, i el turó de la Grimola 664 m, el puig d’Hortsavinyà 572 m i el puig de Caselles 672 m, també al sector de ponent del terme, la serra de Roca-…
Jocs i espectacles festius
Jocs i competicions de festa La festa, amb tots els components, símbols i funcions que li corresponen, té en el joc una de les seves expressions principals El joc com a manifestació eminentment social apareix en el marc de la festa mostrant com la comunitat, a través dels seus actors, es relaciona, conviu i sent aquest moment de celebració collectiva Tal com afirmava l’historiador holandès Johan Huizinga en l’obra Homo ludens “Entre la festa i el joc existeixen, per naturalesa de les coses, les més estretes relacions Descartar la vida ordinària, el to, encara que no necessàriament,…
La vida "escrita" a les roques
El temps i els fòssils Imaginem-nos que reduïm la durada de la vida del nostre planeta a un dia de 24 hores, i que situem la seva formació a les 0 hores mitjanit La roca més antiga coneguda fins ara es formaria, segons aquesta proporció, més o menys a les 5 del matí les formes de vida més arcaiques de què tenim notícia començarien a viure a les 8 les plantes més velles amb activitat fotosintetitzadora apareixerien a les 14 h els primers animals invertebrats sorgirien de les 20,30 a les 21 h els grans rèptils per exemple els dinosaures farien la seva aparició cap a les 22,50 h els Alps i…
Seròs
Seròs
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació S'estén pel sector sud-occidental de la comarca, ja al límit amb el Baix Cinca, a banda i banda del Segre, que travessa el territori en direcció NE-SW fins poc abans de la seva confluència amb el Cinca El municipi té una forma de mitja lluna envoltada a ponent pels termes segrianencs de Massalcoreig i de la Granja d’Escarp entre els quals el Segre rep les aigües del Cinca, i els termes de la comarca del Baix Cinca de Fraga NW i de Mequinensa SW A llevant limita amb els termes de Maials, Llardecans i Aitona, i a migdia amb Almatret El sector septentrional, a la dreta del…
Benín

Estat
Estat de l’Àfrica occidental, entre Nigèria, a l’est, Togo, a l’oest, Burkina Faso i Níger, al nord, i el golf de Guinea, al sud; la capital és Porto-Novo.
La geografia física Hom pot distingir a Benín tres grans conjunts de relleu La faixa costanera és constituïda per un seguit de barres litorals, que separen llacs i llacunes en tancar els estuaris dels rius Ouémé i Couffo, i per diversos altiplans baixos d’argila separats per depressions d’aiguamolls Al nord d’aquesta regió hi ha l’altiplà cristallí, que ocupa la major part del territori des dels baixos altiplans del sud fins al Níger s’hi alcen relleus residuals formats per quarsites o batòlits de granit posttectònics Finalment, al NW hi ha la serralada d’Atakora, que domina a l’oest la plana…
La cartografia al llarg dels segles
Els primers exemples de mapes Molts pobles del Pròxim Orient i l’Orient Mitjà van fer, com a mínim 2 500-3 000 anys abans del naixement de Crist, dibuixos que podem considerar veritables mapes Els assiris i els egipcis, per exemple, van ser hàbils cartògrafs Aquests dos pobles foren els autors dels mapes més antics coneguts fins ara una tauleta d’argila trobada a la Mesopotàmia septentrional i que representa aquesta regió, i un papir que representa una vall de Núbia amb jaciments d’or Els fenicis i els cartaginesos, pobles dedicats a la navegació i el comerç, també van ser molt hàbils en la…
Bernat de Cardona i de Raset, ardiaca de Girona (1641-1644)
El dia 22 de juliol de l’any 1641, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Bernat de Cardona i de Raset Girona 1591 – 1658, ardiaca major i canonge de la seu de Girona diputat militar Francesc de Sala Alemany i de Vivet, cavaller de la vila d’Arenys diputat reial Jeroni Pastor i Biosca, ciutadà honrat de Barcelona originari de Lleida oïdor eclesiàstic Francesc Girona, canonge de la seu de Lleida oïdor militar Joan Francesc d’Amigant, cavaller de Manresa oïdor reial Josep Ferrer, doctor en dret i ciutadà de Barcelona El diputat eclesiàstic…
Paraments i revestiments en l'arquitectura modernista
L’ornamentació la gran protagonista Durant l’època del Modernisme s’aixecaren edificacions inspirades en èpoques i cultures molt diverses El desig d’originalitat i la necessitat d’impulsar la creació d’un estil nou, propicià la construcció d’abundants edificis neoromànics, neogòtics, neobarrocs, neobizantins, neoegipcis, neomudèjars i eclèctics La inèrcia en el planejament i la construcció porta majoritàriament a mantenir la concepció i estructura arquitectònica Només un nombre molt reduït d’edificis aixecats durant el període modernista utilitzaren un llenguatge realment innovador Detall d’…
El marc geogràfic del romànic de la Selva
Art romànic
Presentació geogràfica Mapa de la comarca de la Selva amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació La comarca de la Selva, de 1 006,24 km 2 , limita a tramuntana amb les comarques de la Garrotxa i el Gironès a llevant, amb la comarca del Baix Empordà i el mar a migjorn, amb les comarques del Maresme i el Vallès Oriental i, a ponent, amb la comarca d’Osona i, més concretament, amb els sectors de Collsacabra i les Guilleries, part de les quals també s’integra dins la comarca de la Selva Amb aquesta superfície, un 3,14% del total del territori català, la Selva és la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina