Resultats de la cerca
Es mostren 3967 resultats
refugi de Mulleres

Refugi d'emergència de Molières
© Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya del municipi de Vielha e Mijaran (Vall d'Aran).
Situat a la vall de Molières, al nord de l’estany inferior de Molières, al vessant sud del serrat de la Gerbosa, a 2390 m d’altitud Es tracta d’un refugi d’emergència, propietat de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC, amb una capacitat de divuit places El juliol del 2011 es desmuntà l’antic refugi i fou substituït per un de nou a l’agost del mateix any És base d’ascensió del tuc de Molières 3010 m, la Forcanada 2881 m, pic de Salenques 2990 m o tuc de la Tallada 2954 m, i de travesses cap a les valls de Salenques i de Benasc
Centre d’Esports Aire Lliure
Esport general
Entitat esportiva de Badalona.
Fundada el 1928, nasqué amb l’objectiu de difondre l’esport i el naturisme en el seu vessant més popular Centrat en l’atletisme i l’excursionisme, també tingué secció d’escacs Organitzà la Volta Atlètica Poble-sec, la Volta a Barcelona de Marxa i el Campionat de Catalunya de marató 1934 També fou membre del Comitè Català Pro Esports Populars l’any 1936 Participà en els Campionats de Catalunya de Cros Jean Bouin i en altres proves atlètiques dels anys trenta Antoni Pedra en fou un dels atletes més destacats Disposava d’una biblioteca i des del 1932 publicà bimestralment un…
Moldàvia
Geografia històrica
Regió de l’E de Romania, situada entre els Carpats i la vall del Siret, a l’W, i la vall del Prut, a l’E, la qual constitueix la frontera amb l’estat de Moldàvia.
Té una extensió aproximada de 37400 km 2 Comprèn el vessant est dels Carpats Orientals, de 1800 a 1900 m d’altitud, que constitueix una gran reserva d’aigua per a la regió sud, una zona subcarpàtica on hi ha jaciments petrolífers i de lignit més a l’E s’estén una successió de planes i altiplans, com la plana de Suceava, al N, i la de Bîrlard, al S, que formen part de la plana moldava El S pateix una certa aridesa En conjunt és una regió rica, agrícolament cerealística Té indústries del cuir, alimentàries, de fusta i cellulosa La ciutat més important és Iaşi
Paflagònia
Història
Regió històrica de l’Àsia Menor, a les riberes de la mar Negra.
Limitada, a l’E, pel Pont i, a l’W, per la Bitínia, és constituïda per una regió costanera i per una plana separades per una cadena montuosa, plena de boscs al vessant marítim La localitat més important és l’actual Kastamonu Els grecs hi fundaren s VII establiments comercials, que cediren a les escomeses dels cimmeris El s VI la regió caigué a les mans dels lidis 546 aC i, més tard, dels perses Alexandre el Gran se n'emparà 334 aC, però els seus habitants assoliren la independència vers el 281 aC Dioclecià la reorganitzà i la convertí definitivament en província de l’Imperi s III
vall de Llosars
Una de les capçaleres de la vall Hiverna (Ribagorça), a la qual aflueix per la dreta.
S'origina de la fosa de la glacera de Llosars , al vessant meridional de l’Aneto L’erosió remuntant de la conca de recepció de l' estany de Llosars 2493 m alt ha obert pregons esvorancs en el massís granític, prolongat al SE per la cresta de Llosars , entre la bretxa alta de Llosars i la bretxa de Llosars El barranc de Llosars , però, té un pendent suau, que esdevé gairebé nul a la pleta de Llosars 2250 m alt, entre la qual i la Vallhiverna hi ha un lloc per al campament de Llosars El principal immissari a l’estany procedeix de l' estany petit de Llosars
la Sardera
Alineació de planells baixos i pedregosos (uns 400 m d’altitud mitjana) estesos de nord a sud entre les valls del Segre i el Cinca, que separen el Segrià de la baixa Llitera i del Baix Cinca.
Corresponen a un piedmont format pels alluvions dels rius pirinencs que es destaca a llevant amb un marcat escarpament a causa de l’erosió diferencial de les terrasses riberenques del Segre, més baixes, i de l’ample fondal estès entre Vilanova de Segrià i Alcarràs, cobert pels conreus A ponent, la terra treballada s’enlaira des de la clamor Amargant suavitzant encara més els replans imprecisos d’aquest vessant Només resten els erms als cims planers i als escarpaments on no arriba el regadiu al nord, els de la serra del Coscollar, dominats pel cim de Sardera 336 m alt, de front…
Sil
Riu
Riu de Galícia, afluent principal del Miño (228 km).
Neix a Cueto Albo, prop del port de Somiedo, a La Babia, en terreny lleonès En direcció S s’encaixa a la Sierra de Gistreo i entra a la depressió de Ponferrada En direcció W entra a Galícia i desguassa al Miño per Penalva, poc abans d’Ourense Porta uns 150 m 3 , per una conca vessant de 8 558 km 2 , o sia una abundància de 17,5 l/s/km 2 , que és, doncs, molt alta De règim pluvionival oceànic acusa sensiblement la fosa de neu de la capçalera, és d’una regularitat remarcable Està molt equipat per a la producció d’energia més d’un milió de kW
Can Marquès

Façana de la masia de Can Marquès, al terme de Canovelles, documentada ja al segle XIV
© Diego Sola
Masia
Masia del municipi de Canovelles (Vallès Oriental).
De façana orientada cap a migdia i coberta a doble vessant perpendicular, posseeix un pati tancat al davant L’accés a la casa és a través d’un arc de mig punt dovellat A la primera planta hi destaca la finestra central d’arc conopial Documentada des del segle XIV, fou un destacat centre d’activitat econòmica baixmedieval molt vinculat a l’àrea d’influència del terme parroquial de Santa Justa de Lliçà d’Amunt Els seus estadants, els Marquès, pagesos emfiteutes, engrandiren els seus dominis i arribaren a tenir en règim emfitèutic el casal d’Olivet , casa forta principal de…
taxonomia
Matemàtiques
Branca de les matemàtiques que estudia problemes de classificacions.
La teoria matemàtica de la taxonomia versa, doncs, sobre el tractament rigorós de les eines matemàtiques que comporta l’estudi de les classificacions, des de les estructures abstractes generadores de classificacions de diferents tipus com particions amb encavalcament preordres, particions equivalències, arbres ordres estratificats, jerarquies, similituds, etc, fins a mesures del “poder separador” de les classificacions índexs de distància i de similitud, estructures ultramètriques Tracta tant sobre els criteris com sobre els algorismes per a la descripció matemàtica de les classificacions El…
colada de fang
Geomorfologia
Massa de roca sedimentària formada per elements de gra molt petits (argila, marga), la qual, en amarar-se d’aigua, adquireix la plasticitat suficient per a desplaçar-se en forma de riu de fang d’una manera ràpida (m/dia) o molt ràpida (m/s, allaus
).
Sol produir-se en els fons de les conques sedimentàries, on les partícules, abans d’assolir la diagènesi suficient, han sofert un basculament que les fa posar en moviment També poden produir-se per pluges molt continuades sobre les roques de gra molt fi, les quals davallen pel vessant d’una muntanya en forma torrencial La massa de fang s’immobilitza en disminuir el pendent o en augmentar la viscositat Als Països Catalans hi ha diverses zones on s’han produït colades, a causa, principalment, d’aiguats Per tal de prevenir-les cal tenir cura de la cartografia geològica Una mena…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina