Resultats de la cerca
Es mostren 1120 resultats
Sant Cebrià o Sant Corneli de Cercs o de la Vedella (Cercs)
Art romànic
L’església de Sant Cebrià devia formar part dels antics dominis del monestir de Sant Salvador de la Vedella situada en un lloc no localitzat, probablement prop de la colònia minera de Sant Corneli, fou una església dependent del bisbat d’Urgell La primera notícia de l’església de Sant Cebrià és de l’any 1040, que surt esmentada com una església parroquial dependent del monestir de Sant Sadurní de Tavèrnoles en la seva acta de consagració, amb els seus delmes, primícies, oblacions, cementiri i viles Deinde ipsa parrochia de Sancto Cipriano cum decimis primiciis, oblationibus atque ciminteriis…
Annie Ernaux
Literatura francesa
Escriptora francesa.
Filla de comerciants, visqué la infància i l’adolescència a la localitat normanda d’Yvetot Estudià literatura a Rouen Ha estat professora de secundària 1960-77 i del Centre d’Educació a Distància 1977-2000 La seva obra és principalment autobiogràfica i intimista Començà la seva trajectòria amb Les armoires vides 1974, obra a la qual seguiren Ce qu’ils disent ou rien 1977, Prix d’Honneur du roman 1977, La femme gelée 1981, La place 1983, premis Renaudot i Maillé-Latour-Landry de l’Acadèmia Francesa 1984, Une femme 1987, premi Gregor von Rezzori 2019, Passion simple 1992, Journal du…
Mathieu Amalric
Cinematografia
Actor i director cinematogràfic francès.
Començà els anys vuitanta actuant en papers secundaris de produccions amb les quals es feu un nom en el cinema francès com a intèrpret de personatges seductors i complexos, especialment a partir de Comment je me suis disputé ma vie sexuelle 1996, d’A Despléchine, amb el qual guanyà un premi César a l’actor revelació Consolidà la seva carrera amb, entre d’altres, Fin août, début septembre 1998, d’O Assayas Alice et Martin 1998, d’A Téchiné Trois ponts sur la rivière 1999, de J-C Biette L’affaire Marcorelle 2000, de S Le Péron Rois et reine 2004, premi César al millor actor, d’A Déspléchine Le…
desheretament
Dret civil
Facultat del testador d’excloure de l’herència algun hereu forçós.
És una institució familiar que té per objecte de castigar les faltes comeses pels hereus amb la pèrdua de la llegítima Recollida ja en el dret romà, fou suprimida en el codi de Napoleó, que només considerà la indignitat per a succeir No obstant això, alguns codis civils, com el suís i l’espanyol, l’han recollida, i uns altres, com l’alemany, la consideren parcialment El Codi Civil espanyol estableix que ha d’ésser expressat en el testament i fonamentat en algunes de les causes legalment establertes quan la causa no és certa, no ha estat expressada en el testament o no és una de les que la…
Damià Mateu i Bisa

Damià Mateu i Bisa
© Biblioteca del Castell de Peralada
Industrial.
Es llicencià en dret a Barcelona, però no exercí Se centrà en el negoci familiar, dedicat al ferro, Fill de Miquel Mateu, que posteriorment esdevingué Construccions Metàlliques Mateu Comemasa, que arribà a ser una important empresa en l'àmbit nacional, amb seu a Barcelona i a València Posteriorment, fundà diverses empreses industrials El 1904, juntament amb l’empresari Francesc Seix i l’enginyer suís Marc Birkigt, redreçà i reorganitzà La Hispano Suïssa , que convertiren en un negoci sòlid dedicat a la fabricació d'automòbils de luxe i de competició, i a la de motors d'aviació i que el 1911…
Sándor Kocsis Peter
Futbol
Futbolista conegut amb el sobrenom de Cap d’Or, és considerat el millor rematador de cap de la història.
Destacà en el futbol hongarès –Ferencvaros i Honved– i amb la selecció del seu país al final dels anys quaranta i l’inici dels cinquanta Fou 68 vegades internacional i marcà 75 gols, per la qual cosa és el segon màxim realitzador de la selecció hongaresa, amb la qual es proclamà campió olímpic 1952 i subcampió del món 1954 Fou el màxim golejador d’aquella fase final, amb 11 gols Fitxà pel FC Barcelona 1958-66 procedent del Young Fellows suís Disputà un total de 194 partits i marcà 140 gols Guanyà dues Lligues 1959, 1960, dues Copes 1959, 1963 i dues Copes de Fires 1960, 1966 Fou finalista de…
Rafael Jeronym Kubelík
Música
Director d’orquestra i compositor txec naturalitzat suís, fill del violinista Jan Kubelík.
Estudià al Conservatori de Praga, on es formà en les disciplines de composició, piano, violí i direcció orquestral Debutà a dinou anys com a acompanyant del seu pare En 1936-39 dirigí l’Orquestra Filharmònica Txeca posteriorment fou director musical de l’Òpera de Brno 1939-41 i més tard dirigí una altra vegada la Filharmònica Txeca El 1948, després d’una presentació de Don Giovanni a Edimburg al capdavant de l’Orquestra del Festival de Glyndebourne, abandonà Txecoslovàquia i s’establí, primer, a Londres i, després, a Suïssa En 1950-53 dirigí l’Orquestra Simfònica de Chicago i entre el 1955 i…
Vadianus
Filosofia
Literatura
Cristianisme
Nom llatinitzat amb què és conegut Joachim von Watt, humanista i reformador suís.
Poeta llorejat per Maximilià I 1514, fou professor 1512 i rector de la Universitat de Viena 1516-17 i supervisà l’edició de diversos autors antics, sobretot Ovidi i Plini el Vell Fou metge i burgmestre des del 1526 de Sankt Gallen, on introduí la reforma zwingliana Presidí els debats sobre les doctrines de Zwingli a Zuric 1523 i de BHaller a Berna 1528 Escriví una crònica dels abats de Sankt Gallen i una història dels reis francs
Johann Jakob Balmer
Física
Matemàtiques
Matemàtic i físic suís, educat a Basilea, on fou professor de la universitat.
El 1885 obtingué empíricament la fórmula que determina les longituds d’ona de les ratlles de la sèrie de Balmer , fórmula que, interpretada per Niels Bohr, inspirà l’antiga teoria quàntica
decadentisme
Visió irònica del decadentisme : Jaume Sabartés, “poeta decadent" , per Picasso
© Fototeca.cat
Art
Literatura
Tendència sorgida a França en 1880-90 que es manifestà en la literatura, l’estètica i la moral.
Partia de la consciència d’ésser a la fi d’una civilització i a l’inici d’un període decadent La justificació del terme i l’actitud partien de la teoria de Giambattista Vico sobre els fluxos i els refluxos de la història, l’estudi de Montesquieu sobre la grandesa i la decadència de l’imperi Romà i la inquietud rousseauniana de retrobar l’estat de natura primitiva El decadentisme comportava sentiments d’inseguretat, cansament, tedi byronià i afecció a la mort, propis del Romanticisme, i centrava l’atenció en les cultures exòtiques i antigues l’hellenisme i el darrer període de l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina