Resultats de la cerca
Es mostren 2198 resultats
sembra
Agronomia
Operació d’escampar o de plantar la llavor d’alguna planta en una terra convenientment llaurada i adobada, de manera que germini.
La sembra sol ésser efectuada a la primavera o a l’estiu, llevat de la dels vegetals que resisteixen el fred de l’hivern Les llavors grosses han d’ésser enterrades a més profunditat que les petites Les llavors poden ésser sembrades a raig de cabàs o a grapats sembra a ruix , sembra a eixams , sembra a pols, , sembra a grapat o sembra a barreig , dipositant-ne algunes a cadascun dels clots fets a terra expressament sembra a mates , sembra a poms , sembra a motes , sembra amb paló , sembra a palot , sembra al colpet, sembra a cavulls o sembra a caveguell i tirant les llavors,…
remugament

Esquema de la digextió d’un bou: A, l’aliment entra per l’esòfag (1) al rumen (2) i, després de passar eventualment pel reticle (3), és retornat a la boca voluntàriament; B, després d’ésser novament mastegat a la boca, torna a entrar per l’esòfag (1) i comença la veritable digestió en passar, successivament al reticle (2), al llibret (3) i al quall (4), i després al duodè pel pílor (5)
© fototeca.cat
Zoologia
Procés típic de la ingestió i digestió d’aliments dels remugants.
L’aliment passa primerament al rumen, on és emmagatzemat, es barreja amb el mucus i es troba sotmès a l’acció d’una flora de bacteris que trenquen les molècules de cellulosa i les parets cellulars dels vegetals i constitueixen una massa blanquinosa que l’animal voluntàriament retorna a la boca A partir d’aquí s’inicia de nou el procés de la boca al reticle, que es tanca formant un canal que porta l’aliment directament al llibret, on és absorbida l’aigua, i la resta de la massa alimentària passa al quall, on és efectuada la veritable digestió, puix aquest és l’únic compartiment on…
essència
Alimentació
Farmàcia
Química
Perfumeria
Cadascuna de les substàncies olioses, lipòfiles, intensament oloroses, d’origen vegetal, destil·lables i generalment volàtils en corrent de vapor.
Molt difoses en la natura, hom les troba en les fulles, les flors, els fruits i les llavors de diverses espècies vegetals Els constituents principals dels olis essencials són els terpens a més dels hidrocarburs alifàtics i de llurs derivats oxigenats alcohols, aldehids, cetones, èsters, hom hi troba també hidrocarburs aromàtics, fenols i llurs derivats, i en algunes essències, també, composts sulfurats i nitrogenats Hi ha essències constituïdes només per un terpè, com l’essència de gerani, que conté del 84% al 90% de geraniol, i essències en les quals el constituent principal no…
ergastoplasma
Biologia
Conjunt de vesícules de disposició irregular, sovint anastomitzades entre elles, que presenten en la superfície externa de les parets nombrosos ribosomes.
Aquest terme fou introduït el 1897 per C Garnier per a designar una porció del citoplasma de les cèllules glandulars del pàncrees fortament basòfil amb una estructura fibrillar o estratificada i un paper important en el fenomen de la secreció L’aparició del microscopi electrònic produí el seu redescobriment hom veié que es presentava en nombrosos tipus de cèllules en forma de sacs apilats amb molts de ribosomes a les parets Les cèllules que el tenen més patent hepàtiques, nervioses, intestinals, de meristemes vegetals, etc sintetitzen activament proteïnes, per la qual cosa hom…
Albert Hofmann

Albert Hofmann
Philip H. Bailey CC-BY-SA
Química
Químic suís.
Es graduà a la Universitat de Zuric el 1929 i poc després entrà a treballar a l’empresa farmacèutica Sandoz, on s’incorporà a la secció de recerca en vegetals, i hi continuà fins que es jubilà 1971 El 1938 sintetitzà l' LSD i el 1943 en descobrí les propietats allucinògenes En el camp dels psicòtrops féu altres aportacions, entre les quals la síntesi de la psilocibina 1958 Fou també membre del Comitè per al premi Nobel i membre de diverses societats científiques internacionals Defensà els usos terapèutics de l’LSD però criticà l’ús, des del seu punt de vista, erroni, que en féu…
clonació

