Resultats de la cerca
Es mostren 988 resultats
René du Perron Descartes
Filosofia
Matemàtiques
Filòsof i científic francès.
Conegut també amb el nom llatinitzat de Cartesius , és considerat generalment com el pare de la filosofia moderna Fill d’un conseller del parlament de Bretanya, fou educat al collegi dels jesuïtes de La Flèche, i es llicencià en dret a Poitiers Desitjós de conèixer “el llibre del món”, el 1618 començà un llarg període de viatges, primerament com a soldat i després com a particular Per assegurar-se una vida tranquilla de meditació i estudi, el 1628 es retirà a Holanda, on romangué més de vint anys, fins que, acceptant la invitació de la reina Cristina de Suècia, es traslladà a Estocolm, on…
Altres còrvids: garsa blava, trencanous i graula
Garsa blava Cyanopica cyana La distribució mundial de la garsa blava és molt peculiar, ja que es troba a la península Ibèrica i a l’Extrem Orient Dins la península Ibèrica ocupa una bona part de la Meseta, Extremadura, el S de Portugal, l’Andalusia occidental i alguns sectors de les serralades bètiques, tot i que el seu límit oriental no és gaire conegut Als Països Catalans és actualment una espècie rara, amb solament 4 citacions entre el 1956 i el 1978, de les quals 3 són del territori ruscínic o regió de la tramuntana una parella la primavera de 1956 que intentà de criar a Cotlliure un…
Els constructors de màquines
La maquinària agrícola L'agricultura catalana del segle XIX està emmarcada per dos corrents un de tradicional, conservador, en el sentit immobilista de la paraula, i un corrent innovador que acull i promou la introducció de noves tècniques agrícoles, de noves màquines, dels adobs químics En un quadre adjunt podem veure un retrat del que podia ser la pagesia conservadora, suspicaç i desconfiada a l'hora de valorar la maquinària introduïda per la industrialtizació És un extracte d'una guia satírica i s'ha de prendre com el que es proposava el seu autor Aquest personatge carregat de recel pot…
regla
Filosofia
Element de l’Art de Ramon Llull que a l’Art abreujada d’atrobar veritat (1271?) determina l’ús de les figures i a l’Ars generalis ultima (1305-08) defineix els models segons els quals hom pot fer una demanda o qüestió sobre alguna cosa.
En aquest darrer sentit les regles són nou qüestions generals que es poden fer de tota cosa, és a saber, si és utrum , què és quid , de què és de quo , per què és quare , quant és quantum , com és quale , quan fou quando , on és o fou ubi , de quina manera i amb quina ajuda quo modo i cum quo
partícula

Els components de l’àtom
© Fototeca.cat
Física
Nom genèric dels constituents fonamentals de la matèria, emprat especialment quan hom els estudia al nivell més elemental possible o quan mostren llur individualitat.
El terme descriu tant objectes aparentment elementals que, segons els coneixements del moment, no semblen constituïts d’unitats menors com objectes composts constituïts d’unitats més elementals Això fa que hom tendeixi a bandejar el terme partícula elemental o partícula fonamental L’estructura i els constituents de la matèria són l’objecte d’estudi de la física de partícules , els principals instruments de recerca de la qual són l' accelerador de partícules , i els detectors cambra , comptador La idea que la matèria s’estructura per l’agrupació d’unes poques unitats bàsiques té un origen…
agnosticisme
Filosofia
Actitud intel·lectual de qui no pretén saber més enllà del que la ciència permet en cada moment, no accepta més veritat que aquella que ha estat substanciada pel mètode científic i, per tant, rebutja la noció d’absolut i qualsevol metafísica, creença o dogma bastit sobre aquesta noció.
El terme fou emprat per primera vegada, al s XIX, per ThHuxley
Mèxic 2011
Estat
Com els darrers cinc anys, el país va viure sacsejat per la violència lligada a les bandes del narcotràfic i a la política repressiva practicada per l’Administració del president Felipe Calderón, amb acusacions cada cop més greus envers l’actuació de les forces armades També, les morts es van comptar per milers, i fins i tot es van donar episodis mai vistos fins ara, com va ser la massacre de Tamaulipas, el 6 d’abril, en la qual van morir, oficialment, 193 persones, la majoria, immigrants centreamericans que creuaven el país, amb l’objectiu d’arribar als Estats Units Tanmateix, fonts no…
El que cal saber del puerperi i l’alletament
Després de l’embaràs comença el període anomenat puerperi, que aproximadament dura unes 6 setmanes o 40 dies, durant el qual el cos de la dona va recuperant la normalitat En aquesta època, és normal que la dona presenti alguns trastorns o modificacions corporals importants, que cal reconèixer per a diferenciar-ho dels signes que indiquen l’aparició d’alteracions que requereixin atenció mèdica Durant els dies següents al part, la dona presenta un fluix constituït per secrecions mucoses, anomenades loquis, formades per coàguls de sang i restes de membranes i de la part uterina de la placenta…
Narcís Comadira i Moragriega
Literatura
Pintura
Escriptor i pintor.
Formació i trajectòria Seminarista a Montserrat 1962-65, cursà estudis d’arquitectura i de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en història de l’art Del 1971 al 1973 fou lector a la Universitat de Londres, estada que tindria una gran influència en la seva producció poètica posterior És membre del consell de redacció de la revista Serra d’Or i collabora a la premsa El País , Descobrir , Ara El 1976 exposà per primer cop la seva obra pictòrica a Girona L’any 2013 rebé la Creu de Sant Jordi, el 2020 el premi Jaume Fuster de l’Associació d’Escriptors en Llengua…
,
Historia de Cataluña y de la corona de Aragón
Historiografia catalana
Obra escrita per Víctor Balaguer, en cinc volums, i publicada a Barcelona entre el 1860 i el 1863.
Desenvolupament enciclopèdic L’índex general aparegué el 1864 El títol complet és Historia de Cataluña y de la corona de Aragón escrita para darla a conocer al pueblo, recordándole los grandes hechos de sus ascendientes en Virtud, Patriotismo y Armas, y para difundir entre todas las clases el amor al país y la memoria de sus glorias pasadas És la primera història general de Catalunya escrita al s XIX i, probablement, també és el millor exemple d’història romàntica Balaguer volgué escriure una història de Catalunya que, a més a més, tingués en compte la història de la Corona d’Aragó, però, a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina