Resultats de la cerca
Es mostren 7434 resultats
Nutrició i exercici físic
La pràctica regular d’exercicis físics produeix un increment de les necessitats nutritives de l’organisme Tanmateix, aquestes necessitats es poden cobrir, en general, duent a terme una alimentació completa, equilibrada i variada, d’acord amb les característiques constitucionals de cadascú, com el pes corporal, la complexió física, el sexe i l’edat Això no obstant, segons el tipus d’entrenament de què es tracti, o també en algunes circumstàncies particulars, pot ésser convenient modificar els hàbits alimentaris per a assegurar una adequada nutrició Durant l’exercici físic aeròbic o de…
Crisi convulsiva
Reben el nom de crisis convulsives unes contraccions musculars involuntàries que es presenten de manera sobtada i provoquen moviments espasmòdics anormals Poden ésser causats per diversos trastorns que desencadenin descàrregues anormals d’impulsos nerviosos en l’escorça cerebral Aquests trastorns poden ésser deguts a alteracions del sistema nerviós, com ara l’epilèpsia, o bé a alteracions generals de l’organisme que afectin el funcionament de les cèllules cerebrals Poden produir-se crisis convulsives de molt diversos tipus, els quals són descrits amb més detall en el capítol dedicat al…
dodecatonisme
Música
Nom que rep el mètode de composició amb dotze sons relacionats entre ells.
Ideat per Arnold Schönberg, fou aplicat per primera vegada en algunes de les seves obres compostes a la dècada dels anys vint Les idees de Joseph Matthias Hauer, sorgides a la mateixa època, representen un enfocament molt diferent i d’escassa aplicació en la pràctica encara que el seu concepte de "trop" pot ser rellevant per a l’anàlisi de determinades obres d’A Berg o del mateix Schönberg El mètode dodecatònic està basat en l’ús de la sèrie reihe Aquesta consisteix en una ordenació precompositiva de les dotze notes del total cromàtic sense cap repetició, la qual és utilitzada com a…
Guillem Díaz-Plaja i Contestí
Guillem Díaz-Plaja i Contestí
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Historiografia catalana
Cinematografia
Historiador de la literatura, crític literari, assagista i poeta.
Vida i obra Doctor en lletres per la Universitat de Barcelona UB, on fou deixeble de Jordi Rubió i Balaguer, es llicencià també en dret Fou catedràtic de llengua i literatura a la Universitat de Barcelona i professor de literatura castellana a l’Institut Jaume Balmes de Barcelona Després de la guerra, no li permeteren continuar la docència universitària, però reingressà a la seva càtedra de literatura de l’Institut Jaume Balmes El 1939 fou nomenat primer director de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona Fou membre destacat del Consell Superior d’Investigacions Científiques CSIC i…
, , ,
quintet de vent
Música
Conjunt instrumental de cambra constituït per cinc instruments de vent, habitualment flauta travessera, oboè, clarinet, trompa i fagot, o bé una composició escrita per a aquesta formació.
Algunes obres exigeixen als intèrprets canviar d’instrument durant l’execució d’una peça, de manera que la varietat d’instruments augmenta sense variar el nombre d’instrumentistes canvi oboè/corn anglès, per exemple, en el Quintet , opus 43, de C Nielsen flauta/flautí en les 6 Bagatelles , de G Ligeti, etc Els grans autors barrocs i clàssics no utilitzaren el quintet en la seva forma genèrica en general, hom preferí que els instruments de vent anessin de dos en dos per facilitar la instrumentació cosa que potencià més aviat el sextet que el quintet Durant el Classicisme, els…
Els pobles europeus
De l’Europa occidental va sorgir el model polític de l’Estat nació que amb el pas del temps s’anà imposant a la resta del món Aquest model, però, entrà sovint en contradicció amb el que més recentment s’ha anomenat l’Europa dels pobles o de les nacions, que respon a l’aspiració de sobirania de certes nacions sense Estat El romanticisme cercà en la història i la geografia elements que definissin el caràcter dels pobles vinculats, per un passat i un destí comuns, a un projecte o una idea d’Estat, en general identificats amb els interessos concrets de la burgesia emergent La historiografia…
Les grans regions agrícoles
L’observació del mapa, centrada en la producció agrícola, posa en relleu que el percentatge més gran d’aquesta producció es localitza al nord del planeta, i que la màxima se situa al centre i el sud-est asiàtic Cal tenir en compte que alguns països basen la seva producció en la mecanització i altres formes d’aportació de capital, i molts d’altres depenen del treball humà com a contribució bàsica L’agricultura no és l’activitat principal als països desenvolupats, però en canvi continua essent el mitjà de vida principal de la majoria dels habitants dels països del Tercer Món A l’Europa…
L’esperança de vida
La desigualtat davant la mort esdevé clau per a mesurar i comparar el grau de benestar de les diverses societats Si bé l’ésser humà té una longevitat condicionada per aspectes biològics, la durada del seu cicle vital és finalment determinada per una multiplicitat de factors com són l’entorn físic i ambiental, el nivell i el tipus de nutrició, les pautes de consum i d’higiene, els serveis assistencials i sanitaris… Aquests factors es relacionen amb el grau de desenvolupament social i econòmic de cada país, tot influint-hi també aspectes de tipus cultural que afecten els comportaments i els…
El diàleg interreligiós
En el mapa figuren les tres principals organitzacions de diàleg interreligiós el Parlament de les Religions del Món, la Iniciativa de les Religions Unides i la Conferència Mundial sobre Religió i Pau, i es destaquen les seves seus centrals En el primer cas es tenen en compte els llocs on se celebra o s’ha celebrat un Parlament i es deixa de banda la incipient xarxa de ciutats que depèn del Consell per a un Parlament de les Religions del Món amb seu central a Chicago Pel que fa a les altres dues organitzacions, es representa l’abast de la seva extensió i el grau d’implantació quan en un Estat…
El cristianisme
Aquest mapa mostra la distribució dels cinc grans corrents del cristianisme, que apleguen uns dos mil milions de fidels Les raons d’aquesta diversitat són múltiples, però en qualsevol dels casos es poden relacionar molt directament amb fenòmens de tipus cultural i polític En aquest sentit, per a poder entendre la distribució actual de les principals esglésies cristianes arreu del món caldria recórrer a quatre fenòmens històrics de primera magnitud En primer lloc, al fet que, en el moment de néixer la religió cristiana, Palestina era una part de l’imperi Romà Aquesta circumstància explica que…