El clonatge
© fototeca.cat
Biologia
Obtenció d’organismes genèticament idèntics originats a partir d’un únic progenitor per reproducció asexual (clon).
S’esdevé espontàniament en bacteris, protozous, algues i fongs unicellulars, en vegetals i, per partenogènesi, en animals colonials Experimentalment, les primeres clonacions es realitzaren amb cèllules embrionàries, i més endavant hom reeixí a produir clonacions en amfibis El 1997 es feu pública la primera clonació amb èxit d'un mamífer adult, l’ovella Dolly , obtinguda amb la tècnica de la transferència nuclear Anys més tard s’obtingueren quatre individus clònics més de la mateixa ovella, que, malgrat ser individus genèticament idèntics, desenvoluparen patologies òssies…
regne australopapú
Biologia
Regne biogeogràfic que engloba Austràlia, Nova Guinea, les Cèlebes, les Moluques i Nova Zelanda.
El límit amb la regió indomalaia ha estat molt discutit, i de fet és diferent segons el grup d’organismes estudiats En el cas dels vegetals superiors, es redueix a Austràlia, Tasmània i l’illa septentrional de Nova Zelanda regne australià El més característicament australopapú és la fauna de vertebrats entre els mamífers, els monotremes i els marsupials entre els ocells, l’emú Dromiceius , el casuari Casuarius , el kiwi Apteryx , els ocells del paradís Paradisea , Pteridophora , els ocells jardiners Ptilonorhynchus , l’ocell lira Menura i moltes espècies de coloms i de…
siluriformes
Ictiologia
Ordre de peixos osteïctis, que habiten gairebé exclusivament a les aigües dolces continentals.
De formes i dimensions molt diverses, són fisòstoms i posseeixen aparell de Weber o cadena d’ossets derivats de les vèrtebres i que relacionen la vesícula natatòria amb el laberint auditiu La cua és homocerca, el primer radi de l’aleta dorsal i de les pectorals és una espina molt dura, de vegades dentada, que es relaciona amb glàndules verinoses, i sovint tenen una segona aleta dorsal adiposa Tenen la pell nua o amb plaques òssies, però sense escates, i fins a 5 parells de barbes de longitud variable Tenen òrgans de respiració accessoris connectats amb les brànquies o parets del digestiu Són…
càmbium
Biologia
Teixit meristemàtic format per un conjunt de cèl·lules poc diferenciades de membrana molt fina, situat generalment entre el floema i el xilema.
Produeix el creixement secundari en gruix de les tiges i les arrels dels vegetals que en posseeixen bàsicament gimnospermes i dicotiledònies Hom anomena càmbium fascicular o càmbium primari el format per cèllules poc diferenciades que resten entremig del floema i del xilema primaris en diferenciar-se aquests, i que per repetides divisions de les seves cèllules origina lleny cap a l’interior i líber cap a l’exterior Pot formar un cilindre continu en les plantes llenyoses proveïdes també d’un cilindre continu de floema i de xilema o limitar-se a una xarxa de cordons situats dins…
adobar
Tecnologia
Procés d’estabilització del teixit col·lagènic de la pell per tal de fer-lo imputrescible i menys hidrolitzable.
Un dels criteris que hom fa servir per a reconèixer l’efecte d’adobar una pell és l’augment de la temperatura de contracció d’aquesta quan és sotmesa a l’acció de l’aigua calenta Abans d’ésser adobades, les pells passen per una sèrie de processos anomenats de ribera, en els quals són netejades i són eliminades les substàncies que no serveixen per a ésser adobades per exemple el pèl o la llana Els adobs més utilitzats són els minerals, els vegetals, els sintètics, els adobs a l’oli i els adobs amb aldehids L’adob pot ésser donat en dues o més etapes preadob, adob, readob El procés…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina