Resultats de la cerca
Es mostren 10368 resultats
Sant Cristòfol de Fiol (Sant Martí de Tous)
Art romànic
Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Fiol Des dels primers temps tingué funcions parroquials, que encara manté actualment El castell de Fiol no es documenta fins al 1166, data en què Pere de Queralt en el seu testament deixà a la seva germana Ponça i al seu fill Pere de Banyeres i a Ramon Pere, el castell de Fiol L’església amb les seves funcions parroquials es troba documentada en una data compresa entre els anys 1025 i 1050, en una relació de parròquies del bisbat de Vic, on s’esmenta la parròquia de Phiol A partir d’aquest moment continua apareixent com a…
Estònia 2010
Estat
Les previsions pessimistes sobre l’economia estoniana es van confirmar, i el creixement del PIB va ser del −14,1% per al 2009 Tot plegat va generar una situació d’inestabilitat social, amb un atur del 18,6% i una sensació creixent de pessimisme sobre el futur del país Malgrat tot, es va mantenir el calendari previst perquè Estònia abandoni la moneda nacional, el kroon, i s’incorpori a la zona euro al gener del 2011 Estònia està cohesionant lentament la seva població, tradicionalment dividida entre una majoria d’origen estonià, amb ple dret de ciutadania, i una nombrosa minoria prop del 30% d’…
Sant Pere de Sudanell
Art romànic
Els vestigis de la primitiva església parroquial de Sant Pere es troben en distintes cases del poble de Sudanell, situat al sector meridional del Pla de Lleida, al marge esquerre del Segre El lloc apareix en el dubtós document Termini antiqui civitatis Ilerde , cosa que ha fet suposar a alguns autors que tenia uns orígens islàmics El primer esment de l’església parroquial de Sudanell és de l’any 1168, en què el bisbe Guillem Pere, en l’ Ordinatio ecclesiae Ilerdensis , incorporà l’església de Sudanell a la prepositura de Sant Joan de Segrià Poc després, l’any 1187, Radulf,…
Casa forta de Collell (Tortellà)
Art romànic
A la parròquia de Sant Martí del Clot, a la vall de Bianya, hi havia la casa forta de Collell, documentada d’ençà de l’any 1076 “ stacionem de Colello ” Segons Francesc Caula Francesc Caula El règim senyorial a Olot , Olot 1935, pàgs 28 i 67, els senyors d’aquesta “estació” eren els Roca Aquest historiador trobà documentats els següents Arnau de Roca abans del 1076, Bernat 1076, Ramon, casat amb Estefania de Balbs 1175, Estefania, casada amb Pere de Balbs 1183, i Berenguer, casat amb Berenguera Els fills d’aquest darrer matrimoni foren Ramon, l’hereu, i Pere, cavaller, que es casà amb Sibilla…
Banc Comarcal de Crèdit SA (Gironella) (1929-1943)
El Banc Comarcal de Crèdit tingué el seu origen en la societat regular collectiva Vigo, Ballús i Puig, constituïda el 1921 Domiciliat a Gironella —Berguedà—, el seu objectiu social era el negoci de banca i tenia un capital de 150 000 pessetes Els socis collectius eren Guillem Vigo, Manuel Ballús i Gaietà Puig Xec del Banc Comarcal de Crèdit, a Gironella El 1927 es donaren d’alta a l’Associació de Banquers de Barcelona i a la Comissaria Règia de la Banca Espanyola Des d’aleshores, el Consell Superior Bancari en publicà els balanços El 1929, la regular collectiva es transformà en…
el Mas de Balust
Despoblat
Despoblat (725 m alt.) del municipi de Salàs de Pallars (Pallars Jussà), situat en un coster en un contrafort S del puig de Lleràs.
L’església Sant Martí depenia de la de Santa Engràcia Tot i que només tenia dues cases, formà un municipi al s XIX
la Roca
Despoblat
Despoblat del municipi de la Vall d’Alcalà (Marina Alta).
Era lloc de moriscs tenia 10 focs el 1563, inicialment de la parròquia de Gallinera i des del 1574 de la de Jovada
porfirogènit | porfirogènita
Història
Títol que ostentaven tots els fills de l’emperador d’Orient.
De significat, però, incert, aquest mot sembla estar relacionat amb la denominació que tenia la sala Πορϕύρα on donaven a llum les emperadrius
cruïller
Història
Transports
A les galeres, remador dels bancs de proa, especialment els primers de cadascun dels bancs.
A més de remar, tenia com a funció d’estibar les gúmenes de les àncores i, segurament, de conservar i reparar l’eixàrcia
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina